Quan els tribunals normalitzen la invasió del terreny de la política

«Suspendre preventivament un decret com aquest no és impartir justícia. És envair el terreny de la política, qüestionar el resultat de les eleccions i les raons per les quals els ciutadans han decidit que el govern ha de ser aquest i no un altre»

Vicent Partal
Vicent Partal
25.05.2017 - 05:34
Actualització: 25.05.2017 - 07:34
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal Superior de Justícia valencià va anul·lar ahir el decret de plurilingüisme. Estem tan acostumats a l’intervencionisme polític de la justícia que una notícia com aquesta ja ni tan sols ens revolta. Però té totes les característiques per a fer-ho.

El TSJ, en el comunicat d’ahir en què explicava la decisió, deia coses molt gruixudes, dignes de ser destacades i criticades. Sorprèn que, anul·lant un decret que reorganitza les escoles del país, afirme sense més ni més que aquesta decisió seua no afecta el funcionament del servei públic. Milers i milers de xiquets valencians no sabran de què es matriculen i els centres no podran organitzar el curs en condicions. Com poden dir que una decisió com aquesta no afecta el servei públic?

I no és pas l’única aberració. El tribunal diu, en aquest mateix comunicat, que la suspensió no prefigura la seua posició final sobre el decret i que no té res a veure amb el fons de la qüestió. Una altra decisió incomprensible. El decret és avalat per l’advocacia de la Generalitat i pel Consell Consultiu. Són dos filtres que en garanteixen el contingut. El TSJ diu que no discuteix d’entrada el fons del decret. I aleshores la pregunta lògica, com formulava amb encert ahir Acció Cultural del País Valencià, és quin sentit té perjudicar així, de manera tan arbitrària, les famílies valencianes. No seria més normal i racional d’analitzar el fons de l’assumpte i, només en cas que aleshores es consideràs que hi ha un problema, suspendre el decret?

Suspendre preventivament un decret com aquest no és impartir justícia. És envair el terreny de la política, qüestionar el resultat de les eleccions i les raons per les quals els ciutadans han decidit que el govern ha de ser aquest i no un altre.

Però això, en aquest estat, ja no ens estranya. Ahir va ser molt significatiu d’observar com a les Corts Valencianes el PP atacava la normalització lingüística amb una ferocitat inusitada i de seguida sonaven els mòbils amb les alertes que explicaven la suspensió cautelar del decret. Sabeu a instàncies de qui? De l’única institució important que resta al PP en tot el País Valencià: la Diputació d’Alacant. Tot ben coordinat. Tot ben coordinat.


[Bon Dia]

Taiwan serà el primer país asiàtic que legalitza el matrimoni homosexual, ara que el Tribunal Constitucional del país ja ha aclarit la pertinència de la decisió. Taiwan, com més va més, apareix com un focus d’estabilitat i democràcia a l’Àsia, i té la probablement la societat més progressista de la zona. I, tanmateix, és curiós que precisament siga un dels estats menys reconeguts del món. Només hi tenen relacions diplomàtiques vint estats membres de les Nacions Unides i la Santa Seu. És un símptoma més de la malaltia de la societat internacional en aquesta obsessió pel manteniment de l’status quo. Sempre m’ha cridat l’atenció que dos dels països que més democràcia, estabilitat i progrés aporten a les àrees d’influència respectives (Taiwan i Somalilàndia) no siguen reconeguts diplomàticament gairebé per ningú o directament per ningú, ni tan sols quan tothom coincideix a lloar-ne i destacar-ne el comportament exemplar. Així va el món…

–Pedro Sánchez ha nomenat José Luis Ábalos portaveu del PSOE al parlament espanyol. Ábalos, de Torrent, és la bèstia negra de Ximo Puig, i per això el president va cometre –tal com es veia venir– un error notable: decantar-se obertament per Susana Díaz en comptes de Pedro Sánchez, que a Espanya encarna millor allò que Ximo Puig vol encarnar al País Valencià. Amb això i amb el canvi a Podem, que es declara més incisiu que no ha estat fins ara, al president se li gira feina. De moment ahir va parlar amb Sánchez per telèfon…

És ben poc significatiu, però no deixa de ser curiós que aquesta publicació en llengua xinesa tinga tan clar que el referèndum serà el dia primer d’octubre…

(Al titular: 10月1日, 10 Yuè 1 rì, o siga mes 10 i dia 1.)

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.05.2017  ·  22:48

En aquest dissortat país nostre, a qualsevol l’anomenen jutge. Només cal veure les actuacions i sentències que s’emeten. Aquesta és grossa, però se’n poden trobar en qualsevol àmbit de completament fora de lloc. I sembla clar també que molts jutges no tenen gaire autoestima, perquè signar segons quines sentències els podria avergonyir. En qualsevol cas, aquesta sentència és lògica, si considerem el quadre general. Catalunya ja es dóna per perduda i ara sembla que es comença a moure el País Valencià. I res del què fan serveix per aturar una deriva centrífuga que ells mateixos provoquen amb els seus abusos de tota mena. Des del CASTOR fins les agressions per parlar valencià, passant per tota la corrupció impune i amb el tercer tancament del sumari de l’accident del metro. I també deuen estar preocupats per si el seu idioma acaba essent residual. En resum. Seguirem endavant. Resten 128 dies per al final de setembre.

jaume vall
jaume vall
24.05.2017  ·  23:07

Senyors, aixó és el poder. El poder deshonest, entès com a impunitat a favor dels propis.
El poder que no volem – veritat que no el volem així ? – per a la nostra propera república catalana.
Doncs comencem a treballar per establir contrapoders que facin difícil una percepció d’impunitat per part dels que ens manin -temporalment, sempre temporalment, en el futur.
I oblidem aquest poder omnímod, centralista, opac, injust, allunyat, conspiratiu, sanguinari, per a les societats que es conformin en mantenir la seva condició de súbdits.

Josep Usó, cada dia no explicitaré la meva admiració pel teu compte enrere, per no fer-me pesat, però cada dia faig una ullada al teu comentari. Moltes gràcies.

Ramon Perera
Ramon Perera
25.05.2017  ·  01:46

Si ho he entès bé, en un estat amb separació de poders, la missió del poder judicial és determinar si s’ha violat o no una determinada llei. Aleshores, no trobo la manera d’entendre que es pugui “dictar una sentència”, encara que sigui provisional, sense “entrar en el fons de la qüestió”. És a dir, sense haver estudiat si realment s’ha violat una llei o no.
De fet, als que per edat vàrem viure l’època de Franco no ens hauria de costar tant d’entendre-ho.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
25.05.2017  ·  01:47

Si no empleno pàgines i pàgines de comentari sobre aquesta decisió pseudojudicial és perquè se suposa que no he de fer servir paraules gruixudes, i aquest és precisament l’únic llenguatge adient per l’ocasió. Ens hem de treure el PP del damunt tan ràpidament i expeditiva com ens sigui possible. És refotudament urgent. Què més es pot dir d’un pseudopartit que, si en tota la primera legislatura de Mariano Rajoy només va votar un cop una mesura clarament social, va ser perquè es van equivocar en passar-se les consignes a l’hora de votar? D’un pseudopartit el programa del qual consisteix en apropiar-se del màxim possible de recursos públics mentre aproven i apliquen un munt de mesures antipersones? D’un pseudopartit que ha aconseguit esborrar qualsevol intent de separació de poders que pogués existir a l’Espanya de la II Restauració Borbònica? D’un pseudopartit que, amb la seva absoluta incompetència, ha dut a tot un territori a deure més del 100% del seu PIB? A la destrucció del seu teixit social? Al desprestigi internacional més absolut? Només espero poder marxar d’aquest caos d’una punyetera vegada. Junts pel Sí, no trigueu ni un minut més. Ens ho juguem tot!!!

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
25.05.2017  ·  01:47

Fa tres-cents anys que el tribunals espanyols ataquen els Països Catalans, un dia un i l’altre dia l’altre, però com que Catalunya és la punta de llança en aquesta lluita pel seu alliberament, és la rep més però és la que té més possibilitats d’assolir la victòria ja que és el lloc on la consciència nacional és més forta. A Catalunya hem après que només el país que posa tota la carn a la graella, és la que té més possibilitats de sortir-se’n. És l’anem a totes de Romeva.

Ara li ha tocat el torn als territoris del sud posant en qüestió la nostra llengua comuna. Abans , la política cultural valenciana mai no havia anat als tribunals per jutjar- la perquè el PP ja feia una pràctica genocida, però ara que hi ha govern nou, ara comencen les trifulgues judicials. Cal plantar cara i dir, com fa el govern de Catalunya, que això no tindrà conseqüències perquè se sabrà esquivar la llei. És allò de feta la sentència, cal trobar una sortida que no sigui la més desobedient, ja que el govern valencià no té encara aquest esperit, però cal fer-ho tal manera que tot plegat quedi en paper mullat.

No val la pena criticar una justícia que és en gran mesura servidora dels interessos del PP i per tant polititzada en extrem. Només cal veure qui hi Ha al davant dels tribunals i a les fiscalies i veure de quin partit són. A Espanya no hi ha divisió de poders i per tant el seu govern no és democràtic i aquest escàndol ja córrer per l’estranger.

Si el govern espanyol segueix actuant així, en pocs anys la situació de la resta del Països Catalans pot acabar essent com la de Catalunya, i amb tants fronts oberts no tindran cap resposta per poder-ho sufocar.

Joan Guasch
Joan Guasch
25.05.2017  ·  01:48

En aquestes alçades de la película ja és del tot evident que l’Estat mafiós que és Espanya ha posat la directa cap a la destrucció total del que no sigui el centre peninsular omnímode i castellanocèntric. Actua com un individuu que s’ha passat amb les drogues i ja no controla el que fa, potser conscient que això s’acaba i decidit a arrambar amb tot el que puga, com els lladres en un saqueig. Amb aquesta… casta? Gentota? …no es pot construïr res de res i si ens quedem a la vora serem destruïts per la seva bogeria. Amb una miiica de sort (i molta voluntat i molta paciència i molta coherència) tant el País Valencià com les Illes es desempallegaran de l’abraçada putrefacta d’un Estat que mai no ha estat el que hauria volgut o pogut ser i que, amb una mica més d’empenteta, acabarà a la paperera de la història. Que bonic que tornaria a ser la confederació d’estats catalans!

Josep M. Armengou
Josep M. Armengou
25.05.2017  ·  01:49

Perquè el servei públic, per a ells, són els vàters, los “servicios”, i potser encara no s’han ficat en això. Temps arribarà….

Som tots els demòcrates els qui fem nosa a aquesta colla delinqüent que ocupa tots els espais de la politica i la judicatura espanyola, ofegant la Política i la Justícia.

Fem Política Justa tots plegats i acabrem amb aquest malson que sembla inacabable. S’acabarà.

Roger Civera
Roger Civera
25.05.2017  ·  01:49

Pot ser no caldria, però com a naixcut a València, excompany maulet d’en Guillem Agulló i actualment ciutadà de Barcelona, ja fa un temps que pronostique que Catalunya serà independent a curt termini, en 10 anys (o menys) ens seguiran ses illes i en 20 els meus benvolguts valencians… amb “Espanya” no es pot anar a cap lloc.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.05.2017  ·  09:30

Els tres poders de l’estat i ara també el quart dels grans mitjans de comunicació fan pinya un cop la democràcia a Catalunya els ha tret la careta. El govern de Rajoy només és un peó. És l’Estat que està al descobert i qualsevol govern a Madrid ni que fos “podemos” podria fer res per variar la deriva antidemocràtica perquè no es poden moure dels valors franquistes. L’ariet de la justícia actua a tall de boig contra qualsevol decisió democràtica de les nacionalitats que conformen països catalans. Ara més que mai perquè volen acabar amb les autonomies. País Valencià (llengua i educació) en el punt de mira.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
25.05.2017  ·  10:27

Com més va, l’estat espanyol empeny més als valencians a fer el que cal: marxar.
A Taiwan no li va gens malament. Té un Índex de Desenvolupament Humà catalogat com molt alt, al lloc 34 del Món.
L’1 d’octubre, estirant un dia més, és una bona data per al referèndum. Precisament, l’1 d’octubre del 1936, 81 anys abans, Franco va ser “exaltat” a la Jefatura del Estado, tal com ens recorda amablement aquesta “rigorosa” web: http://www.generalisimofranco.com/Album/octubre/0001.htm

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
25.05.2017  ·  18:04

No us fieu pas de que a Catalunya la donen per perduda. Fins ara han hagut de jugar fent trampes, mentint, injuriant, fent servir als tribunals de putes barates…. A partir d’ara, estàn preparant-se, com diu Jordi Muñoz, per a ensenyar la seva veritable cara i les seves veritables “habiilitats”, apreses del seu pare “caudillo de España y generalísimo de los ejercitos por la grácia de dios”. Violència, brutalitat, mala fé, esperit de venjança i repressió furiosa i salvatge. Si convé, anulació d’Institucions i estat de setge. Tot això ho deuen tenir dissenyat i preparat. Probablement ho posin en marxa, fins que des de l’exterior i amb bona part del poble català al carrer, els obliguin a comportar-se com a persones dignes i civilitzades i a negociar a contracor.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies