L’esquer que va picar Martí Gironell

Acompanyem el guanyador del premi Prudenci Bertrana per anar a presentar ‘El fabricant de records’

VilaWeb
Sebastià Bennasar
10.11.2022 - 21:40
Actualització: 11.11.2022 - 08:38

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No hem calculat que a Girona és temps de fires i que el trànsit és una mica més impossible que d’habitud. A la ràdio i a la televisió tothom parla dels embussos de Barcelona, del Nus de la Trinitat col·lapsat o del desastre de la AP-7, però a Girona, a determinades hores, les sortides i entrades són ben complicades. No és debades que parli del trànsit, perquè justament Martí Gironell va estar molts anys donant aquesta informació als espectadors de TV3, que escoltaven les seves paraules amb un bri d’esperança. Les coses no han millorat pas gaire, en això del trànsit, però des que no apareix a la pantalla els lectors del país hi hem sortit guanyant. Ara Martí Gironell és un escriptor professional que, títol rere títol, col·loca les aventures dels seus personatges al capdamunt de les llistes dels llibres més venuts del país.

La darrera novel·la, El fabricant de records, no n’és pas cap excepció. Amb la història del fotògraf ambulant Valentí Fargnoli va guanyar el darrer premi Prudenci Bertrana, al setembre, i ha arribat ben aviat a la segona edició. Una de les claus de l’èxit d’aquesta novel·la –que es pot extrapolar a tota la trajectòria de Martí Gironell– és la defensa a ultrança que ha fet de cada un dels seus llibres d’ençà del 2007, quan es va donar a conèixer amb El pont dels jueus. I aquesta defensa implica fer un munt de quilòmetres amb cotxe recorrent el país de cap a cap per trobar-se amb els lectors. Són quinze anys en què ha gastat molts pneumàtics, ha cremat molts litres de benzina (ara ha evolucionat i condueix un cotxe elèctric: el clima ho agrairà) i ha fet un munt de presentacions.

“Tot i que crec que el format de presentació de llibre que coneixem actualment haurà de canviar, de moment el mantindré, perquè cal defensar els llibres un a un, s’han d’acostar a tots els lectors. Ara cada vegada hi ha més gent que fa servir aquest model, però quan vaig començar jo era un dels pocs que anaven a tot arreu.” De fet, Gironell va començar d’una manera singular: va ser ell mateix qui va aconseguir una llista de llibreries, els va comunicar que acabava de publicar El pont dels jueus i es va oferir a anar a presentar-lo a tot arreu. I els llibreters el van acollir encantats.

Bicicleta i carregat com un mul

El dia que ens trobem per anar fins a Olot a presentar El fabricant de records em diu que encara li falten quaranta-tres presentacions del llibre abans de Nadal. “És una feina sacrificada. Els actes són al vespre, ara es fa fosc de seguida i és cansat. I el dissabte sovint en faig dues, una cap a migdia i una altra a la tarda per aprofitar el viatge.” En això hi ha paral·lelismes amb la història de Valentí Fargnoli, el fotògraf que recorria les comarques de Girona (i també bona part del país) amb una bicicleta, carregat amb un trípode, per retratar tothom que li ho demanés. Van ser quilòmetres i més quilòmetres amb uns estris que pesaven com un mort i que eren d’una fragilitat extrema: plaques fotogràfiques de vidre, protectors de càmeres, decorats per a dissimular l’estat d’algunes cases…

Fargnoli va ser un dels màxims impulsors de la fotografia a casa nostra, amb un estil únic que el feia entroncar amb alguns mestres de la pintura centreeuropeus i que és molt recognoscible. Les seves imatges fa anys que van seduir Martí Gironell. “Sempre havia pensat que algun dia havia d’escriure alguna cosa d’aquest personatge.”

És ben clar que, per a poder engegar els mecanismes de la creació, els narradors necessiten un misteri. I els experts amb qui s’ha assessorat Gironell per fer la seva novel·la li’n van posar un de ben llaminer: Fargnoli va ser el 1906 a Madrid, al casament del rei Alfons XIII amb Victòria Eugènia, però aquestes fotos no les ha vistes mai ningú. Cal recordar que va ser durant la passejada dels reis per Madrid, una vegada casats, que l’anarquista Mateu Morral va llançar una bomba contra la comitiva nupcial. No va arribar a tocar els reis, però va causar vint-i-cinc morts entre militars i civils i un centenar de ferits. Just un parell de setmanes després trobem el fotògraf a l’Argentina, on s’estableix una curta temporada abans de tornar a Catalunya. Més misteri?

Una de les postals del fotògraf Valentí Fargnoli.

“Era un esquer massa bo perquè no piqués l’ham”, explica el novel·lista mentre anem engolint quilòmetres cap a Olot, on inevitablement farem tard a la presentació. “Els qui ens dediquem a la novel·la històrica no tan sols necessitem la reconstrucció d’una època i els materials per a fer-ho, sinó que també ens cal algun element de misteri que ens ajudi a desenvolupar la trama narrativa. I aquí ho vaig tenir bastant fàcil: tots els experts sabien que Fargnoli havia estat a Madrid, però les fotos no hi eren.” No era la primera vegada que havia retratat el rei espanyol: en un viatge a Catalunya, el 1904, ja l’havia fotografiat i els prohoms gironins havien fet arribar còpies de les imatges a la futura reina.

Retrat gironí

Misteri a banda, la figura de Valentí Fargnoli ha servit a Martí Gironell per a fer un retrat ben apamat de la Girona que va de final del segle XIX a la primeríssima postguerra, els anys en què va estar en actiu un fotògraf que sempre es va mantenir fidel a la seva manera de fer, als materials artesanals i tradicionals amb què havia començat i al seu bon ull; un home que no va voler incorporar mai innovacions com el fotòmetre, per exemple, que ja es feia servir els anys trenta.

“Per mi, a banda la història del fotògraf, el retrat que fas del país és una de les principals virtuts del llibre. Hi ha moments molt vibrants, n’hi ha d’emocionants i fins i tot de poètics”, confesso a Gironell mentre continuem en marxa. També em fascina la manera com incorpora tot de personatges històrics reals dins la trama, fet que augmenta la sensació de versemblança. Amb un sol paràgraf és capaç de fer-te viatjar fins als temps de Fargnoli i companyia.

Passat Serinyà, podem agafar una mica més de velocitat perquè ja no hi ha tants trams en obres i hi circulen molts menys cotxes. Hem deixat enrere la conurbació gironina i anem ben encarrilats. “Doncs t’agraeixo molt la lectura, perquè d’alguna manera ell, amb les fotografies, feia això: fixar el record de la gent, no tan sols de les pedres”, diu Gironell, amb la mirada fendint la nit.

La constància i la perseverança són també dos trets que comparteixen l’escriptor i el seu protagonista. Gironell s’ha consolidat com un dels noms referencials de la literatura catalana contemporània. Els seus llibres connecten amb el gran públic i des del primer moment han volgut rescatar grans històries i personatges del nostre passat i posar-los a l’abast dels lectors contemporanis. Hi ha qui no li ha perdonat l’èxit de vendes, perquè en això també som un país estrany i amb enveges importants.

Accelerem. Recta final. Hem passat Besalú, la vila on va néixer Martí Gironell el 1971, i anem de dret cap a Olot. La presentació la farem al local d’Òmnium i encara ens queda una mica de temps per a parlar no solament de la novel·la sinó també de la situació de la literatura a casa nostra i dels autors. Constatem les dificultats com més va més grans per a consolidar una classe mitjana entre els escriptors, un gruix d’autors situats entre els que venen desenes de milers d’exemplars dels seus llibres i els que amb prou feines arriben a superar els 500-600. “Que no tinguem aquesta classe mitjana és preocupant, perquè això fa que cada vegada sigui més difícil de dedicar-se a aquesta professió”, diu Gironell, que, a més de les presentacions, ha d’encabir a l’agenda tots els clubs de lectura i més activitats que ja tenia confirmades abans de l’aparició d’El fabricant de records.

I aquí, novament, apareixen els paral·lelismes –en aquest cas entre les famílies de l’escriptor i del fotògraf. Fargnoli acaba vivint una gran història d’amor amb la seva dona, que és qui a poc a poc va aportant un punt de racionalitat a la vida del retratista ambulant. “És ella qui a poc a poc el va frenant, li diu que agafi un ajudant, ajuda a l’economia cosint i és un suport constant per a ell. En el cas de molts escriptors, i jo m’hi incloc, les nostres dones també són un suport fonamental per a poder continuar aquesta feina, sobretot en la de promoció dels llibres, que és ben sacrificada.”

Sobre tot això i moltes altres coses, en podríem parlar durant molts i molts quilòmetres més, però som a Olot, deixem el cotxe sota l’ajuntament, caminem dos minuts fins a Òmnium i Martí Gironell es transforma per convertir-se en el millor propagandista de la seva obra, la clau que fa que de quinze anys ençà sigui entre els autors més venuts de casa nostra. Lluitant pels llibres, un a un, a tot arreu, fabricant experiències úniques en cada presentació, així com Fargnoli fabricava records.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes