Escola en català: fugir endavant no serveix de res contra el permanent colp d’estat judicial

La broma del pacte aquell d'ERC, Junts, el PSC i els comuns que ens van dir que blindava el català ha durat 121 dies

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va dir durant el discurs de la Diada: “Per primera vegada en els últims set anys, cap centre educatiu no veurà com li imposen un 25% de classes en castellà.” Amb aquesta frase, el president volia lluir la presumpta eficàcia de la polèmica llei pactada el mes de juny amb Junts, els comuns i el PSC. Tots quatre grups, al parlament, van assegurar que s’havia blindat el català a l’escola.

Jo no sé per quina raó els polítics catalans fan servir aquest verb, “blindar”, d’una manera tan poc adequada com reiterada –recordeu que ja hi havia hagut una gran polèmica quan Gabriel Rufián també va dir que ell tot solet havia blindat el català i que gràcies a això podia votar el pressupost a Pedro Sánchez. Segons el diccionari, “blindar” és ‘cobrir (un vaixell, un tanc, una bateria, una caixa de cabals, etc.) amb planxes de ferro o d’acer, amb capes de formigó o qualsevol altre material resistent, per protegir-los de les bales, la metralla, el foc, etc.’. La metàfora, per tant, indica que blindant protegeixes de manera extrema una cosa que ja per si és forta. I la realitat no és aquesta, de cap manera.

La prova la vàrem tenir ahir quan el TSJC va tirar pel dret i va ordenar que, en dos casos concrets –i ja veurem si la cosa s’atura ací–, cal continuar aplicant les mesures cautelars que ja havia ordenat, perquè la decisió “no resulta afectada de manera automàtica per la modificació normativa”.

Això ha passat perquè la jugada del govern consistia només a fugir endavant, a còpia de crear una nova situació legal. Tot plegat per a guanyar temps mentre els tribunals espanyols decidien què fer –que tots sabem què decidiran– i com fer-ho. I això per un preu altíssim, com va denunciar la CUP i pràcticament totes les entitats, tret d’Òmnium. El preu és que per primera vegada es trenca la tradició històrica del catalanisme de considerar la llengua catalana com a llengua del país, l’única que ens defineix i la que mereix ser considerada com a tal. La broma, siga com siga, ha durat 121 dies i prou. Ja està. Els advocats se’n fan creus i diuen que això és una barbaritat, el departament estraleja i braceja per mantenir l’eslògan, el govern diu que es mantindran ferms…, però els xiquets es trobaran amb el castellà obligat a classe. I s’hauran de fotre.

El dia que la llei es va aprovar vaig escriure en aquest mateix espai editorial: “Aquest acord és una pantomima perquè tothom sap que no protegirà la llengua catalana.” Vaig dir que “tothom sap que és tan sols qüestió de temps que els tribunals espanyols imposen la versió més dura de la seua ofensiva i diguen que amb això no n’hi ha prou” i vaig afirmar que “la frivolitat dels partits catalans amb la llengua fa feredat: d’aquell Gabriel Rufián que va votar la llei Celáa dient que així es blindava el català (i ja s’ha vist en què ha quedat aquella fanfarronada) a aquest pacte vergonyós d’ahir, tot es limita a protegir els seus càrrecs de les possibles inhabilitacions, a veure com poden escapolir-se de la repressió i a mirar de fer veure als votants desorientats i farts que la realitat no és la que és, sinó la que ells pinten”.

Lamente molt tenir raó, m’hauria agradat molt equivocar-me, però per una altra banda no era gens difícil de saber què passaria. Perquè per més fantasies que els gestors autonòmics es vulguen creure, contra el permanent colp d’estat judicial i contra la intransigència espanyola no hi ha cap camí practicable, ni un de sol, que no siga l’enfrontament i la confrontació.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.09.2022  ·  22:14

No són res més que un grapat d’ineptes avesats, des de fa massa temps, a guayun bon sou sense haver de fer res. Ara haurien d’estar espantats, perquè veuen vindre el seu final. El problema és que la seua estupidesa i prepotència l’hem de pagar nosaltres.

Ramon Perera
Ramon Perera
22.09.2022  ·  22:14

Aquesta nova situació, esperable, ha de fer avançar una mica més la lluita per la independència.

Ignasi de
Ignasi de
22.09.2022  ·  22:17

Només la independència es la sortida. Quan abans millor.

Carles Serra
Carles Serra
22.09.2022  ·  22:29

Ja saps apreciat Vicent, com va dir en Fachín, en aquesta gestoria mal anomenada govern i els polítics que la composen està instaurada LA MENTIDA I EL CINISME.
Com volíem/volem ser lliures d’aquesta espaÑa franquista i corrupte amb aquest botiflers i vividors d’aquest sistema espaÑol.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.09.2022  ·  23:00

Dius, Vicent:
“Aquest pacte vergonyós.. ..es limita a protegir els seus càrrecs de les possibles inhabilitacions, a veure com poden escapolir-se de la repressió i a mirar de fer veure als votants desorientats i farts que la realitat no és la que és, sinó la que ells pinten”

Doncs, què proposes?
Com creus que s’ha d’avançar?
¿Esperar que la locomotora espanyola en caiguda lliure s’estavelli?
¿Votar a uns altres, per ara, inexistents?

Des d’abans del primer d’octubre alguns ja havíem avançat que amb aquests polítics no faríem mai res de bo.
Sempre he afirmat que no són de fiar uns partits incapaços de convèncer els ciutadans _i Europa_ que Catalunya és una nació ocupada i conquerida per la força bruta.
Repeteixo: mai han sigut capaços de cap denúncia efectiva.
Mai han volgut demostrar la imposició de la llengua i les lleis de Castilla a cops de guerres, bombardejos i presons.

En cinc anys només s’han barallat entre ells SENSE FER CAP PEDAGOGIA DE L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA.

¿Què proposes Vicent?
¿Què proposes?

Camí Tous
Camí Tous
22.09.2022  ·  23:01

Jo també lamento que tingui raó. Però era bastant evident per a la ciutadania la embaucada monumental d’aquests inútils dirigents. Els únics que porten la vena als ulls sembla ser que són els seus votants. Incomprensible!
Recordar a la Montse Bassa, companya del Rufian, en el Congrés de diputats i recolçadora del govern espanyol, com defensa aferrissadament el que voten a Madrid. Quina pena de gent més inútil!!

Gerber van
Gerber van
22.09.2022  ·  23:44

Amb alguns excepcions, Vicent, tenim una classe de polítics per plorar. No se si són ineptes o ho fan intencionalment. Però tinc clar que si no els enviem a casa, no tindrem mai la independència de Catalunya.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
22.09.2022  ·  23:58

La mal anomenada, i mal aplicada, “immersió” és morta. Assumim-ho.
Espanya ha volgut guanyar aquesta darrera batalla. L’ha lluitada amb totes les armes.
I nosaltres, no. Més enllà de quatre “jugades mestres” que duren 5 minuts.
És el resum de la diferència entre la nostra manera de lluitar i la de l’enemic: ells volen derrotar-nos. I nosaltres, què volem de debò?

Jaume Riu
Jaume Riu
23.09.2022  ·  00:06

L’OBEDIÈNCIA ÉS DE DRETES
La desobediència porta sempre més lluny que l’obediència, però els líders republicans, socialistes, junts i comuns que van al davant no ho saben i, és clar, la tropa obedient està aturada en el règim del 78 amb la constitició franquista que necessita estintolar el govern d’una Generalitat autonòmica sempre intervinguda, molt útil per blanquejar la monarquia instaurada -que no restaurada- pel dictador Franco.
Igual que Vicent Partal, a mi no em fa estrany que la classe dirigent sigui tan previsible, i jo també sabia del cert i ho vaig escriure fa mesos, que allò del blindatge era mentida.
Però he trobat una explicació acadèmica per entendre perquè es torna al 25% de castellà en dos centres, malgrat les recents declaracions que afirmaven el contrari.
Sabem que el món avança a cops de desobediències, però resulta que en els estudis universitaris de Ciències Polítiques només s’ensenya la part de l’obediència.
I l’obediència és conservadora, i és de dretes, per definició,

Montse Milian
Montse Milian
23.09.2022  ·  02:15

Aquesta vegada fins i tot jo vaig adonar-me que anàvem pel pedregar. Esperem que sigui una gota més del got que ja hauríem de tenir més que ple els que volem la independència. Esperem que ens rebel•lem ben aviat.

Marià Puig
Marià Puig
23.09.2022  ·  06:35

El 99% dels polítics, no han treballat mai en empreses i si els inhabiliten, com que no saben fer res es quedarien a l’atur o han de seguir delinquint. Per això, es venen a la seva Mare, si cal, per no perdre el sou. Imagineu el poc que els hi costa mentir i enredar al poble, per la mateixa raó. Si el que fan, ho fessin en una empresa, ja serien al carrer des del primer dia. Així està el tema. Es nota que estic emprenyat?

Jordi Torruella
Jordi Torruella
23.09.2022  ·  07:21

Sols cal tenir una cosa ben clara i es que en pròximes eleccions cal votar una llista clarament independentista. No us enganyeu pels cants de sirena del tres partits autonomistes autoanomenats independentistes.
Esperem que la llista cívica de l’ANC sigui una realitat. Així com també ho va ser Primàries en l’àmbit municipal.
L’únic camí per l’alliberament es treure’ns de sobre aquesta colla de farsants/paràsits de sobre com ja vàrem fer amb Unió.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.09.2022  ·  08:13

FEM EL BYPASS ALS PARTITS D’UNA VEGADA

Mentre ens llepem les ferides d’aquests partits autonòmics tan cínicament claudicadors i impotents davant l’Estat, que volen esborrar el camí de l’1-O, i posem l’esperança en el “partit bo”, la llista cívica, en el marc podrit de l’autonòmica, estem deixant tirada pedregar la preparació de la confrontació, de l’autoorganització, que de gent no en falta (11-S) i també d’organismes cívics de combat com l’ANC, el C de la R, els CdR, etc…

David Peñarroya
David Peñarroya
23.09.2022  ·  08:30

M’agradat el mot gestors autonòmics, és el que es l’actual govern

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
23.09.2022  ·  09:00

A Catalunya de fa dècades i més dècades s’ha pogut viure, estudiar, treballar, anar al cinema/ teatre, declarar als jutjats, tancar operacions comercials, etc…, sense haver de pronunciar un sol mot en català. Això a França, Anglaterra, Suïssa, per posar algun exemple, no passa, oi? Això només passa en una situació politico-administrativa molt concreta que es diu colònia i el que més em fa patir és veure com els polítics catalans fan veure que no saben que sóm una colònia de l’estat espanyol i que no passa res si el català no és l’únic idioma oficial i obligatòri a Catalunya. Però la realitat és que sí que passa i si no hi fem res el català acabarà sent anecdòdic a Catalunya.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
23.09.2022  ·  09:03

En aquest, com en molts altres temes ens enreden de valent. Però potser tenim el que ens mereixem. Perquè no es va donar suport a primàries, potser no eren coneguts i no donava confiança. Tot i saber que els altres partits ja fa anys que es imposible donar-los-hi, perque sobradament demostren els seus incompliments, mentides i aliances amb l’enemic, sols per a disposar de mes poder. A l’hora de la veritat els que no tenien res probat, podriem dir un 50% de probabilitats, no els vam voler fer confiança i ens varem quedar amb el 100% de seguretat en incompliments, mentides i demés tripijocs. Potser hauriem de ser mes seriosos i mes practics.
Sino, parlem castellà i no toquem mes el botet, home.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
23.09.2022  ·  09:10

” I això per un preu altíssim, com va denunciar la CUP i pràcticament totes les entitats, tret d’Òmnium.”

Víctor Torguet
Víctor Torguet
23.09.2022  ·  09:25

Subscric els comentaris del Jordi Torruella i del Pep Agulló.

Estic convençut que som majoria els independentistes frustrats i emprenyats amb els líders fake-indepes i la seva rendició humiliant. Organitzats d’esquena a aquesta colla de venuts podem fer un impuls imparable cap a la Independència. Lliçons en tenim un munt i la voluntat de guanyar la nostra llibertat segueix creixent amb la repressió desbocada d’espanya.

Però siguem molt prudents amb aquesta Llista Cívica i impedim que la segrestin els fake-indepes per fer un “Tsunami Democràtic v2.0” o similar. No dubteu que els botiflers voldran infiltrar-se (si no ho estan ja) en això de la Llista. Al segle XXI conèixer la trajectòria de les persones és molt fàcil per evitar infiltrats.

Necessitem eliminar de baix a dalt tota la crosta de col·laboracionistes, mentiders, covards i traïdors que es diuen Independentistes i que ens porten pel pedregar.
Bon dia.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.09.2022  ·  09:34

Als “gestors” catalans, valencians i mallorquins: Si perdem la llengua, perdem el país. Desobediència total, irreversible. Teniu por d’anar a la presó?: Dimitiu. I dimitiu també si no voleu plantar cara. Només la independència ens permetrà avançar malgrat tots els errors que puguem cometre. La dignitat i autoestima no tenen preu.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
23.09.2022  ·  09:40

Fa molt de temps ja, que gran part de polítics i periodistes al servei del sistema corrupte, intenten manipular l’opinió pública i ho aconsegueixen, també en gran part.
Paraules com BLINDAR, VACUNA, IMMUNITZAR, IL·LEGAL, NAZI i moltes més, s’utilitzen en sentits que no concorden amb les definicions del diccionari, i fins i tot algunes tenen sentit oposat.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
23.09.2022  ·  10:18

Sembla que tot en aquest petit país tot sigui de befa amb data de caducitat i res sigui perdurable. Jo també lamento que torneu ho a tenir raó, una vegada més, que la broma hagi durat 121 dies, cap i cua , l’únic cert i clar avui dia és com dieu un altre cop, què per més fantasies que els gestors autonòmics es vulguin creure, contra el permanent colp d’estat judicial i contra la intransigència espanyola no hi ha cap camí practicable, ni un de sol, que no sigui l’enfrontament i la confrontació.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.09.2022  ·  11:27

Aixo és una mostra de la ineptitud dels politics que tenim fent pactes que son una presa de pel. La solucio crec és independència

Maria Villarroya
Maria Villarroya
23.09.2022  ·  11:28

La immersió és una enganyifa descomunal
A primària encara mig ha funcionat
Però a Secundària….uffffffffff si el professor és castellà….la classe es fa en castellà

Jaume Palau
Jaume Palau
23.09.2022  ·  11:35

Un dels comentaris que es fa a la demuncia que l’article d’en Partal escriu, es preguntar-li que proposa per la solució del problema. Crec que el mateix article exposa clarament la solució. . La confrontació es l’única solució, per aquest tema, per la infrafinanciacio, per ser la segona Comunitst en aportar al Estat i la desena en rebre recursos, per la discriminació en recursos en infraestructures, que aboca als catalans a sotmetre’s a un servei de rodalies tercermundista, a haber-nos de pagar encara autopistes bàsiques pel país, a un corredor mediterrani que mai arriba, a un aeroport desconnectat de la ciutat, a l’insufuciencua en la financiació de necesitats socials bàsiques, com la Llei de dependència. Tots i cada un dels membres del govern s’han de confrontar amb el Govern de Madrid, amb els temes de la seva competència un dia sí i un altre també, denunciant la precarietat pel centralisme, o quan no per la catalanofòbia.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.09.2022  ·  11:39

Si una cosa tinc clara des de fa temps és que la única solució de veritat als nostres problemes és la Independència. I la segona cosa, també molt clara, és que la independència les esquerres (Erc i CUP) no la faran mai perquè no són partits revolucionaris, no tenen l’esperit de revolució que la independència exigeix. Per cert, en el teme social que tan els agrada esgrimir, tampoc la faran la revolució; i per la mateixa raó. Les esquerres catalanes i espanyoles (i europées…) són de fet partits conservadors, que aspiren només a conservar els avenços que les elits que tenen el poder han anat concedint exigits per els moviments revolucionaris de la gent, del poble , des de baix. Això sense comptar els nombrosos càrrecs i sous que la partitocràcia exxigeix, que també volen conservar, és clar.

De moment les dretes catalanes no unionistes o espanyolistes, JxC, temen feina en reagrupar-se i organitzar-se eficaçment. De manera que ho tenim clar, encara que aquestes dretes són els que tenen més vocaió independentista, i revolucionària, al menys a España. De moment estem en mans de una dictadura de les elits espanyoles de sempre, executada per l’exercit judicial incondicionalment a les seves ordres.

Alfons Nadal
Alfons Nadal
23.09.2022  ·  11:48

Per fi Vicent, massa décades així.

Jordi Morell
Jordi Morell
23.09.2022  ·  11:48

Preus, rei de l’Epir, queda en un aprenent al costat d’aquests negociadors i legisladors de pega.
Les victòries del grec enfront les legions romanes eren sempre amb un preu molt alt… fins la derrota definitiva

Jordi Torres
Jordi Torres
23.09.2022  ·  13:33

D’acord amb l’editorial i també amb els comentaris d’en Pep Agulló i d’en Víctor Torguet.

La ineficàcia del nostre govern en la defensa del català a l’escola és conseqüència de la seva renúncia a l’enfrontament amb l’estat. Espanya ataca amb tot el que té, mentre que el govern es defensa dins dels paràmetres d’una autonomia reduïda i prioritzant sempre la protecció dels càrrecs i dels funcionaris. En un estat on la justícia està pervertida, és evident que aquest desequilibri només pot conduir-nos a una laminació constant dels nostres drets i llibertats, com més va més.

Com diu en Pep Agulló, cal començar a actuar fora de l’àmbit dels partits. En l’actual situació de repressió ens serveixen de ben poc. És com intentar defensar-se d’un gos rabiós amb un escuradents.

Però també, com comenta en Víctor Torguet, hem d’anar molt amb compte amb quines són les “solucions” alternatives que se’ns plantegen. Espanya no deixa mai caps per lligar. Tot i la volguda aparença maldestra en moltes de les seves accions, sempre ho vol tenir tot controlat. La llista cívica no serà pas una excepció, cal estar amatents.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
23.09.2022  ·  14:47

Quina broma de pacte…!

jaume vall
jaume vall
23.09.2022  ·  15:00

Poca cosa tinc a afegir en aquest editorial. Ple suport a la defensa del català a l’escola, i vergonya pels que es vantaven de tenir-ho “blindat”.

Ara bé, si se’m permet voldria referir-me a dos editorials recents, que considero, no només esplèndids, sinó fundacionals, sigui dit amb el mínim de solemnitat possible. I demano disculpes per la llargada del text.

Estic convençut que els editorials d’aquest setembre, dimarts 20 “les mans ertes….”, i diumenge 18 “que no sabeu com es fa….”. marquen un punt i apart en la nostra comprensió i assimilació del conflicte català. No tant pel que fa al combat amb l’estat espanyol, sinó amb la constatació de qui són de fiar entre les nostres “tropes”.
Són dos escrits descomunals, francs, colpidors, i definitius. Si al final no resulten trasbalsadors, si no tenen conseqüències, és que estem pitjor -som més mesells- del que suposàvem.

És molt coratjós que un mitjà de comunicació tan ponderat com Vilaweb, ens regali veritats políticament incorrectes i punyents contra “els nostres” representants . Quan el dia 20 ens descriu la impactant imatge de la Carla Costa exclamant-se de l’existència de represaliats de primera i de segona, els assistents aplaudint, excepte els que seuen a primera fila (els represaliats de primera, que, no ho oblidem, han rebut solidaritat a pleret del comú). Afirmar que aquest líders “ens retornen aquella mobilització amb egoisme, males cares, amb displicència i fins i tot, arribant a insultar els qui simplement continuem dient avui allò que ells mateixos ens deien el 2017” és una declaració que sacseja, encara més, el tauler polític, pel que té de clarificador : una gran majoria dels líders independentistes no ens van dir la veritat. Ens van tenir enganyats, per pròpia ignorància -quasi no m’ho crec-; per covardia i/o egoisme –el més probable-.

Davant d’aquesta colossal constatació, que cal fer a partir d’ara?
Perquè l’opció d’una llista unitària, cívica, farcida de no professionals, que sigui la punta de llança per entrar al Parlament i aixecar la suspensió a la declaració d’independència formulada el 10 de setembre de 2017, tot i que seria la basa millor, sembla molt i molt complicada.

És depriment veure com “els nostres” ens han fallat. I no només fallat, si no que s’han posat en contra nostra. I que el pla B, passar per damunt dels partits polítics, és una utopia. No només molt difícil de realitzar, sinó amb la previsible dosi de repetició de “capellestes ideològiques, personals; d’enveges, gelosies, crítiques de campanar” dins mateix del poble que ha de salvar el poble. Per què? Perquè crec que la llavor espanyolista ha germinat en la nostra societat. Les dues qualitat més definitòries dels espanyols –de matriu castellana, o no- són : l’agressivitat incapaç d’arribar a pactes, que els fa guanyar o perdre, però mai seure a negociar; i la gelosia. D’aquesta darrera, en tenim l’’última mostra en el fet de que d’Andalusia envegin la riquesa que produeixen les empreses catalanes, i enlloc d’agrair-ne la redistribució, es dediquin a intentar captar-la amb mesures demagògiques i trets al peu.

En Partal parla de desvergonyiment de la classe política que ens va fallar, però que va acceptar el nostre ajut financer i emocional per sortir de la presó. Parla de que és lamentable que des de la Generalitat no es faci res per defensar els joves acusats, que els Mossos continuïn involucrant-se en persecucions, jo afegeixo, quan els ciutadans si van defensar els polítics i van cridar “aquesta és la nostra policia” en saludar-los per les actuacions d’agost de 2017.
D’acord, és lamentable. Però, i si a les properes eleccions, surten reelegits, què haurem de reconèixer?
Potser que la societat catalana és tan poc crítica, madura i exigent, com ho són els espanyols.
Però, realment hi ha –a part de la família Vilaweb (posem 100.000 / 150.000- una majoria de catalans que no comparteixin aquests tics espanyolitzants?

Què hem de fer, també es pregunta un lector?
Què hem de fer?

Enric Padilla
Enric Padilla
23.09.2022  ·  15:03

La Generalitat tindria què plantar-se i tancar totes les escoles mentras als jutjats posin als tan per se’n

Roser Caminals
Roser Caminals
23.09.2022  ·  16:00

Què hem de fer? Preparar-nos com a societat civil per la recepta que proposa el Vicent: enfrontament i confrontació.
La llista cívica és un element necessari, però caldrà lideratge fort, conegut i carismàtic si no volem que fracassi com va passar amb Primàries. Siguem realistes, no ho podem fer sense cap polític. És qüestió de triar-los amb cura i barrar el pas als infiltrats.

Pau Mompó
Pau Mompó
23.09.2022  ·  16:45

Els polítics que tenim. Per no fer no han fet ni com l’Aragó.
Què ha abolit ja fa anys el decret de Nova Planta.
Que a la pràctica no fa massa enrenou.
Però a mi em molesta que estiga vigent. Em recorda que estic colonitzat.

https://twitter.com/MompoPau/status/1036756089646338054?t=1GYW4ZdT8vzXJ7W4v2nVmg&s=19

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.09.2022  ·  17:34

El llemguatge és important. Quan sento que diuen paraules altisonants ja tremolo. Quan diuen blindar, volen dir fragilitat; quan diuen embat, volen dir impotència.

Oriol Martí
Oriol Martí
23.09.2022  ·  20:01

Era absolutament esperable, com els cicles de la lluna o el compliment de les lleis de Kepler.
Els nostres ingenus liders parlen amb la suficiència del que actua reactivament, que és ignorant i intenta presentar derrotes com victòries.
Una altra mes. Un pas mes vers el precipici.
Gràcies, Vicent.
Oriol Martí

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes