Lluís Puig: “M’encantaria de fer costat al president Puigdemont en el retorn”

  • El conseller a l'exili diu en aquesta entrevista que no descarta cap supòsit sobre el retorn i que prendrà la decisió quan hi hagi data d'investidura o d'eleccions

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
07.07.2024 - 21:40
Actualització: 08.07.2024 - 11:01

Quan ara fa una setmana els jutges del Tribunal Suprem van decidir que no aplicaven l’amnistia als exiliats perseguits per malversació, que ni tan sols pensaven preguntar res a la justícia europea, i que mantenien vigents les ordres de detenció, el cop que va rebre el conseller Lluís Puig fou dur. “Molt dur”, ens confessa. Perquè la desobediència dels jutges a la llei i a la constitució mateixa en bona part els desarma jurídicament. Però Puig no es rendeix, sap que, fora de l’estat espanyol, té un espai europeu lliure, “de milers de quilòmetres”, on continuar la lluita, lliurant-la setmana a setmana, i no mirar més enllà, que l’horitzó és massa incert i pot dur a la desesperança. 

Hi conversem telefònicament per aclarir malentesos sobre el retorn, després d’uns dies de força especulacions: no descarta pas cap opció, inclòs el retorn amb les ordres de detenció vigents, si és per fer costat al president Carles Puigdemont si arriba el moment. I si hi ha repetició electoral, es declara disposat a tornar a anar a les llistes, “fins a trepitjar físicament el parlament”.

Aquella idea del retorn conjunt dels exiliats, ara és improbable?
—El fet ideal hauria estat un acte de retorn on fos, i que fos a Catalunya Nord, amb la Marta Rovira, el Ruben Wagensberg, l’Oleguer Serra, en Josep Campmajó, en Jesús Rodríguez, en Toni Comín, el president Puigdemont i un servidor. Això hauria estat bonic, de fer una retornada, no en el mateix cotxe físicament, sinó conjunta, un acte conjunt de retorn de tot l’exili. Això per a mi era la utopia. Però ara cada causa anirà per uns camins diferents. En tot cas, l’11 d’agost o el 12 acaba el termini que dóna la llei perquè apliquin l’amnistia. I a partir d’aquí caldrà veure quina és la situació. 

En el vostre cas el Suprem ja ha decidit que no us amnistia, i ara depeneu de recursos fins a arribar al Tribunal Constitucional. Això seran setmanes i mesos…
—En el moment que puguem entrar el recurs al Constitucional, allà podem demanar que s’apliquin mesures cautelaríssimes, i esperar que el Constitucional sí que ens aixequi l’ordre de detenció mentre es tramita l’expedient. Tot el problema ve per una cosa molt senzilla. Tant Marchena com Llarena podien fer tres coses: aplicar l’amnistia, fer un recurs al Constitucional o fer-lo al TJUE. Però en cap moment no podien no aplicar la llei i fer el que han fet. Ara han incomplert la llei, no aixequen les ordres de detenció, que la llei diu que s’han d’aixecar, i no fan res del que legalment haurien de fer. Si algú trenca la Constitució i la separació de poders és el Suprem mateix, sense cap mena de dubte. Per tant, jo ara ni sóc més optimista ni menys. No sé quant trigarem a arribar al Constitucional, però en tot cas espero que el Suprem resolgui els recursos de la manera més àgil possible.

Puigdemont va expressar el compromís de tornar, si hi havia una investidura, bo i afrontant el risc de detenció i empresonament.
—Sí, sí, ell ha pres aquest compromís.

Però ni Toni Comín ni vós no heu expressat aquest compromís.
—Perquè una cosa és parlar del retorn de la presidència i una altra és parlar de les persones, en definitiva. La restitució de la presidència de la Generalitat és un tema que, evidentment, l’encarna ell. Jo em vull pronunciar ja definitivament sobre tot això, perquè tothom me’n fa preguntes cada setmana. Jo prefereixo dir: escolteu, el dia que hi hagi una data de debat i investidura, entraré a analitzar tots els escenaris i prendré la decisió… Si prenc la decisió d’entrar i que m’empresonin, que em detinguin al parlament, tampoc no ho diré abans. Si prenc aquesta decisió, no ho diré. I si prenc la decisió de no entrar, de no anar al parlament, potser sí que ho diré. O potser tampoc, que la gent tingui l’interrogant de si aparec o no. Però aquest escenari jo no entro a valorar-lo, de logística, de seguretat, etcètera, fins que no hi hagi una data. Perquè si vaig fent elucubracions i després resulta que no hi ha debat d’investidura és fer feina en va. Ara, quan hi hagi un dia per al debat d’investidura, jo em posaré a treballar sobre tots els escenaris possibles. 

S’havia especulat si, arran de la decisió del Suprem, descartàveu totalment l’opció de tornar ara…
—No, jo no descarto res. I m’encantaria fer costat al president. M’agradaria fer costat al president. Però queda aquí, la cosa queda aquí.

Potser a final d’agost no hi hagi cap investidura i anem a repetició d’eleccions. I veurem si el president Puigdemont manté el compromís de tornar vinculat a una sessió d’investidura o si aquest compromís el modifica d’alguna manera, si l’avança…
—En una nova campanya electoral?

Exacte. 
—Bé, la primera cosa que ha de dir ell és si vol tornar-se a presentar de número u. Si vol fer-ho, està clar que Junts hi serà perquè ell sigui el capdavanter. I us dic que jo vull continuar, fins que trepitgi el parlament físicament. Si anem a unes noves eleccions, jo voldré tornar a fer campanya electoral i voldré tornar a sortir elegit diputat. I, a més, si tot va bé, si a final de juliol s’aprova la reforma del reglament, ja no tindré cap problema per a votar ni per a delegar el vot.

La qüestió és si Puigdemont voldrà forçar la situació per poder fer campanya aquesta vegada al sud, malgrat una possible detenció.
—Jo no puc parlar pel president Puigdemont. Les meves opinions, sensacions o imaginacions no serveixen, tot allò que fa referència a Puigdemont no ho sé. 

Però de la mateixa manera que dieu que esteu disposat a tornar a ser candidat, també estaríeu disposat a venir al sud a fer campanya malgrat l’ordre de detenció?
—Si no vull qüestionar-me si vaig al parlament, en cas d’una investidura, fins que no hi hagi una data, amb una hipotètica campanya electoral, tampoc no prendré ara decisions. Des del moment que el Suprem va publicar la interlocutòria dilluns passat, no vull fer plans… No vull fer plans més enllà d’una setmana a la vista. Mentre no hi hagi dates d’eleccions ni d’investidura, és inútil. Perquè al final que canviïn els escenaris no depèn de nosaltres, sinó dels tribunals. 

Recordo el cop emocional que vau rebre amb la reforma de la malversació, perquè es van generar unes expectatives i després vau veure com el Suprem ho va manipular. Amb l’amnistia, poc abans de les eleccions, us expressàveu amb una certa esperança, parlàveu de la primera cosa que fareu quan pugueu tornar… Entenc que el cop ara ha tornat a ser dur.
—Molt dur, molt dur. Quan es va modificar el codi penal partíem del supòsit de la definició de malversació que s’havia definit en la sentència del judici de l’1 d’octubre. Es modifica el codi penal i s’inventen una nova definició de malversació. I ara amb l’amnistia, s’inventen una nova definició de malversació perquè els vagi bé! Porten tres definicions de malversació, quan la definició d’un delicte que es tipifica com a malversació en el codi penal no ha variat mai. La definició de la malversació no ha variat mai; són ells que quan els convé la van modificant. Que facin política des del Tribunal Suprem és molt greu. Hi ha tanta gravetat, que no cal que em faci escenaris de futuribles. Fins que no hi hagi fets concrets i dates concretes no puc dir que faré això o faré allò altre. Perquè al final… Al final, els que complim més la llei i la Constitució som nosaltres.

Us ho apliqueu com a mecanisme de defensa psicològic, anímic…
—Sí, sí. Exactament, no em puc fer més il·lusions de les que toquen. He de seguir lluitant i pensar, si cal, en un escenari d’arribar al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg, passi un any, en passin dos o en passin cinc. Ara ja no em ve d’aquí. Si els jutges es poden saltar tots els procediments, les lleis i la Constitució espanyola, ja no puc confiar en res. 

Ara una nova petició d’extradició sembla lluny.
—Que facin una nova petició d’extradició, perquè acompanyada de la llei d’amnistia publicada m’agradarà veure com riuen els jutges dels tribunals europeus. Per això no han volgut presentar prejudicials al TJUE, perquè fan riure. No poden sortir d’Espanya, aquesta gent. No poden sortir d’Espanya. No poden anar a Europa a fer conferències a explicar com gestionen aquesta llei d’amnistia. No poden sortir. Estan esclavitzats dins Espanya, aquests jutges.

I us hi intenten esclavitzar, a vosaltres.
—Jo tinc molts milers de quilòmetres quadrats per viatjar i ser lliure, eh? Molts més que no a Espanya. És que al final t’has de mirar les coses a l’inrevés.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor