L’escriptor Ferran Torrent (1951) és un dels grans noms de la literatura en català. Té més de vint títols publicats, un públic nombrós que el segueix i uns quants premis: ha guanyat el Premi Sant Jordi (1994), el Joan Crexells (2002) i el Crítica Serra d’Or, entre més. En aquests moments està concentrat escrivint una altra novel·la, però ha tingut la gentilesa de respondre telefònicament a VilaWeb per a parlar de l’actualitat política valenciana. Observador amatent de la realitat, i dels seus protagonistes, que coneix personalment, aquestes han estat les seves respostes pocs dies abans de la celebració del Nou d’Octubre.

Com definiríeu la situació política al País Valencià?
—D’entrada, molt diferent de la catalana. De fet, la situació dels catalans és molt diferent de la de la resta d’Europa. Esteu en un procés molt important i molt determinant que marcarà un abans i un després. Ara mateix a Europa no crec que passe enlloc més, a banda del Brexit a Anglaterra. Nosaltres no ens hi juguem una cosa tan determinant com vosaltres. Ara, nosaltres juguem un partit que determinarà l’èxit o el fracàs d’aquest govern: el finançament. El finançament marcarà l’èxit o el fracàs d’aquest govern. Sense finançament no som res. No vull ser extremista, però si aquest govern no aconsegueix un finançament just per al País Valencià, en certa manera haurà fracassat.

Els empresaris ho veuen clar?
—Sí senyor. Ho veuen clar. Em sembla que ha estat aquesta setmana que el president de la Cambra de Comerç, el senyor Morata, que no conec massa, deia: l’anticatalanisme fou un error. I això em consta que és generalitzat entre els empresaris. Per què? Doncs mira com ha quedat el corredor mediterrani. I la indústria el necessita. Ara, em permetràs un matís? Una aportació política: quan el senyor Pujol pacta amb Aznar el govern, com és que no hi va pactar l’eix mediterrani? A vegades molts catalans ens insulten: voteu el PP ! Hòstia, doncs jo ara contraataque: tant que reivindiquem l’eix mediterrani per què no vas demanar-lo quan tocava? T’ho dic perquè dilluns vaig haver d’anar a Madrid. I vaig venir molt cabrejat: amb una hora i quaranta minuts era a Madrid. A mi anar a Barcelona em costa quatre hores. Quatre hores! Ací, si demanem responsabilitats, demanem-ne a tots.

Finançament a banda, quins haurien de ser els objectius del govern?
—Educació i sanitat. Açò és important per a la vida de la gent. Crec molt més en l’educació que en la ideologia.

Com valoreu el president Ximo Puig?
—Ximo Puig és ell millor representant del socialisme que podríem tenir. És de la línia valencianista. És un dirigent amb qui Compromís i els sectors nacionalistes es poden entendre perfectament. Veient què hi ha al PSOE, és el millor que podem tenir.

I no li pot passar factura tot el caos al PSOE i la seva posició amb Sánchez?
—Açò és una cosa que m’agradaria que m’explicaren. A mi em fa l’efecte que aquí hi ha qüestions personals, mira què et dic. Ximo Puig sempre havia dit que no al Partit Popular. Per tant jo no sé què passa. Hi ha qüestions internes que no acabe d’entendre. Ximo Puig no és de la casta de Susana Díaz. És a dir, políticament, no té res a veure amb la casta de Susana Diaz, i que mana a través de la gestora.

Com veieu les relacions entre el País Valencià i Catalunya?
—Tant per l’una part com per l’altra s’ha matisat això que dèiem abans: el paternalisme català ja no ho és tant, i la fugida de València, perquè no em titllen de catalanista, tampoc no hi és. Com s’ha demostrat amb la valentia que ha tingut Ximo Puig de reunir-se amb Puigdemont per parlar d’un tema que és transcendent. Crec que ja no hi ha paternalisme català ni fugida valenciana. Ja no es diu ‘reunim-nos, però que no se sàpiga’. I açò està molt bé, hi dóna un punt de normalitat. Ara, encara crec que estem molt lluny de la normalitat necessària entre tots dos països.

Com valoreu el decret de plurilingüisme?
—Lamente dir-te que no en tinc opinió. És una cosa tècnica i professionalitzada i no m’hi atrevesc, sincerament. Se m’escapa.

I el govern de la ciutat de València, com creieu que ho fa?
—El govern de l’Ajuntament de València no ho fa malament. I des de la posició d’intentar ajudar aporte el que en diuen una crítica constructiva. Tenen bones intencions, però han d’entendre que la gent d’aquest país, d’aquesta ciutat, fa cent anys que té governs de dretes. Si vols que vagen a trenta quilòmetres per hora pel centre de la ciutat, doncs primer multa els gamberros que van a vuitanta. Després a baixa el límit a seixanta, cinquanta, quaranta per hora. Aquestes coses, per mi, estan bé, perquè intenten fer la ciutat sostenible. Em pareix molt bé. Però totes les coses necessiten un procés d’explicació, i la gent se’t pot girar en contra.

El futur dels joves al País Valencià, com el veieu?
—Ara mateix, desesperança total. I et parle del meu fill, i del que veig al seu voltant. Poden tenir alguna faena, però la seua màxima aspiració ja no és treballar del que els agrade, sinó tenir una faena. Amb això ja t’ho he dit tot. Això és una derrota social profunda i total.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb