Què ha passat amb el recompte de les eleccions?

La nit de les eleccions del 26-M es van començar a observar les primeres errades en els resultats provisionals publicats a la web del Ministeri d’Interior espanyol. El més comentat era el que donava 95.000 vots (un 26,25%) a la candidatura de Primàries a Tarragona, que en algunes altres circumscripcions no arribava ni a l’1%. Fou la primera d’unes quantes. L’endemà, després d’haver processat les grans xifres, alguns partits van començar a trobar-ne més en la suma total dels vots que es publicaven a la web. De llavors ençà, hi ha hagut un degoteig de casos que han fet parlar de conspiracions i tot. I alguns mitjans han posat el punt de mira a Scytl, l’empresa encarregada de fer el recompte per al govern espanyol.

Primaries el partit més votat a Tarragona i no ha guanyat a CAP Ajuntament. Us felicito fills. pic.twitter.com/oE6E7qSXle

— Xènia Xèni Xèni (@XniaXniXni) May 26, 2019

La CUP ha estat un dels afectats principals. El ministeri, a la seva web, els atorgava 121.274 vots, però després d’haver fet un segon recompte, municipi per municipi, van comprovar que els en pertocaven 177.330, és a dir, 55.000 més. L’errada estava en el recompte total, però no en les dades de cada poble. Això mateix va passar al PP: la web li donava poc més de 900 vots a la demarcació de Girona, i en canvi, només a la capitat n’havia aconseguits 1.400.

Tot plegat va obligar ahir el Ministeri de l’Interior a reconèixer que l’empresa contractada per concurs públic, Scytl, havia comès errades. Segons la versió d’Interior, la diferència de vots entre la suma dels resultats municipi per municipi i la suma total era degut al fet que en aquesta segona xifra no s’hi sumaven els vots que no havien servit per a obtenir un regidor. En el cas concret de la CUP, per exemple, no s’hi comptaven els 29.000 vots que van obtenir a Barcelona perquè no van servir per a elegir cap regidor.

Al marge d’aquesta errada en el sistema de recompte, també hi ha hagut dificultats informàtiques. Per exemple, a Tavernes de la Valldigna (la Safor) no hi va haver resultats disponibles fins dimarts a la tarda, dos dies després de les eleccions. I a les illes Canàries les anomalies informàtiques obligaran uns quants municipis a tornar a fer el recompte.

Una altra errada que ha tingut molt de ressò és la del resultat d’Eivissa, perquè hi ha implicat que el batlle canviï de partit. El PSIB es va adonar que les dades que publicava Scytl a la xarxa no quadraven amb el recompte que el partit havia fet de les actes de totes les meses electorals. Com que el resultat que es publica a la web la nit de les eleccions és provisional, ahir van acudir a la junta electoral de zona i les sospites es van confirmar. Van sumar 1.099 vots més dels que s’havien publicat a la web i van obtenir el novè regidor, cosa que els fa primera força al consistori.

Tanmateix, aquesta errada no és imputable a Scytl, sinó als responsables de la mesa que van equivocar-se a l’hora de comunicar les dades. També ha passat a Montblanc, on el batlle, Josep Andreu, ha mantingut la majoria després del recompte fet ahir a la junta electoral. Es va constatar que en una mesa els vots no s’havien comptat bé.

Problemes que es repeteixen

Sigui com sigui, les errades en el recompte provisional –perquè no és oficial fins que no els proclama la Junta Electoral– no són pas un fenomen exclusiu d’aquestes eleccions. A les municipals anteriors, del 2015, gestionades per Indra, també hi hagué incidències que van canviar les dades. El Ministeri d’Interior espanyol va haver de fer un comunicat en què reconeixia les anomalies o dades incoherents, i que van ser resoltes els dies següents.

Aquell mateix dia a la nit, un problema tècnic va impedir d’actualitzar dades durant vint minuts i, per exemple, a la ciutat d’Osca l’aplicació informàtica va fer que l’escrutini s’hi paralitzés en el 83,36% i no fos resolt fins l’endemà al matí. Això mateix va passar a dinou municipis de més de 10.000 habitants, com ara Torrent, Badalona o Tarragona, on els vots a cada partit i els nuls o blancs, no coincidien amb la xifra total de votants. L’escrutini no va ser complet fins l’endemà passat, però el govern espanyol va dir que era ‘normal’ i que ja havia passat a les eleccions del 2011, principalment per errors de transcripció.

Indra o Scytl

VilaWeb s’ha posat en contacte amb fonts internes de Scytl. Diuen que la importància que donen alguns mitjans a aquestes errades s’ha d’interpretar en el context de la pugna que tenen amb Indra per a ser l’empresa capdavantera en el recompte d’eleccions. ‘Indra fa una campanya mediàtica perquè veu que perd el monopoli’, diu una d’aquestes fonts.

Indra s’ha encarregat del recompte de les eleccions d’ençà del 1977. I abans del 26-M només havia perdut una adjudicació, la de les eleccions espanyoles del 2015, que també va ser atorgada a Scytl.

‘Les incidències són normals amb unes magnituds com aquestes: 8.000 municipis, 23.000 candidatures i tres eleccions alhora. Però per això hi ha l’escrutini definitiu que fan les juntes electorals’, justifica aquesta font. Efectivament, per a resoldre les reclamacions dels partits sobre els resultats provisionals, les juntes van començar ahir i tindran temps fins dissabte.