Martín Pallín: “Vuit vocals del PP al CGPJ han comès formalment un delicte”

  • Entrevista a l'ex-fiscal i ex-jutge del Tribunal Suprem espanyol sobre la crisi i paràlisi de la cúpula del poder judicial

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
30.12.2022 - 21:40
Actualització: 31.12.2022 - 10:11

La crisi del poder judicial espanyol va cremant etapes, però no s’atura. Després d’haver salvat in extremis la renovació del Tribunal Constitucional (TC), l’estat s’enfronta novament al seu gran fantasma, la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa més de quatre anys que funciona amb el mandat caducat. Per entendre la magnitud del problema parlem amb José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936), ex-jutge del Tribunal Suprem espanyola. “S’ha fet filibusterisme jurídic de la pitjor espècie”, adverteix.

Com valoreu el blocatge del CGPJ, després d’haver esquivat la crisi del Tribunal Constitucional a darrera hora?
—És una cosa molt més preocupant. Parlem d’una paràlisi que fa que els vocals estiguin a punt de cloure un mandat sencer –cinc anys– en pròrroga. És una autèntica anomalia. El pla dissenyat pel PP era perllongar el blocatge del CGPJ i el TC fins a final de la legislatura i, després, veure què passava a les urnes. Per sort, una part del pla s’ha fet miques. Dit això, fa temps que crec que s’ha de reformar el sistema d’elecció dels membres del CGPJ. La situació actual de paràlisi és un despropòsit. Hi ha desenes de càrrecs vacants en els diferents òrgans judicials.

Com s’ha de reformar el mètode d’elecció?
—De manera similar a la proposta que PSOE i Unides Podem van fer el 2020 però que finalment no van prosperar. Seria fer una primera votació en la qual caldria una majoria de tres cinquenes parts (210 diputats i 150 senadors), però si no s’aconsegueix, procedir a una segona votació per majoria absoluta (176 diputats i 133 senadors). Amb la situació actual a les corts, PSOE i Unides Podem podrien renovar el CGPJ amb suport dels partits de la investidura, fins i tot podrien tenir el detall de reservar una part dels seients a vocals afins al PP.

Aquesta reforma fa olor de recurs del PP per inconstitucional?
—Segurament, però cal modificar la llei. A més, amb el canvi de majories al Tribunal Constitucional, no crec que passi res. Amb l’anterior, en què la dreta tenia majoria, segurament el recurs amb suspensió hauria estat admès dos minuts després que s’hagués publicat la llei al BOE. Ara no crec que passi.

La Comissió Europea també es podria queixar.
—Brussel·les no posarà cap inconvenient, perquè ja ha expressat la seva preocupació per l’eternització del blocatge del CGPJ. D’altra banda, el canvi del sistema d’elecció no té res a veure amb les ingerències i manipulacions que s’han fet a Polònia i Hongria. La reforma és l’única manera de sortir d’aquest carreró on ens ha portat el PP.

Com valoreu el paper de la majoria afí al PP en el blocatge del CGPJ?
—És filibusterisme jurídic de la pitjor espècie. És inconcebible que persones amb aquesta formació recorrin a tàctiques antidemocràtiques. A més, vuit dels vocals de la dreta han comès formalment un delicte. El 13 de setembre, quan es van oposar a renovar dos magistrats pel TC, van incomplir una llei aprovada pel parlament amb més de 180 vots. Negar-se a complir una llei és un dels elements de la sedició, l’altre és l’alçament públic i tumultuari. Això que han fet em sembla vergonyós i deplorable. Si no hi ha una reforma legal, ens podem trobar que les pròximes eleccions les guanyin les esquerres i aquesta gent s’atrinxeri allà de manera indefinida.

Però aquesta sedició que comenteu no es pot penar, oi?
—No, no. Formalment, han comès un delicte, però no se’ls pot perseguir.

Mentre no prospera una reforma legal, per què no hi ha una dimissió en bloc dels vocals per a forçar la renovació del CGPJ?
—D’això hi ha un precedent el 1996, quan governava Aznar i el CGPJ el presidia Pascual Sala. Sis vocals van dimitir i van deixar l’òrgan, que feia uns mesos que tenia el mandat caducat, sense el quòrum necessari per a prendre decisions, després de baixes per defuncions i nomenaments per altres instàncies judicials. Així van forçar que el congrés i el senat aprovessin la seva renovació. No sé si ara cal una dimissió en bloc, però penso que els membres de la minoria progressista haurien de plegar i deixar el CGPJ completament blocat. Amb tan sols els deu membres de la dreta. Ara bé, arribats en aquest punt de la crisi, no crec que passi, això. Hi ha massa interessos personals pel mig.

Té solució la taca de politització de la justícia espanyola?
—Cal molt de temps i molta exemplaritat.

Què us va semblar la decisió del TC d’impedir el debat i la votació d’una part del codi penal?
—Un autèntic atemptat contra la constitució i la democràcia. Una ingerència d’aquesta mena és insòlita en qualsevol país democràtic. El TC té entre les seves competències la revisió de les lleis aprovades per les cambres, però en cap cas els tràmits legislatius.

Tampoc no és la primera vegada que s’excedeix…
—No és cap novetat, no. Com que van tolerar la condemna d’Atutxa (inhabilitat per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak) i la invasió en les competències del Parlament de Catalunya, doncs… La gent s’anima i comet autèntiques bajanades.

Com es pot parar els peus al TC?
—Amb el canvi de majories dins el tribunal crec que no caldrà, però s’hauria de fer una declaració institucional molt dura de les corts generals. Que assegurin que no es tolerarà cap més ingerència d’aquesta mena. És prou trist haver d’arribar a aquest context, on cal recordar allò més elemental de la separació de poders. No m’imagino una cosa similar a França o Anglaterra.

N’hi hauria prou amb la declaració?
—S’ha de plantar cara, però s’ha de comptar que els implicats tinguin prou enteniment per a no dur la crisi més enllà. Això és un problema institucional i s’ha de resoldre d’aquesta manera. Dit això, els magistrats que van permetre que el TC paralitzés un debat i una votació al senat han de saber que van prevaricar. La seva decisió va ser arbitrària i injusta.

Se’ls poden exigir responsabilitats?
—Més enllà del retret públic, no. La llei orgànica els blinda. Són tan inviolables com les corts o com el rei.

Com valoreu el fet que la majoria afí al PP hagi imposat els seus candidats al TC?
—La idea era que el bloc de l’esquerra continués defensant el seu candidat, que era José Manuel Bandrés, però això és com una partida de mus. I els conservadors han caigut a la trampa. Em consta que van quedar trasmudats quan van veure que els progressistes els acceptaven l’envit.

Per què s’ha blocat el nomenament de Bandrés?
—És una polèmica inventada pels vocals conservadors i per la premsa que els fa seguidisme en qualsevol cosa. Bandrés és un magistrat excel·lent, dels més bons que hi ha en la carrera judicial i ho ha demostrat de manera reiterada. Això que és afí a ERC i procatalanista són foteses per a vetar-lo.

Què en penseu, de Juan Carlos Campo i Laura Díez, els magistrats proposats pel govern espanyol?
—No em semblen cap barbaritat, com ha dit la dreta, però crec que el govern hauria de nomenar persones amb menys perfil polític, és a dir, menys lligats al PSOE. De totes maneres, en el cas de Campo, no és la primera vegada que un ex-ministre acaba al TC. Dit això, em sembla que el PP enfoca la qüestió d’una manera completament temerària i contrària a la realitat. El govern, sigui quin sigui, té el dret constitucional de nomenar dos magistrats. No hi ha cap assalt al TC.

El PP assegura que, amb la reforma del codi penal i del poder judicial, el govern espanyol aplana el camí per al referèndum d’independència de Catalunya, tot i que Pedro Sánchez ho ha negat de manera reiterada. Què en penseu?
—Creure que el govern permetrà ara un referèndum és una invenció. Em sembla una bola més del catàleg de la dreta. Un referèndum unilateral és impossible i un de concertat pot ser consultiu, però això ja ho veurem. Ara és molt complicat. De totes maneres, Artur Mas ja el va fer i, políticament, no va passar res.

Però veieu el govern espanyol avalant un referèndum?
—Hi insisteixo: de moment no, però caldrà veure si és consultiu o quina fórmula té. I amb quines majories es decideix. Els ciutadans espanyols, siguin d’esquerres o dretes, han de pensar en el futur. Quan hi hagi una majoria del 60% independentista, cosa que ara no passa, s’haurà de donar alguna sortida. Un referèndum no és res forassenyat.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor