The Washington Post · Lars Paulsson, Maciej Martewicz i John Ainger

L’helicòpter que sobrevola camps, rius i pobles del centre de Polònia va equipat amb càmeres i sensors d’alta tecnologia. El pilot, un veterà de l’exèrcit polonès que serví a l’Irac i l’Afganistan, fa voltar el petit Robinson R66 a baixa altura.

La ruta de la nau, immersa en una missió de vigilància i reconeixement, segueix quilòmetres de línies d’alta tensió connectades a una central elèctrica estratègica del sud de Varsòvia. Els sensors a bord, dissenyats per detectar manipulacions a la xarxa elèctrica, són increïblement precisos, fins al punt de poder detectar si un vehicle ha passat per la pista sobre la qual s’erigeixen les línies d’alta tensió.

En temps de guerra i sabotatges, les missions de reconeixement periòdic de la xarxa elèctrica han esdevingut una part essencial de les operacions del PSE, l’entitat que gestiona la xarxa elèctrica polonesa, especialment arran de la invasió russa d’Ucraïna.

Molts països de l’est d’Europa han pres mesures semblants. Empreses de serveis públics i governs lluiten contra rellotge per reforçar la seguretat de xarxes elèctriques que no van ser dissenyades per resistir atacs amb míssils, ciberatacs o assalts amb drons. L’OTAN ha identificat la defensa les infrastructures estratègiques com una de les grans prioritats del continent en matèria de seguretat, i ha pressionat per aprofundir la coordinació entre governs en situacions d’emergència.

“Ens hem de preparar per a un entorn molt més advers en matèria de seguretat”, diu James Appathurai, assessor en cap de l’OTAN en matèria de ciberdefensa i defensa híbrida. “Ens cal energia a tot arreu: a l’exèrcit li cal energia, a la població li cal energia. No hi ha dubte que la infrastructura elèctrica continuarà en el punt de mira.”

Tota aquesta preparació també implica més despesa. El problema és que molts operadors acumulen grans dèficits després d’anys d’inversions en electrificació i producció renovable. La Unió Europea calcula que caldrà invertir uns 1,2 bilions d’euros per reforçar i renovar la xarxa elèctrica d’Europa d’ací al 2040; aquests darrers anys, el bloc ha pressupostat uns 250.000 milions d’euros per al reforç de la ciberseguretat i la protecció de la xarxa elèctrica al continent.

El gran model a seguir és Ucraïna, on la infrastructura energètica ha esdevingut un dels grans blancs dels atacs russos d’aquests darrers quatre anys –especialment a l’hivern, precisament quan la demanda d’energia per a escalfar les llars i els equipaments públics es dispara.

Però la preocupació va més enllà d’Ucraïna. Aquest hivern, un incendi provocat prop d’una central elèctrica de Berlín deixà més de 100.000 persones sense electricitat durant dies, en ple mes de gener i amb temperatures sota zero.

Aquest mena d’episodis evidencien la importància de mesures per a blindar la infrastructura elèctrica, sigui a còpia de soterrar cables i canonades, de crear reserves de peces de recanvi o, fins i tot, de construir instal·lacions falses. Un informe de l’Agència Internacional de l’Energia publicat enguany recomana als governs estatals que prioritzin la defensa de la infrastructura elèctrica de possibles atacs interns o externs. El document també recomana de construir sistemes més descentralitzats per reduir la dependència de grans instal·lacions energètiques, més vulnerables a un atac enemic.

“Tothom és plenament conscient de com són de necessaris aquests canvis”, diu Tinne Van der Straeten, directora executiva del grup de pressió WindEurope. “Ens hem acostumat a viure en temps de pau d’ençà de la Segona Guerra Mundial, però ara tot això ha canviat.”

Finlàndia, que comparteix 1.330 quilòmetres de frontera amb Rússia, ha estat un dels països europeus que més ha invertit en preparació per a un hipotètic conflicte. Hèlsinki, per exemple, ha acumulat mesos de reserves de productes de tota mena, d’aliments de primera necessitat fins a derivats del petroli, passant per medicaments i fertilitzants. L’entitat gestora de la xarxa elèctrica ha acumulat peces de recanvi per tot el país per fer front a un possible sabotatge.

La magnitud de l’envit és gegantina. La xarxa elèctrica d’Europa recorre més d’onze milions de quilòmetres, amb milers d’estacions i subestacions. Segons Eurelectric, la patronal del sector, un 30% de les xarxes de distribució de baixa tensió d’Europa tenen més de quaranta anys d’antiguitat, cosa que significa que ja han superat la vida útil prevista. L’organització, en aquest sentit, demana de garantir que la infrastructura que substitueixi les línies existents sigui a prova d’atacs físics o cibernètics.

El ministre d’Energia lituà, Žygimantas Vaičiūnas, subscriu aquesta petició. Juntament amb més països bàltics, el govern lituà ha demanat a la UE que destini 2.000 milions d’euros, pel cap baix, a un fons específic per a protegir les infrastructures estratègiques. El govern lituà també s’ha reunit amb empreses com ara Google per explorar la possibilitat de censurar imatges d’infrastructures i emplaçaments estratègics a les plataformes de mapes en línia.

El cap de seguretat de PSE, Daniel Wagner, també treballa en els seus propis plans per a protegir la xarxa elèctrica de Polònia de possibles atacs externs. Explica que l’empresa vol invertir en càmeres de 360 graus de llarg abast i en radars per a protegir les subestacions de possibles atacs amb drons. El PSE, diu, aportaria els recursos, però la feina de vigilància i els possibles operatius de defensa aèria anirien a càrrec de les forces armades poloneses.

Wagner té motius per a estar en alerta. Els serveis de seguretat polonesos ja han alertat el PSE d’activitats al voltant d’alguns punts clau de la xarxa elèctrica del país, que connecta amb la xarxa elèctrica dels països bàltics.

“Ucraïna ens ha fet veure la importància de la seguretat i la protecció. Formalment, no estem en guerra, però és evident que ja no vivim en temps de pau”, diu Wagner.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb