Ernest Maragall

Canvi d’hegemonia municipalista. ERC s’ha convertit en la primera força en vots (818.837, un 23,49%) i en regidors (3.100) a Catalunya amb uns resultats històrics a les eleccions municipals. Les victòries a Barcelona i Lleida han estat les més destacades d’una nova configuració del poder municipal independentista en què ERC i JxCat han bescanviat les posicions de fa quatre anys. JxCat ha estat tercer en vots, amb 535.940 (un 15,37%), i segon en regidors (2.794). ERC ha obtingut 308.000 vots més que fa quatre anys, seguint el rastre de la victòria del 28-A al Principat. En canvi, JxCat n’ha perduts 130.000 respecte dels que va obtenir CiU el 2015. ERC té majoria absoluta a 256 municipis i, relativa a 85 més. JxCat, absoluta a 303 i relativa a 75. A més, el partit d’Oriol Junqueras ha guanyat en 19 dels 40 consells comarcals, mentre que JxCat ha estat la força més votada en 16.

ERC ha mantingut la tendència electoral a l’alça que la va dur a guanyar les eleccions espanyoles el 28-A, i l’ha consolidada a l’àmbit municipal, tot i que JxCat mantindrà el gruix de les batllies més emblemàtiques amb què es va convertir en primera força municipalista fa vuit anys. Ernest Maragall serà el nou batlle de Barcelona si no hi ha un pacte liderat pels comuns que ho impedeixi. JxCat hi ha obtingut cinc regidors i, per tant, ha perdut la meitat dels que hi va obtenir Xavier Trias el 2015. Miquel Pueyo serà el paer en cap de Lleida, on ha empatat a 7 regidors amb el PSC i l’ha guanyat en vots. El PSC, Cs i el PP no arriben a la majoria absoluta, i el candidat de JxCat, Toni Postius, ha mantingut els 6 regidors que tenia. A Tarragona, el candidat d’ERC, Pau Ricomà, pot provar d’enllestir un pacte per expulsar Josep Fèlix Ballesteros de la batllia. ERC també tindrà la batllia de Manresa, on Marc Aloy ha empatat amb JxCat en regidors però ha guanyat en vots, per primera vegada en més de vuitanta anys. El convergent Valentí Junyent hi governava d’ençà del 2011, quan CiU va recuperar la batllia. També ha superat JxCat a Cervera.

Girona és la ciutat més important que ha preservat JxCat. Marta Madrenas hi ha guanyat, amb 9 regidors. N’ha perdut un dels que, fa quatre anys, va aconseguir Carles Puigdemont, mesos abans d’esdevenir president de la Generalitat. Guanyem Girona hi ha obtingut 6 regidors i ERC hi ha mantingut els 4 que hi tenia. Malgrat la davallada general, JxCat mantindrà les batllies de ciutats grans o mitjanes que fins ara han sustentat el seu poder municipal, tot i que ERC hi va guanyar les eleccions espanyoles el 28-A. A Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny ha guanyat amb 9 regidors, 2 menys dels que va aconseguir Mercè Conesa el 2015. CiU hi governa d’ençà del 1987; ERC hi ha superat la CUP com a segona força, amb 6 regidors.

ERC ha preservat les batllies i ha millorat els resultats a capitals de comarca com ara la Bisbal d’Empordà, amb Lluís Sais, i governarà amb majoria absoluta a Amposta (Adam Tomàs), Balaguer (Jordi Ignasi Vidal), Falset (Carles Brull) i Solsona, on David Rodríguez ha estat escollit per tercera vegada. ERC també ha guanyat a Cambrils, Salt, el Masnou, Vilassar de Mar i Manlleu. Tot i perdre suport, també governarà a Montblanc (Josep Andreu) i Moià (Dionís Guiteras). A Santa Coloma de Farners, Joan Martí haurà de pactar per a preservar la batllia. En canvi, ERC ha quedat segona a Sant Vicenç dels Horts, darrere del PSC, i a Prats de Lluçanès, darrere de JxCat. La victòria del PSC a Sabadell també complica les possibilitats que es pugui reeditar l’acord pel qual el republicà Juli Fernàndez i Maties Serracant (Crida per Sabadell) es van repartir la batllia en l’anterior mandat.

JxCat ha obtingut majoria absoluta en alguns dels seus baluards. És el cas de Vic, on la batllessa de JxCat, Anna Erra, repetirà en el càrrec sense la necessitat d’arribar a acords amb l’oposició. El 28-A, ERC hi va guanyar per primera vegada, però no hi ha millorat el resultat del 2015. S’hi ha mantingut amb 5 regidors. CiU governa la capital d’Osona del 1979 ençà. A Olot, JxCat hi presentava per primera vegada Pep Berga, i ha eixamplat fins a la majoria absoluta el resultat del seu predecessor, Josep M. Corominas. A Mollerussa, Marc Solsona ha perdut regidors, però manté la majoria absoluta tot i l’ascens d’ERC. El mateix ha passat a Puigcerdà i a Les Borges Blanques. A Gandesa, s’han repetit els resultats del 2015 i JxCat ha heretat l’absoluta de CiU, igual que a Móra d’Ebre. Per contra, Marc Castells ha perdut la majoria absoluta que tenia a Igualada: ha passat d’11 regidors a 9, amb ERC com a segona força i amb dos regidors més dels que tenia. JxCat també ha perdut l’absoluta de CiU a Pont de Suert, i es manté igualment com a primera força a Tàrrega.

A Figueres, Jordi Masquef ha millorat el pes amb què va rellevar Marta Felip a la batllia el novembre passat. Ha guanyat un regidor i ERC, segona força, dos. Però JxCat ha perdut alguns dels seus municipis emblemàtics amb el canvi de candidat. A la Seu d’Urgell, la marxa d’Albert Batalla, que no tornava a ser candidat de JxCat, pot haver perjudicat la candidatura. Hi ha guanyat Compromís per la Seu amb el socialista Òscar Ordeig. A Vilanova i la Geltrú, amb la sortida de Neus Lloveras, JxCat ha passat de primera força a tercera, per darrere de PSC i ERC i, per tant, perdrà la batllia. En canvi, JxCat manté la de Valls tot i que n’ha plegat el batlle, Albert Batet. A Vila-seca, la sortida de l’històric convergent Josep Poblet ha fet que la candidatura Vila-seca Segura-Junts hagi perdut la majoria absoluta, tot i que ha guanyat les eleccions. A Reus, JxCat s’ha mantingut al capdavant i ERC s’ha erigit en segona força, tot desplaçant la CUP fins al cinquè lloc.

ERC s’enforteix als consells comarcals

ERC ha guanyat, a més, en 12 consells comarcals que fa quatre anys i s’ha convertit en la primera força en vots i nombre de consellers, segons que ha detallat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch. Ha estat la més votada a l’Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, la Conca de Barberà, el Maresme, el Moianès, el Montsià, la Noguera, Osona, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Priorat, Ribera d’Ebre, el Ripollès, la Segarra, el Solsonès i el Vallès Oriental. Els resultats d’ERC i JxCat semblen aquí vasos comunicants: la formació de Carles Puigdemont n’ha perdut 13. Ha quedat primera força a l’Alt Camp, l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, les Garrigues, la Garrotxa, el Gironès, el Pla d’Urgell, el Pla de l’Estany, el Segrià, la Selva, Terra Alta i l’Urgell. Hi ha sis consells comarcals en què les dues candidatures independentistes han empatat: la Conca de Barberà, el Moianès, el Pla de l’Estany, la Selva i l’Urgell. Al Tarragonès, ERC ha empatat amb el PSC, que ha guanyat en cinc consells comarcals (un més que fa quatre anys). Es tracta del Baix Llobregat,  el Baix Penedès, el Garraf, el Tarragonès i el Vallès Occidental.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb