L’Índex de Preus de Consum (IPC) va camí de situar-se per sobre el 5% durant aquests mesos entrants, cosa que representaria la taxa més elevada del segle XXI. Així ho consideren els experts després d’observar el fort encariment de l’electricitat i els combustibles durant aquests últims mesos. “Si la tendència es manté –una situació que es considera més que probable– veuríem taxes que poden arribar a superar el 5%”, assenyala l’economista de Funcas, María Jesús Fernández. Tot i que els acadèmics encara no parlen d’un episodi d’inflació –la inflació subjacent no supera l’1%–, alerten que la pujada de preus pot ser encara més accentuada si l’elevat preu de les matèries primeres s’acaba traslladant als consumidors.

Segons les dades provisionals publicades per l’INE, els preus al conjunt de l’estat espanyol van incrementar-se un 4% interanual el setembre, la variació més alta d’aquests últims tretze anys. Malgrat que Catalunya encara no disposi de les dades corresponents al novè mes de l’any, la tendència apunta cap a la mateixa direcció. Tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol, el preu dels subministraments de la llar –llum, gas i aigua– i dels carburants acumula cinc mesos consecutius de creixement superior al 8%, un fet inèdit des del canvi de mil·lenni.

A banda l’encariment d’aquests productes, cal tenir en compte els futurs efectes derivats de l’increment de preu de les matèries primeres, com ara metalls, derivats del plàstic i materials per a la construcció, uns productes que l’estat espanyol ha d’importar perquè no n’és país productor. De moment, aquesta pujada de preus no s’ha traslladat directament al consumidor, però els experts llancen un avís. “Podria ser que, per via indirecta, aquest fenomen acabés repercutint en uns altres components de l’IPC”, adverteix el professor d’economia i empresa de la UOC, Josep Lladós. De fet, l’Índex de Preus de la Indústria (IPRI) a l’estat espanyol va registrar l’agost un creixement interanual de l’11,8%, el més alt de tot el segle XXI.

L’IPC puja quatre dècimes a l’agost, la variació més alta d’ençà de final del 2012

Preocupació relativa

Tot i els darrers increments de l’IPC, els economistes observen la situació amb una preocupació relativa. “De fet, el Banc Central Europeu (BCE) no hi dóna excessiva importància”, subratlla Lladós. Tot i que l’IPC marca taxes del 4%, Lladós recorda que l’indicador en què més es fixen les autoritats monetàries és l’IPC subjacent, que és aquell que no té en compte ni els productes energètics ni els aliments sense elaborar. Això és degut al fet que són components que poden ser volàtils en contexts geopolítics complicats o després de grans catàstrofes naturals.

A l’estat espanyol, la variació de l’IPC subjacent el setembre va ser de l’1%, per sota els límits que fins ara fixava el BCE per evitar espirals inflacionistes –es recomana que els preus creixin, però que ho facin per sota el 2%. “Ara mateix no tenim un problema d’inflació, sinó que tenim un augment transitori, però explosiu, de preus”, indica Lladós. No obstant això, també recorda que el BCE ja parla d’incrementar els límits acceptables d’inflació i “pivotar en increments del 2%”.

Tanmateix, en l’àmbit microeconòmic les preocupacions són més grans. “Aquest augment de preus es deu a factors exògens, i això genera un empobriment general al país”, comenta Fernández, de Funcas. “Si hi ha un grup que vol mantenir la situació econòmica, ho aconseguirà tot reduint una part dels ingressos de la resta”, afegeix.

Lladós alerta de l’impacte que pot tenir l’augment de preus –sobretot energia i carburants– en els col·lectius amb menys recursos. “Les famílies amb més necessitats són les que més sofriran, perquè tenen menys capacitat per a fer front a la pujada de preus i també menys poder negociador”, comenta. “Alhora, els productes energètics són bàsics i tenen un pes molt important en les despeses de les famílies amb menor renda”, afegeix. Davant aquesta situació, l’expert proposa d’atorgar més bons socials o de redistribuir el cost de les factures com a mesures a curt termini.

Evitar una espiral inflacionista

Una altra qüestió a tenir en compte és l’increment dels salaris i les pensions, que agafen l’IPC com a referència. Segons Lladós, les administracions han de ser molt curoses si es volen evitar espirals inflacionistes. “Si la pujada de preus és transitòria, però s’apugen els salaris perquè es creu que la situació serà permanent, podem acabar en una situació d’espiral inflacionista”, apunta.

Lladós creu que les autoritats monetàries tractaran la situació com a transitòria, tot i que també preveu gests en clau política entre les grans potències per evitar una escalada de preus desmesurada.

Previsions d’estabilització

Els experts coincideixen a indicar que l’IPC superarà les taxes del 5% entre final del 2021 i començament del 2022, i confien que s’estabilitzarà a partir de la segona meitat del 2022. “Tot dependrà de l’increment del preu de la llum, del petroli i de les primeres matèries”, indiquen des de Funcas. En qualsevol cas, asseguren que l’estabilitat s’aconseguirà amb taxes superiors en comparació als mesos previs a l’esclat de la crisi de la covid-19. “Si creiem que ens situarem per sota el 2%, ja ens en podem oblidar”, conclou Lladós.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.