23.06.2023 - 20:30
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Allyson Chiu
Freetown, Sierra Leone. Durants anys, Hawa Augusta Kamah, una cuinera d’una escola privada d’aquí, passava hores cada setmana en una cuina a l’aire lliure i reduïda, treballant en grans fogons de carbó per preparar menjar per a 600 estudiants. A cada respiració, inhalava fum i passava per alt la sensació incòmoda al pit que s’intensificava com més temps s’exposava a l’escalfor que emanava d’aquell foc.
Però tot va canviar fa uns dos anys, quan l’escola va reemplaçar els vells fogons per models dissenyats per cuinar d’una manera més neta.
“Això és molt millor”, diu Kamah, de 45 anys. Són poc més de les nou del matí, els nous fogons ja són encesos i el vapor s’enlaira des de cadascuna de les immenses cassoles.
Aquests nous fogons formen part d’un moviment global que treballa de fa dècades per reemplaçar la cuina amb foc obert i els fogons sense aïllament, que poden ser font d’emissions contaminants que escalfen el clima. I una causa de contaminació de l’aire interior perillosa. Els substituts, estris de metall aïllats, han estat dissenyats per contenir millor l’escalfor i cuinar el menjar molt més ràpidament. Tot i que no són tan nets com els aparells de gas o elèctrics, es considera una millora per a les persones que depenen de la combustió de combustibles sòlids, com ara la fusta, el carbó o altres formes de biomassa.
A escala global, aproximadament el 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents de la degradació dels boscos estan relacionades amb la recol·lecció de fusta com a combustible, segons un informe publicat l’any passat per l’organització sense ànim de lucre Clean Cooking Alliance. Es produeix una gigatona d’equivalents de diòxid de carboni cada any a causa de la combustió de fusta, la qual cosa representa, aproximadament, el 2% de les emissions globals, gairebé el mateix que l’aviació, assenyala l’informe.
L’exposició al fum i altres contaminants derivats de fogueres domèstiques per a cuinar està relacionada amb unes 3,2 milions de morts prematures anuals a tot el món i encara és una de les principals causes de malalties i mort relacionades amb la contaminació a l’Àfrica.
I malgrat tot això, fer el canvi a uns fogons més nets ha estat difícil. Segons l’Organització Mundial de la Salut, fins a l’any 2020 un terç de la població mundial encara no tenia accés complet a combustibles nets i tecnologia per a cuinar. A Sierra Leone, el 99% de la població encara fa servir, principalment, mètodes de cocció contaminants, tot i els esforços fets durant anys per a fomentar l’ús de tecnologies millorades.
Fins i tot Kamah, que diu que s’estima més cuinar amb els fogons millorats a l’escola, en fa servir un de poc eficient a casa.
“És que no tinc diners”, explica Kamah, que abans cuinava amb llenya i tres pedres disposades damunt d’una planxa de metall. El seu sou mensual és de 800 leones, uns 40 euros, el salari mínim del país, i la major part la destina al lloguer, les despeses de serveis públics i als seus tres fills.
Però ara va guanyant terreny un esforç local per a promoure els nous fogons. Funcionaris del govern, empresaris i fabricants artesans treballen perquè aquests aparells arribin a més llars de Sierra Leone, i miren de superar obstacles importants, com ara el cost i la poca disposició de la gent a fer servir una nova tecnologia.
Hannah Max-Macarthy, directora executiva d’una empresa amb seu a Freetown que va ajudar a subministrar els nous fogons a l’escola, diu que dones com Kamah li recorden la seva mare, que va morir als 46 anys després de tota una vida fent fum de peix sobre fogueres obertes.
“Cada vegada que puc ajudar una dona i salvar la seva salut és com arribar a la meva mare”, diu Max-Macarthy, de 44 anys, que dirigeix una empresa que fabrica uns fogons anomenats Wonder Stoves.
Els fogons Wonder existeixen d’ençà del 1990. L’empresa en fabrica d’aïllats dissenyats per reduir la quantitat de combustible necessari per cuinar. Comparats amb un foc obert, aquests fogons fan menys fum i són més còmodes i segurs.
No obstant això, han tingut poca penetració a Sierra Leone. Tot i que no hi ha gaire informació sobre els mètodes de cocció al país, segons els experts la majoria de la gent continua fent servir fogons menys eficients o simples focs de fusta amb tres pedres. Tenir un fogó de gas o elèctric és un luxe, únicament accessible per a una petita minoria del país.
D’ençà que el soci de tota la vida de Max-Macarthy, Tapsir N’Jai, va agafar el control del negoci dels fogons Wonder fa més de deu anys, la parella s’ha proposat de superar l’envit de persuadir la gent a canviar la manera de cuinar.
Per aconseguir-ho, “Wonder Stoves ha contractat dones que proven els prototips i ha fet servir els seus comentaris per millorar el producte”, diu N’Jai, de 50 anys. Una queixa habitual és que els fogons no tenen potes o suports, de manera que les dones han d’ajupir-se per cuinar.
Per això quan N’Jai treballava en la nova versió, Max-Macarthy va fer una petició: “Inventa un nou disseny, fes el que calgui, sempre que tingui potes.”
I tal dit tal fet. Ara els nous models tenen potes. I en compte d’incloure revestiments d’argila aïllants comuns, també inclouen aïllament de llana ceràmica, cosa que fa que siguin més lleugers. A més, el cistell intern, on es col·loca el carbó durant la cocció, és desmuntable, de manera que els usuaris ja no hauran de portar tot el fogó quan calgui fer reparacions.
Hi ha més fabricants que també van innovant. Dues empreses amb seu a Freetown, Teranga i Women in Energy Sierra Leone, també se centren a millorar el combustible i treballen per produir briquetes fetes de residus agrícoles o d’altres subproductes que haurien de cremar de manera més neta que no pas la llenya o el carbó tradicionals.
“Amb independència que puguis permetre’t el gas o l’electricitat, pots tenir accés a fogons millorats que poden reduir alguns dels problemes”, diu Margaret Mansaray, fundadora i directora executiva de Women in Energy Sierra Leone.
Abans de formar part d’una xarxa local de venedors de fogons Wonder el 2020, Cecilia Binta Faulkner, de 56 anys, explica que molta gent que passava per davant del seu establiment ple de gent en el bulliciós mercat de Congo Town a Freetown sovint li feia la mateixa pregunta: “Que teniu fogons?”
Ara, Faulkner –que els exhibeix al costat de cadires de plàstic, ampolles d’aigua embotellada i grans bosses plenes de cacauets i arròs– diu que sol vendre uns deu aparells al mes, normalment a crèdit, amb alguns models que valen entre 500 i 650 leones cadascun (de 25 euros a 33), l’equivalent a més de la meitat del salari mínim mensual del país.
Moltes dones, diu Max-Macarthy, volen aquests fogons però no els poden pagar de cop. “Aquesta és la principal barrera per a comprar-lo”.
En comparació amb els nous fogons, els tradicionals focs de tres pedres tenen un cost molt baix o pràcticament nul i sovint són l’opció de cocció preferida en àrees més rurals.
Com a Matainkay, un poble situat a més de 40 quilòmetres de Freetown. Allà, Sallay Koroma és una de les moltes residents que cuinen sobre focs oberts.
En un tros de terra desprotegit, prepara menjar en una cassola negra carbonitzada que descansa a uns quants centímetres del terra damunt de tres grans pedres fosques.
Koroma, que té uns 30 anys, diu que el fum la molesta i sap que hi ha altres opcions disponibles. “Però m’hi he acostumat tant que ara no ho puc deixar”, diu, mentre serveix uns peus de pollastre coberts amb una salsa espessa de color vermellós fosc d’una cassola en un recipient de plàstic. I la llenya és barata i fàcil d’aconseguir, afegeix.
Per ajudar a reduir els costs i augmentar l’accés als fogons, les empreses que els fan diuen que necessiten el suport del govern local i accés al finançament internacional destinat a reduir les emissions de carboni. “Volem canviar la narrativa de la cuina a Sierra Leone”, diu Sahr Abraham Grass-Sessay, fundador de Teranga.
Hi ha altres governs a l’Àfrica i a tot el món que han activat programes en massa de distribució de fogons i han fet inversions en energies netes que podrien obrir camí als fogons de gas o elèctrics.
Sierra Leone va fent esforços semblants com a part del seu compromís amb l’Acord de París sobre el clima. El 2021, es va proposar d’augmentar el percentatge de la població que utilitza gas per a cuinar fins al 25% (el 2019 era menys de l’1%) i fer que les solucions de cocció energèticament eficients siguin accessibles per a totes les llars el 2030. Al febrer, el Ministeri d’Energia va llançar una campanya per a distribuir un subministrament inicial de 2.000 fogons, amb l’objectiu d’arribar al milió en cinc anys. Si es distribuís un per cada llar, això cobriria un 80% dels 1,2 milions de llars que es creu que hi ha al país.
Però els defensors d’aquest projecte diuen que l’import de finançament disponible és molt insuficient.
Mentrestant, el moviment per a superar la cuina amb foc obert ha creat oportunitats econòmiques en alguns pobles rurals.
Matainkay, on hi ha molta argila, s’ha convertit en una fàbrica improvisada de revestiments d’argila per a fogons, i hi ha desenes d’artesans que fan les peces a mà.
Sota l’ombra d’una lona negra deteriorada i sostinguda per branques, Tamba Johnson, de 42 anys, posa una placa gruixuda d’argila grisa en un motlle de metall desgastat. Va donant forma a l’argila amb moviments hàbils, polint-la amb eines de terrisseria tretes d’un contenidor de plàstic mig ple d’aigua tèrbola. Minuts després, amb cura, treu l’embolcall de metall per descobrir una forma familiar: un poal rodó amb el fons pla.
La venda d’aquests revestiments és una de les principals fonts d’ingressos del poble, explica Johnson.
Amb aquests revestiments d’argila, els treballadors del poble ajuden a posar milers de fogons al mercat. Cada tres mesos preparen 100.000 peces. Amb això abasteixen empreses privades, com Teranga i Women in Energy, a més de fabricants artesans, que els venen a preus molt més baixos. Un fabricant artesanal explica que ven els seus productes a Freetown per 25 leones, aproximadament un euro.
Aquests aparells, que normalment es fabriquen i venen als patis dels habitatges o al costat dels camins, sovint no compleixen els estàndards de salut i ambient ni tenen certificacions, segons que explica Kandeh Yumkella, membre del parlament de Sierra Leone i ex-presidenta d’UN-Energy, una de les principals veus del país en defensa de la cuina neta. Tot i aquests problemes, Yumkella creu que representen la gran majoria dels fogons utilitzats al país.
En una tarda de febrer a Matainkay, 70.000 revestiments descansen ordenats en files, eixugant-se, esperant a ser enfornats. Fregant-se les mans cobertes d’argila, Johnson els mira i diu: “Aquest és un treball essencial en aquesta nació.”
Ishmael Sallieu Koroma, de The Washington Post, a Freetown, Sierra Leone, ha contribuït en aquest informe.
