La fiscalia s’oposa a retirar les mesures cautelars a Jonathan Andic

La fiscalia ha presentat un escrit al tribunal d’instància de Martorell (Baix Llobregat) per oposar-se a la retirada de les mesures cautelars imposades a Jonathan Andic per la mort del seu pare, Isak Andic, a Collbató el desembre del 2024. El jutjat va imposar una fiança d’un milió d’euros, li va retirar el passaport, li va prohibir d’anar a l’estranger i l’obligava a presentar-se personalment al jutjat cada setmana. La defensa, en un recurs extens, va demanar de retirar aquestes cautelars, cosa a la qual la fiscalia ara s’oposa basant-se en els indicis que apunten a una mala relació entre pare i fill, als informes sobre la caiguda i al risc de fugida del fill gran de l’empresari.

L’escrit de la fiscal del jurat intenta de desmuntar, un a un, els arguments de la defensa que, alhora, intentaven de contrarestar els arguments de la jutgessa per haver dictat les mesures cautelars. El ministeri fiscal justifica el manteniment de les mesures cautelars pels indicis existents en el sumari, derivats sobretot dels informes dels Mossos d’Esquadra, l’anàlisi de la geolocalització i el contingut del telèfon mòbil de la víctima, del registre de trucades fetes per l’investigat en el moment dels fets i de l’informe tècnic fotogràfic de l’escena del crim.

Segons l’escrit de la fiscalia, els missatges entre pare i fill contradiuen la “suposada bona relació” que Jonathan sosté que tenia amb el pare. Els informes policíacs, segons la fiscal, també contradiuen la versió de l’investigat sobre la manera i les circumstàncies en què es va produir la caiguda i mort d’Isak Andic.

Finalment, l’escrit també nega que hi hagi risc de fugida, com al·legava la defensa, perquè té en compte “l’altíssima capacitat econòmica” del fill de qui va ser l’home més ric de Catalunya, i la important pena de presó que li podria correspondre si és considerat culpable d’homicidi. En el seu escrit, la defensa al·legava que els informes policíacs eren esbiaixats i intentava de contrarestar cadascun dels arguments de la policia, la fiscalia i la jutgessa instructora.

Per justificar els seus arguments, la defensa demanava a l’Audiència de Barcelona que tingués en compte les tres declaracions de Jonathan, l’última al jutjat com a investigat i les dues primeres als Mossos com a testimoni. També els informes policíacs, les transcripcions de les converses amb el telèfon 112, els bombers i el SEM, un informe mèdic i del detectiu privat Francisco Marco, i diverses declaracions testificals de l’entorn del fill del magnat, com les seves dues germanes i Toni Ruiz, la mà dreta de l’empresari.

Arguments de la defensa

La defensa al·legava que cap informe policíac o forense estableix que la caiguda va ser provocada i aporta informes pericials propis que expliquen que la caiguda “en tobogan” no significa que sigui causada per una altra persona. També aportava informes mèdics del pare que diuen que tenia artrosi als dos genolls, que li podia haver causat la caiguda i la falta de reacció. Per últim, aportava un vídeo on es veu l’empresari caure mesos abans en una visita professional, i conclouen, com els mateixos agents de la unitat de Muntanya dels Mossos, que no es pot afirmar que la caiguda fos provocada.

Els experts policíacs van concloure que la petjada trobada al lloc dels fets, que consideren que és d’Isak i resultat de refregar intensament amb el terra, no es va poder fer “de forma fortuïta”. Però la defensa rescatava part dels escrits policíacs que diuen que no descarten que la petjada fos anterior a la caiguda. També retreu als Mossos que no acordonessin la zona i que fessin un informe pericial setmanes després dels fets havent passat per allà desenes o centenars d’excursionistes.

Un altre dels indicis són les suposades contradiccions a les dues declaracions de Jonathan. A la primera, prestada immediatament després de la mort del seu pare, va explicar que caminava cinc metres per davant del seu pare i que aquest s’havia parat per fer unes fotos. “Mentre caminava -recull la interlocutòria sobre la seva primera declaració-, va sentir un soroll de pedra caient, es va girar i únicament va veure un cos rodant entre els matolls, va sentir un cop fort i un gemec de dolor del seu pare”. En la seva segona declaració, al cap d’uns dies, va explicar que el seu pare havia fet servir el mòbil a l’inici del recorregut i que ja no el va tornar a treure, com van poder comprovar els Mossos, que van trobar el terminal a la butxaca davantera dels pantalons del mort.

Segons la defensa, que fes fotos abans o després no importa, i també podria haver fet la intenció de fer-les i finalment no fer-les. Per a l’advocat, l’important és que el fill caminava davant del pare i, per tant, era d’esquena a la caiguda del seu pare.

En aquest punt, la defensa transcriu les converses amb el 112, els Bombers i el SEM, on Jonathan, entre alguns plors, va relatar més o menys el mateix, que el seu pare havia caigut per un barranc i no el veia, que ell anava una mica avançat, va sentir soroll de pedres i en girar-se el va veure caure i cridar. Això, segons la defensa, concorda amb les declaracions davant dels Mossos.

El primogènit de l’empresari també va assegurar que tenia una bona relació amb el progenitor i que el fet que l’apartessin del front de Mango “no havia comportat cap problema professional, ni personal, ni familiar”. No obstant això, diversos testimonis han explicat a la policia que sí que hi va haver una crisi per aquest canvi a l’empresa. Però l’advocat diu que no se’l va “apartar”, sinó que Isak va tornar al seu lloc de feina original i Jonathan també. A més, assegura que en el moment de l’accident la relació era “des de feia un temps millor que mai” i que no va dir a la policia que “sempre” havia estat bona.

Segons la jutgessa, el motiu principal de la mala relació era “l’obsessió que Jonathan Andic té pels diners, fins al punt de demanar-li una herència en vida”. Però la defensa aporta les declaracions davant dels Mossos de l’entorn familiar i empresarial que ratifiquen la versió del fill i asseguraven que la creació d’una fundació tenia el suport de Jonathan. També al·lega que els missatges de WhatsApp trobats al mòbil del pare s’emmarquen en una teràpia psicològica de “certa confrontació d’acció i reacció per trobar el creixement”. “D’ençà de febrer del 2024 no hi ha cap retret entre ells” en els correus electrònics, recorda la defensa. L’herència en vida que reclamava Jonathan, segons la jutgessa era indici d’obsessió pels diners, però la defensa diu que era una eina per a la seva independència, però a la qual va renunciar ràpidament.

Una altra de les proves recollides a la resolució judicial és que Jonathan Andic va fer el recorregut per Collbató els dies 7, 8 i 10 de desembre i no una sola vegada i dues setmanes abans, tal com ell havia explicat als agents. Per a la jutgessa, aquest indici revela “una planificació i un estudi previ del lloc dels fets; un intent de crear una situació i circumstàncies concretes les més discretes possibles prèviament als fets, al mateix moment i durant els minuts posteriors a la caiguda”.

Segons l’advocat, Andic no va mentir, com a molt va caure en alguna “imprecisió poc rellevant”. Així, diu que el 8 de desembre no es va detectar la presència del cotxe prop de les Coves del Salnitre, cosa que sí que va passar els dies 7, 10 i 14. Segons Andic, va confondre “visites amb rutes”, ja que el dia 10 no va poder fer-la per climatologia adversa. Així, entre el 7 i el 14 no va fer la ruta, cosa que verificaria, segons la defensa, la versió inicial quan va dir que feia dues setmanes que havia fet el camí. “Una eventual ambivalència o confusió semàntica no permet parlar de contradicció o de faltar a la veritat, sinó de com comptar les setmanes, ja que 7 dies després és l’inici de la segona setmana”, al·lega.

Una dada rellevant per als investigadors és també que, el març del 2025, tres mesos després de la mort del seu pare i quan a la premsa es va informar que el cas es reobria, el telèfon mòbil d’Andic va desaparèixer de manera “sospitosa”, segons la jutgessa, que qualifica les circumstàncies d'”estranyes”. Segons Andic, el mòbil antic li va ser robat a Quito, Equador, en un viatge llampec que va fer el 24 de març. Va tornar a Espanya dos dies després. “Les dates de la desaparició de l’antic terminal coincideixen amb la informació donada pels mitjans de comunicació de la reobertura de l’expedient judicial”, subratlla la jutgessa.

Segons la defensa, Andic canviava de terminal cada dos anys. Va demanar fer-ho a finals de desembre del 2024, però no va recollir el nou fins al març del 2025, quan li van furtar a Quito, on va anar per a una reunió presencial. A més, recorda que la notícia que era investigat va sorgir el 4 de març del 2025 i ell no va canviar el terminal fins tres setmanes després, cosa que desvirtuaria la seva intenció d’amagar alguna cosa. Sobre la falta de còpia de seguretat dels missatges de WhatsApp, la defensa diu que no consta que existissin prèviament.