Avivament. Aquest és el significatiu nom que té el Festival. Neix de l’ànsia d’un grup d’amics i coneguts, filòsofs per vocació, per professió, per formació o dedicació per ‘traure la filosofia dels murs acadèmics,  perquè s’implique i s’imbrique en la vida quotidiana’.

Entre l’1 i el 3 de juny, uns quants escenaris de la ciutat de València, museus, llibreries, cinemes, el Jardí Botànic, els carrers mateix, acolliran els embats filosòfics en els més diversos formats. La intenció, ens explica Francesc Bononad, director d’aquest Festival, és ‘fer més accessible la filosofia, posar-la arran de carrer, i demostrar, de passada, que pensar pot ser divertit’.

Hi haurà conferències? Sí. De Laura Llevadot, per exemple. Però també cinema, amb l’estrena al nostre país del documentari Examined Life, d’Astra Taylor, que practica el peripatetisme en conversa amb Peter Singer, Michael Hardt o Judith Butler. I també diàleg (no caldria sinó), amb un astrofísic, Juan Arnau, i un matemàtic, Vicent J. Martínez, provant d’escatir ‘Què fan les humanitats en un món dominat per la tècnica’. I també aforismes, amb un joc de ‘pensaments despentinats’ entre  Guillem Calaforra i Joan J. Conill. I també teatre. I també jardins.

Avivament vol prendre, tan literalment com sigui possible, els diversos espais de la ciutat. I per això tindrà una sessió al Jardí Botànic: per plantejar com es reflecteix la societat en un jardí (què fas amb el tros de terra que t’envolta la casa, el palau, l’espai públic? Hi plantes cols, una tanca perfecta, cactus o pensaments? Les decisions parlen de qui les pren i del món on viu). I per això també recorrerà alguns dels carrers de València que encara guarden record del segle XVI: per evocar la raó filosòfica de Joan Lluís Vives tot recreant la ruta que va descriure per als tres joves del diàleg Les lleis del joc: una lectura en veu alta, un retorn a la ciutat de l’humanista.

‘Festival ve de festa’, apunta Francesc Bononad per destacar el ‘to celebratiu’ que han volgut donar a l’esdeveniment: ‘I festa també en un sentit més antropològic, de contribució a la comunió del grup.’ Trencar barreres i escampar la flama filosòfica és la intenció declarada per un festival que es presenta amb un manifest de títol explícit: ‘Res d’útil per a escampar la filosofia no ens és aliè.’

Al manifest,  on reclamen, per al bé col·lectiu, que s’acabi ‘la marginació oficial de la filosofia’, tampoc no passen par alt l’autocrítica: ‘Què ha de pensar la gent del carrer, la gent que és arran de terra, d’algú que es fa dir filòsof i que no té res (transformador, vital) a dir, però que, malgrat açò, acumula (allà dalt, allà dins) papers i reconeixements especialitzats, vàcua xarrameca preciosa? Què ha de pensar el ciutadà d’algú (auto)erigit filòsof i que és incapaç de fer-lo estremir quan parla, posem per cas, de l’amor, de la mort (de l’amort), de la felicitat, de la bellesa, de la llibertat o del poder?’

Precisament per a convocar aquest estremiment, també al sud, ha nascut l’associació València Pensa, que organitza la festa. Bevent del camí obert pel Festival Barcelona Pensa. Amb una clara i declarada intenció: ‘l’estímul del coneixement’. Com? Amb ‘la difusió i transmissió de la filosofia com a disciplina important per a la comprensió del nostre present’.

I, a sobre, passar-s’ho bé.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]