27.01.2022 - 21:50
El 13 de febrer hi ha eleccions avançades a Castella i Lleó, la campanya de les quals comença avui. Seran la primera cita del projecte Espanya Buidada, que vol entrar amb força a les institucions de l’estat espanyol després d’anys de queixes als polítics que han caigut en sac foradat.
Les organitzacions que integren Espanya Buidada van decidir el mes de setembre en assemblea de treballar per presentar-se a totes les eleccions possibles, incloses les eleccions espanyoles previstes el 2023. Tanmateix, l’avançament electoral ha precipitat els terminis i, finalment, aquest serà el bateig del nou projecte, amb candidatures en quatre de les nou províncies de Castella i Lleó: Burgos, Palència, Valladolid, Salamanca i Sòria.
La configuració de les llistes ha estat desigual en els diferents territoris. Mentre que Sòria Ja és una entitat amb més de vint anys de mobilitzacions i amb una base de col·laboradors important, hi ha altres candidatures que s’han hagut de formar a corre-cuita, com ara la de Valladolid, que inclou catorze ex-candidats de Ciutadans.
La revolta de l’Espanya buidada
El salt de la mobilització i la indignació a la política es gesta principalment arran de la manifestació del 31 de març de 2019 a Madrid, amb desenes de milers de persones que es van mobilitzar contra el despoblament i el reequilibri territorial. Les iniciatives es van multiplicar, amb Sòria Ja i Terol Existeix com a principals referents, i ara mateix ja hi ha vint-i-vuit demarcacions amb representació, amb prop de cent quaranta plataformes.
La primera experiència electoral va arribar el novembre del 2019, quan Terol Existeix va ser la candidatura més votada de la demarcació en les eleccions espanyoles i va aconseguir un diputat i dos senadors. La victòria no havia estat detectada pels sondatges, perquè malgrat ser el 26,8% dels vots a Terol, només representaven un 0,08% del vot estatal. És per això que es fa molt difícil d’estimar les probabilitats en totes aquestes zones despoblades.
Ara els sondatges preveuen l’entrada del nou moviment polític en les eleccions de Castella i Lleó. El darrer CIS estima que Sòria Ja obtindrà entre dos escons i tres i que esdevindrà la força més votada de la província. En canvi, el panell d’Electomania pronostica que a Sòria obtindrien dos representants i a Burgos, un.
Més enllà, hi ha altres candidatures locals que poden millorar resultats. Unió del Poble Lleonès, que pretén de crear una nova autonomia formada per les demarcacions de Lleó, Zamora i Salamanca, passaria d’un escó a dos o tres; i Per Àvila, que controla la batllia de la capital de la província, podria mantenir el diputat actual.
Lleó: l’esquerda en el sistema territorial espanyol
Per a les eleccions espanyoles, es preveu que el nou projecte Espanya Buidada sigui fonamental. Un sondatge de l’Español estimava que ara com ara aconseguiria quinze escons i un 1,1% dels vots, amb la capacitat de decantar majories, com històricament han fet bascs i catalans. Un panell d’Electomania rebaixava la xifra fins als vuit escons, però amb el mateix paper transcendental.
El final del sistema bipartidista espanyol?
El projecte, amb una base social important, tindrà la missió de traduir aquesta indignació en propostes concretes més enllà de demanar una carretera, un tren o que s’hi estableixi un servei en un poble en concret. De fet, l’acord de Terol Existeix amb el govern espanyol va seguir aquesta línia, amb compromisos sobre infrastructures, connectivitat digital, no tancar estacions de tren i inversions per a les zones rurals.
Terol Existeix: la guspira d’una revolta contra l’hipercentralisme espanyol
Espanya Buidada vol bastir un programa que cohesioni tots els territoris amb propostes com ara incentius fiscals en zones despoblades, protecció del patrimoni, dotar les iniciatives del congrés espanyol de perspectiva rural, a més d’una descentralització de l’estat espanyol. Segons que diu Tomás Guitarte, diputat de Terol Existeix, volen posar fi al model de desenvolupament espanyol centrat en grans ciutats, que consideren un “error polític”, i optar per un desenvolupament sostenible i per l’equilibri territorial.
La resposta de les institucions i els grans partits espanyols pot ser un punt d’inflexió. Si el moviment és capaç d’assolir cap contrapartida, ben probablement es multiplicaran les candidatures locals en futures eleccions. De fet, un dels grans referents de Terol Existeix va ser el Partit Regionalista de Cantàbria, que amb un sol escó va aconseguir en pocs mesos la licitació de les obres del TGV entre Bilbao i Santander, en canvi de donar suport a la investidura. Extremadura, amb més població i votant en massa els socialistes, encara l’espera, el TGV. El raonament sembla simple: per a tenir veu, calia una candidatura pròpia.
Una altra possibilitat és que les promeses del govern espanyol no es compleixin, i que moltes d’aquestes plataformes evolucionin cap a un cantonalisme (o sobiranisme) sorgit del malestar.
La capacitat d’influir en les reformes, com ara la del model de finançament, seran una altra qüestió clau. En el 53% de l’estat espanyol només hi viu el 5% de la població. En un joc de suma zero, una Espanya Buidada voldria deslligar encara més el sistema de finançament de la població, fet que xoca de ple amb les reivindicacions dels Països Catalans, ja perjudicats pel model actual. Qualsevol canvi en una direcció o una altra farà augmentar els greuges i la indignació.
Tanmateix, un projecte sorgit de la indignació, amb gent provinent d’altres partits, amb ideologies oposades i interessos no sempre compartits, també és molt fràgil, i podria fer implosió ràpidament quan hagi de decidir sobre qüestions com ara investidures, pressuposts o qüestions socials que s’allunyen dels eixos que cohesionen el grup.
De moment, les eleccions de Castella i Lleó són la primera gran cita que pot catapultar aquest nou actor polític, disposat a rebel·lar-se contra el funcionament actual de l’estat espanyol i ser indispensable allà on es prenen les decisions.
