Espanya s’enfonsa en el caos, però l’independentisme necessita un pla

  • En aquesta crisi tan greu que s’ha obert a Espanya, Catalunya no es pot permetre de fer de comparsa i prou, com va passar el 1931, el 1978 i amb motiu del recanvi de Rajoy per Sánchez

Vicent Partal
19.12.2022 - 21:40
Actualització: 19.12.2022 - 21:57
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan acabe d’escriure aquest article editorial encara no hi ha notícies fidedignes de la posició que prendrà el Tribunal Constitucional espanyol sobre la reforma del codi penal. De moment, sabem que ha admès a tràmit el recurs del PP contra aquesta votació i també que ha rebutjat les recusacions contra dos dels seus magistrats. Dues decisions que semblen indicar que paralitzarà la votació prevista al senat i que, en conseqüència, la guerra política que divideix Espanya en dues meitats farà un gran salt endavant.

Què pot passar? És difícil de fer previsions exactes ara mateix, però hi ha una cosa ben clara: Pedro Sánchez no es pot permetre d’eixir d’aquesta batalla com a perdedor. De manera que podem pensar que contraatacarà. Però és evident que qualsevol contraatac que faça –com ara destituir des del govern els dos magistrats conservadors que hauria de renovar des de l’executiu– donarà armes a la dreta per a enfilar-se en les seues acusacions sobre un colp d’estat bolivarià, que és com ahir diversos membres del PP van definir la situació. I originaria una batalla legal que pot durar anys i una inestabilitat institucional mai vista.

I açò es podria complicar molt més si arribàssem al punt que el seu rei fes un discurs a l’estil del 3 d’octubre de 2017 decantant-se per una de les parts, que tots sabem quina seria. Pablo Iglesias ahir afirmava rotundament que s’acostava la fi del règim del 78, una afirmació que a mi em sembla un pèl exagerada, però que cal tenir en compte.

Ara, la qüestió important, si més no la qüestió important per a mi, no és si cau o deixa de caure el règim espanyol, i encara menys si cau o deixa de caure Pedro Sánchez, sinó com ha de reaccionar l’independentisme per a aconseguir la independència. I per això el moviment no es pot permetre el luxe de no tenir cap pla en una situació com aquesta en què entrem.

Perquè no tingueu cap dubte que si la situació encara es complica més durant les hores vinents, la maniobra que intentarà Pedro Sánchez serà la de proclamar-se líder dels demòcrates i cridar tothom a fer-li costat i donar-li suport per frenar el colp de la dreta. Ja veurem quin grau d’intensitat arriba a tenir aquesta crisi i fins a quin punt pot conduir finalment a una explosió institucional. Però, passe què passe, allò que l’independentisme no pot fer és tornar a cometre els errors del 1931 i del 1976: ser simplement una comparsa d’allò que passe a Madrid.

I, lamentablement, tal com estan les coses, podem preveure que el govern de Catalunya serà una comparsa entusiasmada i potser els partits catalans a Madrid seguiran el seu camí. Esquerra i el PDECat, segur, i ja veurem què faran Junts i la CUP.

M’agradaria molt equivocar-me, però no veig clar què faran els partits catalans, perquè he de recordar que cap no es va atrevir –en el moment que més poder real tenien per a esbotzar el règim del 78– a sembrar el caos a Madrid negant-se a votar el recanvi de Mariano Rajoy per Pedro Sánchez. Era una oportunitat única que els nostres polítics van deixar perdre miserablement. I no veig clar que entenguen encara avui que estabilitzar Espanya sempre, sempre, sempre, va contra Catalunya. Sempre ens fa mal. Va passar el 1931 i el 1978 –dues oportunitats perdudes que van acabar anys després amb els magnífics demòcrates espanyols portant a la presó el govern de la Generalitat. Va passar després de la proclamació de la República, el 2017. I no hauria de tornar a passar.

De manera que avui simplement toca començar a alçar la veu, que és això que faig, i, de baix estant, posar les coses clarament sobre la taula i fer tanta pressió com siga possible sobre els qui, de moment, són encara els nostres representants.  L’independentisme necessita un pla de manera urgent. Parlem-ne.

PS1. Amb motiu de la moció de censura contra Rajoy, vaig escriure aquest editorial: “No a Rajoy i no a Sánchez“. Llegint-lo ara el signaria encara amb més convicció que aleshores.

PS2. Ahir el Paraulògic va rebre el premi Pompeu Fabra, juntament amb l’enyorat Miquel Strubell i Trueta (a títol pòstum), Carla Simón, l’activista Shazra Javed, Fibracat TV i el portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans. No cal dir que és una notícia especialment satisfactòria per a tots els qui fem VilaWeb. Justament d’ací a pocs dies farà un any de la incorporació d’aquest projecte de Rodamots al nostre diari.

 

A VilaWeb us demostrem cada dia la nostra independència i la nostra capacitat crítica, el nostre rigor a parlar de les coses. És la nostra feina i la fem de gust. Però necessitem el vostre suport per a continuar existint i treballant. Necessitem que ens ajudeu fent-vos subscriptors del diari, en aquesta pàgina. Gràcies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Daniel Llorca
Daniel Llorca
19.12.2022  ·  22:12

Totalment d’acord amb l’editorial.
Fer de comparses (o de ximples útils) ja sabem com es paga a España.

Vaig per crispetes per gaudir d’aquest circ.

Josep Usó
Josep Usó
19.12.2022  ·  22:25

Catalunya no s’hauria d’enfonsar amb Espanya. Malauradament, no veig enlloc cap pla. Ens hem de moure i ho haurem de fer la gent. O ara o mai

Albert T
Albert T
19.12.2022  ·  22:32

De la part del que a l’editorial se’n diu representants polítics (que evidentment, ni a mi ni a molts, no ens representen per a res) però que caldria anomenar uns botiflers covards, ni hi ha pla ni n’hi haurà mai cap, que no sigui seguir omplint la butxaca mentre es venen el país i a sa mare si fa falta.
A més, encara que ho vulguessin fer, els veig tant incompetents que tampoc no sabrien ni que fer i, en cas que fessin alguna cosa, seria cagar-la com ho han fet sempre fins ara.
Les evidències de tot aquest temps perdut per la seva culpa, i per la nostra també per aguantar-los encara, parlen soletes.

Joan Manau
Joan Manau
19.12.2022  ·  22:33

Diu el professor Joan Queralt que no entén perquè els membres dits progressistes del TC no marxen de la reunió. Ja que no hi hauria quòrum i el TC no podria paralitzar el tràmit parlamentari. No serà que al PSOE ja li va bé?

Victor Serra
Victor Serra
19.12.2022  ·  22:40

Totalment d’acord amb l’Editorial, però malhauradament no veig cap possibilitat de que l’independentisme pugui consensuar un pla per treure el màxim profit de la situació . En quant a la passada moció de censura contra Rajoy, no estic d’acord amb que no s’hi havia de votar a favor. El resultat hauria sigut que hauria continuat Rajoy, i Santamaria i Millo tots aquests impresentables, mentre que Sánchez i les esquerres s’haguéssin fet les víctimes. Almenys ara s’ha pogut demostrar que amb ells tampoc canvien tant les coses i la gent ho enten millor.

Josep Maria Gracia
Josep Maria Gracia
19.12.2022  ·  22:47

Fa temps que crec que el que tindria que fer l’independentisme per sortir d’aquesta paràlisi imposada per determinats polítics, mes que montar plataformes electorals o invents similars, caldria colonitzar els actuals tres partits.
Si la ANC demana als seus socis que s’afilin en masa, 30,000 a cada un d’ells, ERC, Junts i Cup, les coses canviarien força

Gerber van
Gerber van
19.12.2022  ·  22:58

Entenc i comparteixo la crida de l’editorial. però ara per ara no tenim un govern que representa la gent. I crec en curt termini no hi haura cap partit polític capaç per liderar el proces. O ha de sortir una llista civic o la independència ha de venir des de la gent sense lideratge.

We the people.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
19.12.2022  ·  23:07

No ho veus clar, claríssim que faran de comparsa tal com feren el 31, el 78 i el 36. No entenc perquè hauríem d’involucrar-nos, ells en saben molt de democràcia plena o pleníssa, doncs au, a demostrar-ho.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
19.12.2022  ·  23:19

Completament d’acord amb l’editorial. No podem seguir acceptant el xantatge etern de “si no ens ajudeu, vindrà l’ultradreta i Vox”! Mai, mai!, es poden acceptar els xantatges: o matem al xantatgista o acceptem els “mals” amb que ens amenaça i ens hi enfrontem agressivament. Mai pagar el rescat que demanen, perquè no s’acabarà mai.

Cal que fem valer el nostre poder, molt més gran del que ens pensem. De fet aquesta crisi del regim del 78 l’hem fabricada i treballat nosaltres, els ciutadans de Catalunya, sense cap mena de dubte. Hem obligat a España a ensenyar les seves vergonyes i debilitats que són moltes i greus, molt greus. Per tant res de pan-hispanisme ingenu , res de empatia ni bonhomia: ens volen fer desapereixer oi? aixó diuen clarament els fets; doncs són els nostres enemics, no els nostres adversaris! Quue si guanyen els de Vox serà pitjor? Segur? Ja ho veurem , però cal dir que també hi ha molta catxa en la ultradreta, que té uns limits econòmico-politics molt marcats.

D’acord: necessitem un pla però tenim un objectiu molt clar: la independència. I els que no vulguin aquest objectiu, decartem-los ja d’entrada, i fem camí sense fre, ja s’hi aniran incorporant els que vulguin; i això vol dir confrontació sistemàtica amb l’estat enemic .

Agustí Ferrer
Agustí Ferrer
19.12.2022  ·  23:23

Malauradament, els partits anomenats independentistes no ho són i treballaran per no aconseguir-ho. Si cal, faran de crossa per tal d’evitar que Espanya s’enfonsi i així continuar funcionant com a carcellers de la seva pròpia gent.

Josep Jallé
Josep Jallé
19.12.2022  ·  23:49

Una bona notícia els premis Pompeu Fabra, especialment pel Paraulògic – ja un clàssic a casa – i pels records a Miquel Strubell una magnífica persona i amic. Salut.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.12.2022  ·  23:58

Dir que no està bé però té un inconvenient i és que, per avançar, s’ha de dir que sí. Per fer un pla, s’ha de dir que sí.
Meditar sobre la poca positivitat de la negativitat ens aniria bé.
Construir els sí és un feinot, deixar anar els no, porta menys feina perquè no compromet cap resultat ni cal retre’n comptes.
Instaľlar-se en el no és legítim però opcional.

