Jaime Pastor

El professor Jaime Pastor (València, 1946) creu que la suspensió del debat de la SER divendres passat pot ser un punt d’inflexió en les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid del 4 de maig. Tanmateix, adverteix que el PSOE i l’esquerra farien bé de no centrar tota la campanya restant en l’eix antifeixista i de parlar més de la gestió d’Isabel Díaz Ayuso durant la pandèmia i dels drets socials.

Pastor, professor de ciència política de la UNED i un dels impulsors de Podem, creu que cal combatre Vox al carrer, rebatre’l als parlaments i negar-se a debatre-hi als mitjans de comunicació. Tem que Madrid es converteixi en la capital europea de l’extrema dreta, el neoliberalisme i l’autoritarisme, i no es creu el cordó sanitari del PSOE.

A la campanya de Madrid hi ha molta tibantor d’ençà del debat suspès a la SER divendres, arran de l’amenaça de mort a Pablo Iglesias. Com la veieu, la situació?
—Pot canviar la tendència, però si Vox es debilita els seus vots aniran a Díaz Ayuso. No crec que tant per a arribar a la majoria absoluta, no crec que estigui en condicions. Veurem què passa aquests dies. L’eix democràcia-feixisme serveix contra Vox i en part contra Ayuso, però no ataca directament el seu missatge de “llibertat”. Però compte, no podem confondre la democràcia amb el règim del 78, és perillós.

Creieu que pot ajudar a mobilitzar l’esquerra?
—Sí, crec que hi ha un desvetllament de molta gent d’esquerres que rebutja el feixisme i els elements del discurs neofranquista, tot i que no serà fàcil que hi hagi una mobilització prou gran. Ara es vota més en contra que no a favor, i hi ha un sentiment anti-Sánchez i anti-Iglesias en sectors de la població madrilenya que han augmentat amb la pandèmia. El problema és aquest. Què pesarà més, el vot antifeixista i antitrumpista o el ressentiment i el vot contra Sánchez? Aquell debat crec que hi va ajudar, i l’anterior a Telemadrid també. S’hi va parlar de la sanitat i de la situació de Madrid, mentre Ayuso vol centrar-lo en el govern de l’estat. Ara se centra en la ultradreta. Crec que cal recentrar-lo en la justícia social i el desastre en la sanitat de Díaz Ayuso, desmuntar les seves mentides i fer aflorar el desastre i la tragèdia de les residències de gent gran, cosa que vol amagar sigui com sigui. L’esquerra no es pot limitar a l’eix anti-Vox, perquè no n’hi haurà prou per a arrossegar prou gent del bloc financer i immobiliari que dóna suport a Ayuso o de la classe mitjana.

Què s’hi juga Madrid, el 4 de maig?
—Hi ha en joc el fet que Madrid es converteixi en el laboratori d’un govern amb l’extrema dreta. Trumpisme i extrema dreta pura, amb una deriva ultraneoliberal en l’àmbit econòmic i ultraautoritària en el pla político-cultural. Vox afegeix uns eixos en el pla cultural que Díaz Ayuso els pensa i els comparteix íntimament, però que no els manifesta obertament. Ella vol centrar-se en la batalla contra Pedro Sánchez. Si presideix el govern, també pressionarà Pablo Casado perquè no miri cap al presumpte centre, sinó que es fixi en Vox per prendre’ls vots compartint parts importants del seu discurs.

Madrid es podria convertir en una mena de capital europea de l’extrema dreta?
—Sí, s’hi pot convertir. Un còctel Ayuso-Monasterio és una deriva ultradretana. I evidentment seria un referent. Si Ayuso obté una victòria clara, Alternativa per Alemanya se sentirà reforçada, per exemple. O Marine Le Pen, que és la referent d’un neofeixisme amb una faceta populista en el pla social que no té Vox, també tindria un estímul. Madrid seria una palanca de suport obertament per a rellançar el pol d’ultradreta, també amb Viktor Orbán.

Madrid té cap característica pròpia que impulsi les idees d’extrema dreta, o creieu que és una situació conjuntural?
—Fixeu-vos que fa gairebé trenta anys que el PP governa a Madrid. L’anomenat tamayazo va ser un salt qualitatiu perquè se sentissin impunes amb la corrupció política i econòmica. Han hegemonitzat sectors importants de la societat madrilenya i han aconseguit una estabilització d’aquest pol neothatcherià, autoritari i neoliberal, i han tingut l’estímul de Trump. Ha estat un procés d’acumulació. Amb la pandèmia també han aconseguit de forjar un ressentiment cap al govern de Sánchez per les restriccions i erigir-se en els estendards de la “llibertat”.

Quina és la millor fórmula contra l’extrema dreta? Plantar-los cara als carrers, rebatre’n els arguments, no fer-ne cabal…?
—Una combinació de totes. Allò que va passar a Vallecas va estar molt bé. Una protesta dels sectors populars sabent que causarien un conflicte, que a més era sostinguda per l’enorme feina de les xarxes de veïns en suport de la gent que ha patit més durant la pandèmia. La resposta al carrer és legítima. Clarament, Vox va a barris populars hostils a tot allò que representa l’extrema dreta. També es va aconseguir que Vox tingués moltes dificultats per a defensar el seu victimisme als mitjans. Es va veure que el responsable dels aldarulls havia estat Abascal, i va obligar Més Madrid i Unides Podem a defensar la protesta, tot i que se n’havien distanciat en la convocatòria. Respecte dels debats, prioritzaria d’evitar-los i demostrar que són ells qui impedeixen que pugui haver-n’hi, com l’altre dia, i qui vulneren les regles. I al parlament, on no es pot evitar de debatre amb l’extrema dreta, cal desmuntar-ne les mentides i fer-los un cordó sanitari. Cal desmuntar les mentides sense fer-los publicitat, però és un equilibri difícil de mantenir. L’han de protagonitzar les organitzacions socials, no tant els partits, i solidaritzar-se amb els amenaçats per l’extrema dreta o el seu braç clandestí.

El PSOE, en molts moments, s’ha situat com a pol oposat a Vox. Creieu que això els pot haver donat gaire protagonisme?
—Gabilondo mantindrà això del cordó sanitari fins al 4 de maig per raons electorals, per evitar que Unides Podem ocupi el protagonisme en la denúncia de Vox. Però és evident que després de les eleccions, si Vox aconsegueix grup parlamentari, tornarà a debatre-hi. Dubto que vulguin fer un tomb en el tractament cap a l’extrema dreta.

Molts mitjans, sobretot de l’òrbita de la dreta, equiparen Vox amb Unides Podem. Fins i tot han dit feixista a Pablo Iglesias. Com ho valoreu?
—La majoria dels mitjans de comunicació privats són més a prop de Vox que no del PSOE, fins i tot del PP en certs moments. Estan desesperats per mirar de presentar Podem com a responsable de la tensió i la polarització. Veneçuela torna al primer pla, fins i tot. L’editorial d’El País de diumenge, després de ficar-se amb Vox, tornava a parlar de Podem, de la subversió catalana i de Bildu. El País vol tornar a l’equidistància, però li és difícil. La majoria dels mitjans continuaran insistint en la demonització de Pablo Iglesias, perquè, com he dit suara, el rebuig a Iglesias és un element aglutinador de l’electorat de dretes i de la vella guàrdia parasitària del PSOE. Envien el missatge que cal votar Vox o Ayuso. També hem de veure com Iglesias modula el discurs per no donar-los més munició. Cal continuar en l’eix de la democràcia contra el feixisme però introduir-hi els drets socials, la justícia social, la recuperació dels béns públics… Això pot arrelar en sectors tradicionalment populars.

A Catalunya, cert sectors de l’independentisme han criticat que Unides Podem hagi fet el desentès durant els atacs i les amenaces de l’extrema dreta, malgrat la crítica contra la repressió. I que ara sembli que n’hagin estat les úniques víctimes. Quina valoració en féu?
—El problema és que han evolucionat cap a aquest espai que s’assembla més a allò que era el PSC abans o ICV, una esquerra moderada. Han subestimat l’amenaça que representa Vox, i espero que a partir de l’entrada al Parlament de Catalunya i la deriva que tenen hi hagi més coincidències amb els partits independentistes en la denúncia d’aquesta amenaça.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.