epistemologia

Estem tan capficats en el dia a dia de fer avançar el coneixement científic que rarament aixequem la tapa del motor per veure les corretges i els engranatges que el fan rutllar. Michael Polanyi ho explicava amb la metàfora de la tripulació que reconstrueix un vaixell de cap a peus en alta mar, amb material que troba a la deriva, sense poder sortir-ne i sense poder començar de nou.

Aquesta actitud de «jo només hi fico benzina de tant en tant i manejo el volant» és comprensible, perquè ja tenim prou feina a trobar finançament per la benzina i conduir a tota velocitat mentre vigilem de no acabar com els cotxes del NASCAR. Per la majoria de gent que fa ciència als laboratoris, la secció de «material i mètodes» és tot el que els cal saber d’epistemologia.

Això és una mala notícia? Jo crec que la poca familiaritat amb la literatura epistemològica de cada disciplina afecta negativament el resultat del treball dels que s’hi dediquen. Si les ciències experimentals tenen un avantatge sobre altres activitats és que disposen d’un gran cos de publicacions sobre com funciona la màquina.

Aleshores, si un biòleg molecular com jo té un dubte sobre el mecanisme que fa avançar una tècnica com, posem per cas, l’edició de gens amb CRISPR, on ha d’anar? La major part de la literatura que trobarà a PubMed li dirà com editar tal o tal altre gen amb unes eines flamants, acabades d’estrenar, però no li resoldrà el dubte sobre la validesa epistemològica dels resultats.

No cal remuntar-se a Plató o als debats entre racionalistes i empiristes del temps de la Il·lustració, perquè el darrer segle ha generat molta literatura «específica» sobre la pràctica contemporània de la ciència. Per trobar-la cal anar a la secció de filosofia de la biblioteca. Els que hem estudiat una carrera científica hem tingut poc contacte amb la filosofia de la ciència, i només si l’hem buscat a propòsit hem tingut ocasió de veure’ns reflectits en els escrits d’uns observadors una mica rondinaires, que sovint barregen aspectes de sociologia en els seus arguments, i que parlen de construccions socials i relacions de poder allà on altres hi veiem experiments reproduïbles o noves tecnologies.

CRISPR ha inspirat moltes pàgines de bioètica i poques d’epistemologia, i potser aquí hi ha una part del problema: ens costa explicar-nos a nosaltres mateixos la diferència entre les dades que generem i el coneixement que n’obtenim.

Jesús Purroy és biòleg i escriptor (Barcelona).

Aquest article ha estat publicat en la secció «Els gèneres de la literatura científica» en la revista Mètode. Pots llegir més articles d’aquesta secció ací.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.