Maria Auxiliadora Arguimbau
Maria Auxiliadora Arguimbau
20.12.2022  ·  00:05

[15/12, 21:51] Sili Arguimbau: En Josep Muncunill i na Sili Arguimbau repassen els temes jurídics amb en Ferran Gomila
[15/12, 21:51] Sili Arguimbau: Et recomano que escoltis aquest episodi d’iVoox! Es Jai de sa Barraqueta 15/12/2022 https://go.ivoox.com/rf/99915529
El Tribunal Constitucional s’hauria de traure, més haviat que el Rei.

Jaume Riu
Jaume Riu
20.12.2022  ·  00:05

L’OPORTUNITAT
No a Rajoy i no a Sánchez, van ser un dia les set paraules més descriptives de l’oportunitat que té Catalunya d’aconseguir la independència del regne d’Espanya per poder ser un nou estat d’Europa en forma de república.
Allò ho dèiem quan Sánchez va substituir Rajoy i avui perdura l’oportunitat amb la crisi al CSPJ i la intervenció colpista del TC.
El pla de l’idependentisme per treure profit que demana Vicent Partal, no pot consistir a confiar en l’excel·lència política dels partits que governen o volen governar, sinó en l’actitud ciutadana.
Ja hem superat una prova semblant, quan hem fet efectiu el rebuig ciutadà el rei, i ningú no pot dubtar que ja no és benvigut a Catalunya.
El pla de l’independentisme ha de consistir a rebutjar el règim del 78, per exemple fent ús de l’arma poderosa del periodisme, i VilaWeb és l’oportunitat.

jaume vall
jaume vall
20.12.2022  ·  00:15

“no al PP, no al PSOE”
I esperar, i si venen a trucar a la porta (el PSOE), exigir-los alguna cosa raonable, però que per ells sigui impossible. Llibertat, amnistia, …. i referèndum pactat.
(O reconeixement seleccions catalanes, o pacte fiscal…. alguna cosa que no pugui ser considerada xantatge, sinó negociació, i que per orgull hidalgo probablement no acceptaran) Doncs, crispetes.

Joan Pagès
Joan Pagès
20.12.2022  ·  00:15

Sàvies paraules arriben de la Diputació de Lleida, com sempre. L’opinió del senyor Partal és una obvietat molt ben expressada. Ara bé, a hores d’ara no és ja que els partits no tinguin cap pla, sinó que la genuflexio davant Madrid és tal que encara que els servissin la independència amb safata no la voldrien. Tirarien ka safata per terra i continuarien arrossegant-se per una prebenda de la villa i corte

Jordi Torruella
Jordi Torruella
20.12.2022  ·  00:34

Malauradament sabem què faran els mercenaris que tenim per polítics autoanomenats independentistes. Vicent, tu mateix has esmentats els precedents més recents i, molt ens haurien de sorprendre perquè els actuals politicots que tenim al parlament actuïn a l’alçada de les circumstàncies.

Ramon Perera
Ramon Perera
20.12.2022  ·  00:46

L’article editorial d’ahir era genial, però el d’avui ens recorda que tenim feina, feina urgent, per fer. Es pot sintetitzar amb aquest extracte:
“… avui simplement toca començar a alçar la veu, que és això que faig, i, de baix estant, posar les coses clarament sobre la taula i fer tanta pressió com siga possible sobre els qui, de moment, són encara els nostres representants. L’independentisme necessita un pla de manera urgent.”

Cal fer un pla, efectivament, però no tenim els autors apropiats per fer-lo. Vull dir que primer ha d’haver-hi els autors. És difícil sintetitzar-ho en poques paraules. Aquests autors consisteixen en un estat d’ànim lo més general possible i en una xarxa d’organitzacions que conformin lo que es podria anomenar un estat clandestí. Aquesta és la primera i veritable estructura d’estat que ens fa falta.

En aquest sentit, dues referències de VilaWeb mateix.

Un article editorial anterior reprodueix unes paraules de Josep Fontana que acaben amb aquesta frase:
“La meva idea és que aquest país, si s’ha de salvar, el salvarà la gent.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-gent-com-ho-explica-fontana/

Com hauria de ser aquest estat d’ànim [de la gent] i la seva manera d’actuar ho explica Pere Cardús en un Mail Obert:
“D’aquest llibre [Història d’un estat clandestí, de Jan Karski (Quaderns Crema, 2011)], n’he tret conclusions força concretes sobre quins principis haurien de regir el moviment independentista i els sacrificis que cal fer per guanyar-se un futur de dignitat.”
https://www.vilaweb.cat/mailobert/4155164/deu-lectures-cap-independencia.html
Els polonesos han fet lo que explica Jan Karski i a mi em crida molt l’atenció que els períodes en que Polònia ha sigut lliure o se l’han repartit els seus veïns es poden comparar bastant amb períodes equivalents de Catalunya. I malgrat tot ells no han perdut el sentit d’estat.

Anna Linares
Anna Linares
20.12.2022  ·  00:58

Perquè sóc gat escaldat, no crec que el govern de la Generalitat, aprofiti aquesta qüestió, ans al contrari continuaran donant soport a Pedro Sanchez, perquè en aquest moments ER es creu forta i només fa partidisme, i si el 52% d’independentistes no se n’adonen i els continuen votan, ensorraran Catalunya,l’arrogància dels dirigents d’ER és tant gran, que només es veuen el melic, i els catalans tindrem d’esperar 300 anys més per tenir una altre oportunitat, sinó hem desaparegut avans!

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
20.12.2022  ·  01:09

El pla és:
1.- Convocar un referèndum destituent de la Constitució del ’78.
2.- Engegar el procés constituent d’acord a uns minims democràtics a l’alçada d’una República del s.XXI (poden servir els Consensos de la “Taula pel Debat Constituent”, però en cap cas no pot servir la parafernàlia del Debat Constituent).
3.- Desobediència fiscal i recaptació de tributs al marge de l’estat espanyol.

I Vicent, tú aquest pla ja saps que està més desenvolupat, tot i que no del tot. Es necessita construir cadenes de confiança entre aquells i aquelles que són mereixedores d’aquesta confiança.

I per suposat cal informar degudament d’aquest pla a la població per tal que el puguin executar. I per això calen mitjans de comunicació fiables.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
20.12.2022  ·  02:04

Només em limitaré a fer un comentari que he escampat ça i lla des de fa més d’un parell de dècades o més si cap.

La doctrineta eixa de les dues espanyes és una fal·lacia que a l’estat colonial li ha vingut perfecte per a envescar-nos una volta, l’altra i la següent en la seua carrera al no-res.

Com a arquitecte vaig fer els estudis previs de la parròquia de St. Llorenç de València. Quan pujaves als nivells superiors encara estaven les signatures, dates i escrits sobre els murs dels presoners valencians que els coloniales salinistes españols tenien encarcerats.

Per una altra banda recentment van descobrir que les fotos del camp d’ARGELÈS al Rosselló, no ho era pas, sinó que era el d’Albatera (Vega Baixa), puix hi havia palmeres. També a la rereguarda.

L’historiador i quiosquer paterner Vicent Gabarda ha estudiat els cadàvers morts a la tanca del cementeri de Paterna que el poeta nacional Estellés ha inclòs en llur versos.
En Gabarda s’interrogava com era possible que
s’hagueren assassinat tants valencians entre 1937 i 1939, com els coloniales españols franquistes?

“Al País Valencià hi ha més morts durant la repressió republicana que durant la repressió franquista”

Heus ací l’entrevista:

https://www.vilaweb.cat/noticies/vicent-gabarda-volia-saber-per-que-hi-ha-sis-mil-morts-de-forma-violenta-a-la-rereguarda/

La meua tesi és que la “guerra d’españa” que en deia Joan Fuster, fou una guerra entre els colonialistes españols que ens exportaren a les colònies.

He sentit enraonar gent gran que ací hi havia “rojos” que evitaven la crema d’esgléies, sants, i salvaven algú de dreta intercedint per ells davant dels comitès dels stalinistes españols.

També i com a corol·lari, entre 1936 i 1937 ací no passava res entre gents valencianes, fou en traslladar la capital de la república española on s’emmerdà tot i començaren a pelar valencians de tota mena, anarquistes, poumistes, troskistes, socialistes, nacionalistes, regionalistes, etc.

A tants van pentinar en un parell d’anys com els franquistes pelaren entre 1940-51.

Per això és tan perillós per al nostre poble envescar-se amb les trifulgues espanyoles, perquè en l’única cosa en què es posen d’acord és en pelar-nos a nosaltres per minvar l’odi que es tenen entre ells.

Particularment em deceben els nostres dirigents s’emboliquen en qüestions espanyoles.

Com ja vaig dir a ERC, després de 27 anys de militància en donar-me de baix tot just a finals d’any 2017 que ells serien els responsables de tot el sofriment i repressió que venia. I el que vaig dir a ERC, se’ls pot dir a tots els altres: a Junts, Compromís, Més per Mallorca, CUP, etc.

Per col·laborar amb l’enemic que ens vol fer desaparèixer del mapa a base de fer-los de quintacolumnistes involuntaris de qui ja coneixem tant, perquè la meitat d’aquesta nació catalana som vinguts des d’españa.

En contra de què diu en Miquel de Palol, si més no, al País Valencià i tota la franja occidental els tenim ben apamats, per estar tocant-nos a diferència dels orientals que s’ho miren de lluny i, generalment, sempre han acabat “pactant” amb la metròpoli colonial, ço és, Màdrix.

Josep Blesa (València)

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.12.2022  ·  06:43

Erc es izquierda española, no catalana. No aprofitar la guerra civil per independitzar.se es d’imbecils inespañols, amb el Companys davant. Erc nomes serveix per regalar GOBIERNOS a la genocida españa

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
20.12.2022  ·  06:55

Soc de la mateixa opinió que Josep Maria Gracia: colonitzar els partits, encara que per a mi és suficient en fer-ho a ERC, el gran càncer que tenim, i treure la xusma dels Junqueras i companyia. Ho vaig proposar a la ANC i al CxR local però no ho van veure clar. No entenc de les dificultats en fer-ho però s’ha de mirar si es viable. Ara, només amb uns 3.000 afiliats actius, la cúpula de ERC té atenellada tota Catalunya. Un escàndol. Tenim gent a la ANC, a Òmnium, ex de ERC molt enfadats que coneixen el partit, subscriptors del VilaWeb, etc.

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
20.12.2022  ·  07:30

Al final, molt soroll per a no res.
Es Espanya, senyors.

Marc Mateos
Marc Mateos
20.12.2022  ·  07:39

Molt d’acord, tots els partits espanyols són enemics de Catalunya; per tant prendre part per uns o per altres és absurd, car seguiran perjudicant sempre Catalunya uns i altres.
Des de l’independentisme cal desestabilitzar Espanya tot el possible (que és el que porta fent Ñ amb CAT des de sempre) per a desempallegar-nos del seu jou.
Ni ERC,ni la CUP, ni el Pdecat faran res, i una part de Junts tampoc. Manquen partits independentistes de veritat i coherents.
//*//

Albert Miret
Albert Miret
20.12.2022  ·  07:54

No hem d’oblidar que el Sanchez intenta fer neteja de l’immens femer que s’ha muntat la dreta des de temps immemorial, no perquè li agradi, sinó perquè la UE l’obliga sota pena de no donar-li més diners. El Sanchez ja hi viu bé en aquesta dictadura amagada darrere d’una falsa democràcia i culpabilitzant a Catalunya de tot com a únic projecte polític. És exactament igual que tota la dreta espanyola i els malalts del més enllà polític.
Crec que si el Sanchez no se’n surt d’aquesta, la UE no farà res més que retrocedir en la seva exigència fent gala de la seva covardia pseudopolítica i tot tornarà a ser com abans, lapidant diners de la UE, espoliant Catalunya i reafirmant-se en aquesta entelèquia estúpida de país que ja no té cap solució, excepte encara més violència fins al pet final. Quan això passi, llavors serà el moment de deixar de banda definitivament els governs de compravenda de Catalunya i declarar-nos independents com a poble, sense generalitats comprades ni més organismes inútils que només serveixen a quatre inútils per cobrar nòmines i per imaginar que en contes de ser incultes, són grans estadistes.

Carles Serra
Carles Serra
20.12.2022  ·  07:55

Com bé ens recordes apreciat Vicent, debant de situacions de la putrefacció d’aquesta espaÑa i una majoria de la seva societat, sempre han sortit partits/polítics catalanets, ep!!! i catalanetes que han sigut APALANCADORS d’aquesta espaÑa franquista i corrupte, com molt bé ens recordes les dates, el 31, en Companys d’ER donant-li tot el recolzament a un espanyolista com Negrin, però resulta que era d’esquerres segons Companys i companyia, li varen obrir les portes de la Generalitat i per rematar-ho tots els calers que hi havien a la caixa; ja em diràs li que va fer en Tarradellas, pactar amb els exiliats nyordos abans de recolzar els que lluitaven per ser lliures d’aquesta espaÑa; com ara Vicent, com ara
El drama és malgrat els fets de l’història tornem a creuré amb els adoradors de serpents, ja em diràs lo que es aquest Junqueres i aquest bleda solejada de Rovira.
Però com diu a l’entrevista que li heu fet en el Sr. Plenafeta, sobre aquesta ER, si té que vendrà fum ho farà.
Si malgrat aquesta realitat que descrius sobre ER, com és que Vilaweb el segueix definint-lo un partit independentista? també doncs dintre d’aquest partit hi ha una fracció que es fan definir 1 d’octubre, obrem boca? denuncien la situació del partit de formés xineses que militen? O també viuen de la menjadora que el partit el tocar “poder” els pot oferir?
Com ja et vaig comentar Vicent, en Companys el seu inici amb política va estar col.laboran amb Lerruox, també Tarradellas va ser un confident del nyodo capità general de Catalunya en Batet, com aquest Junqueres confident d’una franquista i de l’Opus Santamaria; en fi Vicent

Salvador Molins
Salvador Molins
20.12.2022  ·  08:03

Té raó Partal, però els partits no li faran cas. I l’independentisme li’n farem?

Una solució als nostres mals seria un pacte de tots els partits independentistes amb un sol punt, implementar la República Catalana Independent.

Se’n diria “Sub-república” i lleials haurien de respectar escrupulosament totes les seves diferències i la catalogació segons els seus resultats electorals.

No es pactaria res amb Madrid, ni se li donaria suport en res, fins que Ñ respectés l’1-O, la DUI del 2017 i s’assegués a negociar els actius i passius.

Totes les decisions es prendrien al sub-parlament de l’anomenada Sub-república.

Com que això no serà, hem de continuar el nostre camí, preparar les Llistes Cíviques i la Conferència Nacional de l’independentisme. I enxarxar-nos en el territori, descolonitzar-nos, viure la Llengua, la Nació i viure la Independència, que són indestriables.

Alegrem-nos-en, estem en el nostre camí, no farem marxa enrere. Bye bye SpanistaÑ!

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
20.12.2022  ·  08:07

Ara és el moment que els experts els que es dediquen a mirar la bola de vidre, deixin a part els relats, i se centrin en el camí

Ferran Moreno
Ferran Moreno
20.12.2022  ·  08:08

El pla dels partits “independentistes” és seguir vivint de la queixa i de la crítica mútua. Moltíssima gent s’hi apunta i es veu que amb la intenció final de votar-los.

Per què s’haurien d’arriscar a fer altres coses?

Gesticularan una mica, s’alinearan al costat de la democràcia (espanyola) i aquí no ha passat res.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
20.12.2022  ·  08:10

Penso que, al nostre govern de la Generalitat, això els hi va molt bé per fer costat al gobierno “progressista” de Madrid.
ERC es un govern dèbil. No representa
una quarta part del Parlament. Braceja com pot per mantenir el cap fora l’aigua. Titlla a uns de deslleials, a altres se’ls agafa al coll amb la poca força que té. Al públic que l’observa amb la boca oberta (els votants) els complica la vida amb jocs de paraules que ni ells saben que volen dir: que el no és fàcil i el si és constructiu (no diuen que construeix), no sé que d’opcions…el cas és tornar a enredar per guanyar eleccions.
Quina bona excusa per no fer res i “governar el dia a dia”. El Pedro Sánchez els hi dóna tantes oportunitats per estabilitzar Espanya que no s’ho deixaran perdre.
Ah, espera!! Que ara ens acusaran enfadats de que “cuanto peor mejor”.

Raimon Elgueta
Raimon Elgueta
20.12.2022  ·  08:31

L’editorial és prou clar, Melitó 23:58. Ens fas un curs accelerat de sil.logisme aristotèlic en el teu comenteri? Perquè no ho agafo.

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
20.12.2022  ·  08:54

Els partits autodefinits com independentistes, no necessiten un pla, que ja el tenen i el segueixen punt a punt i no és altra que no arriscar-se als abusos de l’ocupant, necessiten “canviar de pla”: simplement dir que no fan costat als abusadors pel dret de conquesta, es disfressin com es disfressin, i es barallin entre ells com es barallin.
Un pla de denúncies creuades compassat amb mobilitzacions.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
20.12.2022  ·  09:04

Ara que el sistema espanyol ha entrar en crisi profunda, és el moment d’aixecar la suspensió de la DUI. Poques finestres d’oportunitat hi haurà com aquesta. No es farà perquè els nostres polítics no tenen valor i no representen al poble, que vol alliberar-se i sortir del femer de l’Estat.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.12.2022  ·  09:34

UN BON COP A LA BOLA DEL GOVERN AUTONÒMIC, POT PROVOCAR UNA CARAMBOLA FAVORABLE …

Penso que aquest tipus d’expressió, com ara, “una explosió institucional” sembla donar entendre que el mateix règim neofranquista pot fer implosió per la seva mateixa crisi. L’Estat té moltes capes de blindatge, abans que això passi, i el que tinc clar és que només la independència de Catalunya farà esbombar del tot la monarquia que és el puntal del règim.

Per tant, el termòmetre de la gravetat i de l’abast de la crisi serà què diu (o no diu) el rei…

A Catalunya hem d’aprofitar-ho, afavorint l’hostilitat d’uns contra els altres, això voldria dir, no recolzant Sánchez contra el cop d’estat dels togats i acorralar-lo encara més, davant del cop d’Estat…

I la millor manera seria provocar una crisi dins el govern català, amb el tema de la “taula”, forçant a Sánchez amb l’amnistia i l’autodeterminació, atès que això enfurismarà més el sector feixista dels togats, i a la vegada posaria de manifest els límits de l’autonomisme claudicant, aquí i a Madrid, per trencar definitivament la taula i la bona harmonia de Sánchez amb ERC. Això està al nostre abast…

A hores d’ara tal com està el país, el plà nostre no pot anar més enllà de debilitar l’autonomisme fent-lo entrar en contradicció al suport a Sánchez, que ara , més que mai, demanarà la quota de fidelitat a ERC. Això només pot passar per la pressió ciutadania organitzada…

Albert Ventura
Albert Ventura
20.12.2022  ·  09:35

Quan la revolucio de 1917 els finlandesos es van posar del costat del Lenin o del Nicolau II?. Doncs es van posar al costat de Finlandia. Doncs aixo, una nova oportunitat.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
20.12.2022  ·  09:39

Hem de sortir al carrer a deixar ben clar que no volem pactes de cap tipus amb ñ; que el el problema que tenen és el SEU problema i no pas nostre. Els nostres polítics faran, com sempre, el que és millor per a la seva supervivència; com a mínim deixar clar que passen per sobre la voluntat del poble i del 52% .

Miquel Requena
Miquel Requena
20.12.2022  ·  09:47

Quin sentit te enfonsar-nos amb el reino d’Espanya?
Que no hem après res?
Que no sabem com les gasten a Madrid?
Que som curts de gambals i no podem preveure el que pasará?

Hem d’aprofitar la oportunitat.

Noemí Serra
Noemí Serra
20.12.2022  ·  09:53

Totalment d’acord amb vós, Partal. Igual que 5 anys enrere que no tenien res preparat quant al control d’infraestructures, ara anem pel mateix camí o pitjor. ER i JuntsxCatalunya ajudaran a Ñ i ens donaran pel cul. Gencat només una delegació de Madrid i com a delegació, estan esperant què els diu l’amo.
Hem de ser el Poble que posi fi al desori d’Er i la seva claca.
DUI!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
20.12.2022  ·  09:56

Una democràcia coixa, una justícia torta, un constitucional desnortat, un estat desigual. Com pensava el totpoderós, “todo està atado y bien liado”. És això el que hem d’intentar salvar des de les colònies?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
20.12.2022  ·  10:04

PabloIglesias (desembre del 2017) referit al Procés:
…” porque quizás sin quererlo o a lo mejor buscándolo habéis contribuido a despertar el fantasma que es la mayor amenaza para la democracia, que es el fantasma del fascismo…. ”
De Fantasma res de res.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
20.12.2022  ·  10:05

Creieu que l’ANC (a la pràctica, l’única organització de la constel·lació de partits i entitats fake-indepes i/o pro-postureig que s’esforça en semblar tenir encara un bri d’esma) farà alguna cosa per aprofitar la finestra d’oportunitat que ens torna a oferir l’enemic?

Creieu que l’ANC té algun Pla per mobilitzar el Poble Independentista (encara majoritari a Catalunya), doncs confiar en els partits polítics i el govern fake-indepe ja no cola ni a una classe de P3, i per fer una passa de gegant cap a la Independència aprofitant el desgavell gerracivilista d’espanya?

NO, l’ANC no farà res efectiu. És possible que ni tan sols es pronunciï, no sigui que es vegi obligada a actuar.

Recordeu que l’ANC va convocar recentment una manifestació contra la “reforma de la Sedició i els Desordres Públics Agreujats” TRES SETMANES I MITJA (25 dies !!!) després que ERC i els seus socis de gobierno a Madrid comuniquessin solemnement que tornaven a pixar-se a la boca dels indepes. 25 dies més tard i en dia festiu de fuita massiva de gent per macro-pont. Aquesta absurditat organitzativa no és casual. Em sap greu però no podem refiar-nos ni de l’ANC…

Generem xarxes de confiança, nous lideratges compartits sense partits ni polítics professionals.
Organitzem-nos ja !!!
Consensuem un Pla cap a la Independència ja !!!
Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint…)

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
20.12.2022  ·  10:11

Pla per fer probable la independència.
A la FCPC sí que tenim una proposta de pla obert cap a la independència, des de fora del partits i del sistema autonòmic que Espanya té a Catalunya.
Albert Bertrana, president de la FCPC.

Josep Soler
Josep Soler
20.12.2022  ·  10:25

Completameny d’acord amb el Vicent Partal i tant de bo l’ indepdndentisme tingues un pla, pero es que que amb la gent que tenim en els llocs claus, qui hi pot confuar?.
Amb tot, esperem el miracle.
No quedarà (en tot cas perque ja som massa grans) pels que ens em passat la vida amb el ferm desitg de un dia obtenir aquella llibertat que ens van arrebassar en aquell fatidict 1714.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.12.2022  ·  10:27

Bon editorial. I nosaltres necessitem provocar eleccions al Parlament, o no farem res. Hi ha molta gent que ha de caure, també a Catalunya.

Jose Estela
Jose Estela
20.12.2022  ·  10:32

Nosaltres seguir fent la nostra sense baixar la guardia, i deixar que entre ells s’esbatussin fins que arribarà el moment que reculliran el que ells van sembrant: la seva desaparició.

Oriol Martí
Oriol Martí
20.12.2022  ·  10:43

Feia dies, com altres cops que no tenia ganes d’escriure per que tot està tan clar que no paga la pena.
L’Editorial, com sempre, impecable i absolutament assumible. MAGNIFIC
El Regim de 78 s’ensorra (recordo que avi és 20 de desembre !!!) el problema és:
Necessitem, certament, un pla i fugir com sigui d’Espanya, de la oligarquia .
Com sempre, gràcies Vicent !!!!
Oriol Martí

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.12.2022  ·  11:03

Si fa falta un pla estretégic i ara seria el moment per aprofitar-ho ara que ja divisió a l´estat central. Un pla comú per tirar endavant o s´ens escapa el tren

Gràcies per aquesta magnifica editorial

Agnès Buscart
Agnès Buscart
20.12.2022  ·  11:12

A estones m’entristeix enormement aquesta discapacitat dels catalans de treballar per casa.
Què ens passa?
Només cal veure, i em fa mal, com els catalans d’aprop es passen al castellà sense cap consciència de ser poble reprimit, vexat… Tanta feblesa ens fa perdre tantes oportunitats.
Ja ho deia en Lluís Maria Xirinachs, el nostre pacifista, que l’hauríem de recordar cada dia entre altres lluitadors de la terra.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.12.2022  ·  11:14

Llegint l’entrevista d’Ot Bou a Lluís Prenafeta hi ha una constant que es repeteix en tots aquells que han estat a prop del poder i tenen perspectiva històrica: “Espanya és molt forta. Lluitem contra un contrincant que té tots els ressorts. Té la judicatura, té l’aparell de l’estat, el poder econòmic, el poder militar, la corona. No podem. Però què caram hem de lluitar? Amb quines armes convencionals o no convencionals? Amb manifestacions? Sí. La societat catalana fa manifestacions, però no vol la violència, i la independència sense violència no la farem mai, perquè Espanya no ens la donarà”. Però hi ha també una constant que cal tenir en compte, Espanya “no ens fallarà”, és un estat amb un tarannà del segle XIX que posarà en contradicció la mateixa UE. Ho hem d’aprofitar. Ara té més valor que mai la frase de Jean Cocteau, “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”. No som violents però hem d’aprofitar les esquerdes que es provoca l’estat, ell tot sol. En aquests moments històrics, que no es presenten sovint, que podríem denominar-los eclipsi d’estat, és quan ho hem d’aprofitar i anar a totes.

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
20.12.2022  ·  12:49

La baula feble de la cadena de suports a Sánchez és ERC. Aquesta baula és feble allà i és feble aquí, però els apparàtxiks del partit mantenen a la cúpula en una mena de bombolla mediàtica que l’aïlla del clam popular i li distorsiona la percepció de la seva pròpia fortalesa. Com diu Jordi Sanahuja, “només amb uns 3.000 afiliats actius, la cúpula de ERC té atenellada tota Catalunya”. Aliena a la realitat que l’envolta, Esquerra amenaça ara amb que “el govern tiraria endavant el pressupost sense acords per a aprovar-lo al parlament” (Vilaweb, 17/12). Al meu parer, són els “molt enfadats que coneixen el partit”, que diu en Jordi, els qui estan millor situats i tenen més possibilitats per fer baixar la cúpula d’ERC de la seva torre d’ivori. Si trenquem la cadena estarem més a prop de trencar les cadenes.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.12.2022  ·  13:19

Huí, ahir i sempre, anar contra nosaltres dóna vots a Espanya. I qui vulga manar, ho sap. Els hi va el ser o no ser del que encara són i gaudeixen. La Unitat-Uniformitat-Indisolubilitat per ells imposada, té rang de dogma sagrat. Principat, Balears, País Valencià…, unim-nos!!! No contra ells sinó, SINÓ EN FAVOR NOSTRE, cosa que a nosaltres sí que ens va el ser o no ser del que som, ens furtaren i no ens ho tornaran mentre no plantem cara. Per a tot el qual… “Tenim, la raó contra bords i lladres el meu poble i jo….”(sobradament).

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.12.2022  ·  13:20

Espanya sempre ens ha fallat en tots els sentits i no puc entrebmndre l’expressió “Espanya no ens fallarà mai”.

Espanya s’ensorra caient sense frens AMB CATALUNYA DINS. I això pot fer que els nostres Països Catalans rebin la pitjor part de la guerra com ja va passar el 1933 1936.

Catalunya té un relat perdedor perquè és poc realista.
Crec que l’únic relat que ens podria salvar era el de no acceptar la constitució UNITARISTA i franquista i denunciar Urbi et Orbi la falta de vera democràcia constitucional.

Ara, ERC, ja ha dit que no fará res anticonstitucional. I part de Junts pensen semblantment.

Amb la Constitució del 78 no hi ha salvació possible. Però hi hauria salvació desobeint i destruint amb fets la constitució de Franco.

¿Potser ja no hi ha res a fer?
¿Val la pena caure al precipici on cau Espanya per haver ajudat a l’estabilitat del regne borbonic-franquista?
¿Som incapaços arribar a un acord de mínims CONTRA la constitució unionista?
¿Per què seguim amb un relat equivocat des del primer dia?

El relat “Espanya caurà al precipici i Catalunya se’n salvarà” ÉS UNA EQUIVOCACIÓ.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.12.2022  ·  13:30

El pla consisteix a fer el sorpasso als partits decimonònics que mai ens portaran a la independència. He anomenat Junts, ERC i la CUP (l’ordre dels factors no altera el producte).

Però això costa molt al votant independentista català perquè abans de ser independentista és partidista.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
20.12.2022  ·  13:39

El problema de fons : ara, igual que al 1931, igual que al 1978, ens pensem que “les esquerres” espanyoles són millor que “les dretes”, també espanyoles. Aleshores, acabem (a CAT, vull dir) donant suport al PSOE com a mal menor.
I no. Cal començar a dir que PP = Vox = PSOE.
Ara bé, els Rufians i companyia no ho tenen clar.

Josep Navarro
Josep Navarro
20.12.2022  ·  14:18

L’ estat de – Vivan las Caenas-, sempre mostrant la poteta feixista. Si seguim amb aquest vaixell, de cap al penyasegat.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
20.12.2022  ·  14:51

El Senyor Farsánchez acabarà processat.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
20.12.2022  ·  15:19

Tenir un pla dieu-ho Sr. director? Precisament això és el que han estat impedint d’ençà que es va iniciar l’anomenat procés. Torpedejant qualsevol iniciativa en aquest sentit uns i altres. Els partits “independentistes”regalaran altre cop els vots que calgui i pel que sigui, tant se val i em fa l’efecte que amb aquest gest enterraran tota credibilitat que els resta, com ja vàreu predir en aquell editorial al qual feu referència. Amb Catalunya pel mig i com excusa permanent, això acabarà amb un altre “nou acord per la pàtria”entre els dos grans partits, amb la benedicció del poder judicial i de la corona. Espanya s’enfonsa en el caos, però ja te als partits del l’independentisme suau per a rescatar los.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
20.12.2022  ·  15:59

Es desesperant, i més encara en moments crítics com l’actual, de veure com l’estupidesa, covardia i egolatria d’aquests estaquirots que ens representen pot impedir un pas (o mil passos, amb sort) vers la llibertat de Catalunya.
Però no hauriem d’oblidar -i ho hem fet fins als moments actuals- que sóm nosaltres, els ciutadans que seguim votant aquesta colla de vividors, egòlatres, irresponsables i caragirats que ens manipulen segons les seves conveniències personals i partidistes.
Ja es hora de que la gent ens treguem la bena dels ulls, la son de les orelles i les teranyines de la ment i ens adonem de que només la nostra força col.lectiva i la nostra presència activa ens poden dur a la llibertat.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
20.12.2022  ·  17:31

Totalment d’acord amb l’editorial. Em temo que els partits catalans faran de comparsa de Madrid. No aprenen la lliçó. Fins i tot ara amb un govern en teoria independentista obtenen menys rèdits que a l’època de Pujol.
El que passa a Madrid em queda lluny. Si s’enfonsa, millor per nosaltres.

Joan Royo
Joan Royo
20.12.2022  ·  18:36

“Me pilla lejos”. Amb el seu pa menjaran sopes. Tant de bo, els partits dits independentistes tingueren un pla, ni el tenen ni se l’espera. ERC és un partit espanyol d’esquerres, ha estat la seua història, i sí, els anys 31, 78, el recanvi Rajoy-Sánchez i el 2017 es dedicaren a “reformar” Espanya. Llegint “Els catalans apel.len a les Nacions Unides”, anys 40, els exiliats als EEUU volien aprofitar la situació espanyola i internacional per fer la independència de Catalunya, ERC es dedicà a “salvar” la república espanyola. Ara la història d’aquest partit (sisplau deixem d’anomenar-lo independentista) es torna a repetir. Com va dir el líder suprem “amo a España”.

Carles Gil
Carles Gil
20.12.2022  ·  19:43

Els espanyols s’acabaran entenent, no en dubteu. I ho faran a les costelles dels catalans.

Josep Carreras
Josep Carreras
21.12.2022  ·  00:16

Cal que soni la paraula DUI, és un bon moment

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes