Un estudi certifica que no atendre els malalts en la seva llengua pot empitjorar-ne el diagnòstic

No garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients pot comprometre la precisió dels diagnòstics, la confiança entre metge i usuari i la qualitat de l’assistència, segons una recerca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), publicada el desembre de l’any passat i comunicada ara per la universitat.

L’informe, titulat ‘L’atenció sanitària amb discordança lingüística: un estat de la qüestió des de i per a la catalanofonia’, remarca que la distància lingüística no afecta tan sols persones nouvingudes, sinó també la població autòctona amb llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món.

L’estudi, elaborat per Joana Pena-Tarradelles, investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, revisa un centenar de treballs sobre l’impacte de la discordança lingüística en l’atenció sanitària en àmbits com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Finlàndia o el País Basc.

Segons la recerca, en el cas de persones d’origen estranger que no dominen cap de les llengües del país on viuen, la dificultat lingüística pot comportar conseqüències greus: diagnòstics erronis, menys adherència als tractaments, o la realització de proves excessives. No obstant això, l’estudi remarca que la discordança lingüística no afecta exclusivament la població migrant, sinó també l’autòctona amb una llengua minoritzada, fins i tot si té capacitat d’expressar-se en la llengua dominant amb més o menys fluïdesa.

En recerques fetes amb parlants de gal·lès al Regne Unit, del francès en zones anglòfones del Canadà, del suec a Finlàndia o de l’èuscar al País Basc, s’ha posat de manifest que la capacitat d’expressió en una segona llengua decau especialment en situacions d’estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens.

Infants i gent gran, els més vulnerables

En la majoria dels estudis revisats —amb l’excepció dels finlandesos— s’ha observat que la gent gran i els nens són els grups més exposats als riscos que implica la discordança lingüística en l’atenció sanitària.

En el cas de les persones grans, el deteriorament cognitiu pot empitjorar la seva competència en una segona llengua, fet que dificulta l’atenció sanitària. D’altra banda, els estudis fets a Gal·les i al País Basc constaten que la mainada, especialment si és petita i encara no ha desenvolupat prou el bilingüisme, depèn de la llengua materna per descriure els símptomes de manera precisa.