Pere López
Pere López (fotografia d'Edu Comellas).

Pere López (Andorra la Vella, 1971) és el primer secretari del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i candidat a cap de govern a les eleccions de diumenge, 7 d’abril. Va ser ministre d’Economia durant el govern de Josep Bartomeu i ara, després d’haver guanyat les primàries del 2015, és el principal candidat de l’esquerra per a provar de derrotar Xavier Espot, de Demòcrates, el partit que ha estat al govern aquesta darrera legislatura amb Antoni Martí al capdavant.

Seran les eleccions andorranes més disputades de la història, amb set candidatures.
—Hi ha set candidatures, però en realitat en aquestes eleccions hi ha dos models de país: el model clientelista del senyor Xavier Espot i Demòcrates, i el model per a canviar el país, que vol fer reformes, que vol canviar la qualitat de vida de la gent i que vol fer una Andorra per a tothom, com diu el nostre eslògan electoral.

El govern d’Antoni Martí ha estat clientelista?
—El govern Martí s’ha dedicat a satisfer el seu petit nucli de votants atorgant llocs a l’administració pública, creant càrrecs de confiança i donant subvencions qüestionades i difícils d’entendre. Ha estat clarament d’esquena als treballadors, a les reivindicacions laborals. Va fer una llei d’administració pública que va aconseguir la fita històrica de provocar les dues concentracions més multitudinàries del nostre país per a reivindicar els drets que aquestes darreres legislatures s’havien retallat. Fins i tot, una vaga general. Tot això, que pot ser normal en altres països, a Andorra és absolutament inèdit. Andorra és un país on encara hi ha por de sortir a manifestar-se, de sortir a la televisió pública. És un país petit i que hi hagi 1.500 persones manifestant-se al carrer reivindicant drets laborals o millores en l’habitatge és absolutament inèdit.

L‘encariment dels lloguers ha despertat moltes queixes.
—Per nosaltres, l’habitatge és una qüestió central de la nostra candidatura. Hem presentat un pla estratègic per a l’habitatge del 2019 al 2025, que va més enllà de la legislatura vinent, perquè hi ha moltes feines que no es poden fer en quatre anys. Hi ha dues propostes principals. Per una banda, crear un ens públic que gestioni els pisos buits que hi ha al país, que són moltíssims. Més de quatre mil. Proposem de llogar-los amb un preu de referència assequible. D’una altra banda, volem fer habitatges de titularitat pública. En aquest pla estratègic de sis anys, ens comprometem a la construcció o la reforma de 150 habitatges de titularitat pública anuals. Paral·lelament, proposem un augment del salari mínim a 1.200 euros, un increment de les pensions i millorar el poder adquisitiu de les famílies, que aquests darrers anys s’ha deteriorat molt.

L’altra gran batalla política d’Andorra encara és el dret de l’avortament.
—En l’àmbit del dret de les persones, que és molt important per a un govern d’esquerres, defensem el dret de l’avortament, que vol dir el dret de les dones de decidir sobre el seu cos. També volem establir el casament universal, que superi l’actual divisió entre diferents formes de matrimoni, establir cerimònies civils de comiat per a persones que no vulguin fer un enterrament eclesiàstic.

Totes aquestes propostes són compatibles amb mantenir un copríncep a la Seu d’Urgell que és un bisbe?
—La sobirania rau en el poble andorrà, els projectes de llei els aprova el parlament però, necessiten la ratificació d’un dels dos coprínceps. Ja va passar amb el divorci, amb el matrimoni civil, amb les parelles de fet i acaba de passar amb la llei de reproducció assistida. És una qüestió de sobirania, de respecte a la voluntat popular i totes les propostes que defensem poden tirar endavant.

Si tot s’aprova amb un sol copríncep, es podria canviar o suprimir aquesta figura?
—No som en aquest moment, nosaltres.

Però aleshores tot ho ha de signar el copríncep francès, perquè el de la Seu s’hi oposa?
—Per a nosaltres és suficient.

La nacionalitat andorrana encara és inaccessible per a moltes persones que viuen i treballen a Andorra.
—Dins el capítol de drets, proposem la doble nacionalitat, que és interessant tant per als andorrans com per als residents. Els andorrans estan molt penalitzats si volen viure a l’exterior, trobar feina, estudiar, etc. És una autolimitació imposada pels andorrans mateixos. I pel que fa als residents al país, els costa molt haver de renunciar a la seva nacionalitat, fins i tot des d’un punt de vista emocional. Per tant, pensem que la doble nacionalitat és un canvi important per a tots els ciutadans del país i proposem que el termini per a accedir a la nacionalitat andorrana es redueixi dels vint anys actuals als deu, tal com proposen tots els organismes internacionals i, en particular, el Consell d’Europa.

Parlant d’Europa, hi ha qui critica el procés d’adhesió a la Unió Europea perquè Andorra perdria sobirania.
—Nosaltres diem sí a Europa, però no a la negociació amb la Unió Europea duta a terme per Demòcrates d’Andorra. És una negociació que s’ha fet amb una manca de transparència absoluta per part del govern, i s’ha avançat en qüestions sobre les quals encara no hi ha consens. Per a nosaltres, hi ha quatre línies vermelles i si Demòcrates no les ha respectades, la pròxima legislatura haurem de desfer l’acord. Aquestes quatre línies vermelles són: la política fiscal, que l’ha de decidir Andorra, el manteniment del sistema de quotes, el manteniment del sistema públic pel que fa a la llum i a la telefonia, i establir un cabal comunitari assumible per Andorra pel que fa a l’abast i els terminis.

El sistema de quotes vol dir limitar la immigració?
—Vol dir establir un sistema de quotes per a cadascuna de les dues temporades, al llarg de l’any.

El procés independentista que viu Catalunya, com afecta Andorra?
—Som veïns. La nostra posició és que allò que es viu a Catalunya és una qüestió interna d’un altre estat. Sí que diem que qualsevol conflicte s’ha de solucionar tant sí com no amb el diàleg. És el que ens toca fer des d’un país que, encara que sigui proper, és extern.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb