Antoni Noguera: ‘Si no hagués estat per l’escola, jo no parlaria català’

  • Antoni Noguera, batlle de Palma entre el 2017 i el 2019, ha estat elegit nou coordinador de Més per Mallorca

VilaWeb
Pere Martí
18.12.2019 - 21:50

Antoni Noguera (Palma, 1979) és el nou coordinador de Més per Mallorca. No és cap nouvingut a la política. Entre el 30 de juny de 2017 i el 15 de juny de 2019, va ser batlle de Palma gràcies a un pacte amb el PSIB. Provinent del PSM, on va ser secretari general de les joventuts del partit, ara encapçala Més per Mallorca en un moment complicat. Quan va presentar la candidatura, va dir que a Més li faltava profunditat ideològica. En aquesta entrevista explica què farà i com.

Temps de canvis?
—L’objectiu d’aquesta nova etapa té tres pilars. En primer lloc, constituir-nos com a partit o federació. Actualment, Més per Mallorca som encara una coalició de partits. Si volem que Més sigui un actor de futur, ens hem de convertir en un partit o una federació. Hi ha una segona qüestió clau, que és que al nostre partit li falta profunditat ideològica. I la tercera, que aquests dos anys que vénen puguem fer unes primàries per a elegir els candidats a les principals institucions del país.

Més profunditat ideològica, què vol dir?
—Hem de reforçar cinc eixos del nostre projecte polític. El primer, l’ecologisme. Nosaltres hem estat el partit verd més important de les Illes Balears, i hem de continuar fent polítiques verdes fins a les darreres conseqüències. En segon lloc, com a partit sobiranista, el dret de decidir ha de ser central en la nostra acció política, però hem de plantejar un sobiranisme més inclusiu per arribar a nous col·lectius.

També voleu eixamplar la base?
—Exactament. I ho farem amb el tercer punt, fent polítiques d’esquerres, innovadores, modernes i europees, com les que hem fet darrerament amb la llei del canvi climàtic i l’impost de turisme sostenible. Hi ha una quarta qüestió, proposar un nou model econòmic, que per a un país que viu del monocultiu turístic ha d’anar vinculat a l’economia social i a l’economia verda. I la cinquena pota del nou projecte és reivindicar el feminisme com a eix central de la política.

El sobiranisme és sinònim d’independentisme?
—A Més hi ha molta diversitat. És un partit amb persones que vénen de l’esquerra verda i també de l’independentisme. Convivim molt bé amb aquesta diversitat i ens uneix a tots el dret de decidir dels pobles.

Esteu satisfet de l’acord amb el PSIB per al govern?
—Més per Mallorca ha de ser al govern sempre que el govern es pugui adaptar al que nosaltres defensem. Si plantegem un procés de rearmament ideològic, hem de saber si entrar en un govern és coherent amb aquest relat i amb aquest aprofundiment. Nosaltres aportem un valor afegit als governs d’esquerres. Tot i els problemes que hi va haver en la legislatura, vam ser els qui vam encapçalar les polítiques més innovadores, més valentes i més transformadores, com la llei del canvi climàtic i l’impost de turisme sostenible, però també la llei de residus, la llei de fosses comunes i la de memòria històrica. A partir d’aquí, és evident que nosaltres hem d’aspirar a governar, però dins aquestes negociacions de pacte de govern, ha d’haver-hi algunes qüestions inherents a la nostra formació política.

Hi ha hagut topades en el govern, com quan es discutia la dotació pressupostària de l’Oficina pels Drets Lingüístics i la futura llei d’educació.
—Mireu, jo fins als 18 anys vaig ser castellanoparlant. Ma mare és de Jaén, mon pare feia molta feina i la llengua vehicular a casa era el castellà. Si no hagués estat per l’escola, que per jo és l’eina d’integració més important del país, no parlaria català. La llei d’educació ha de blindar el català com a llengua vehicular.

El projecte presentat pel conseller d’Educació no estableix aquest blindatge.
—El projecte és al parlament, en exposició pública, ara les entitats hi poden fer esmenes i nosaltres volem proposar un gran procés de participació per a canviar la llei en tres aspectes. En primer lloc, que el català sigui la llengua integradora del país. El segon, el desenvolupament de l’educació de 0 a 3 anys i, en tercer lloc, mesures per a combatre el fracàs escolar. Les Balears són un dels territoris de l’estat amb més fracàs escolar i això s’ha de revertir. El català és imprescindible i serà una condició sine qua non per a donar suport a la llei.

També hi ha hagut discrepàncies per la distribució dels fons recaptats per l’impost de turisme sostenible.
—L’origen de l’impost de turisme sostenible és retornar als ciutadans tot allò que significa la petjada turística. És veritat que, enguany, s’ha desviat d’aquesta essència i ha anat a tapar alguns projectes infrafinançats del pressupost de la comunitat, perquè tenim un mal finançament de l’estat. Nosaltres reivindiquem que l’impost de turisme sostenible torni a la seva essència, que vagi destinat a projectes ambientals.

El fet que el PSOE governi a Espanya fa que la presidenta Armengol sigui menys exigent amb Madrid amb qüestions com el finançament?
—Encara no hi ha govern. Si n’hi ha –perquè s’ha iniciat el diàleg i s’ha encarrilat la solució al procés català–, si Pedro Sánchez és president, demanem més exigència a la presidenta Armengol, no només en paraules, sinó en fets. S’ha de desenvolupar el Règim Especial Balear, sobretot en afers fiscals, infrastructures hídriques i en mobilitat sostenible. Hi ha qüestions que per a nosaltres són inajornables.

Més per Mallorca es va reunir amb ERC per incloure l’agenda balear en les negociacions per a la investidura. Com es fa això?
—Si finalment hi ha aquesta taula de diàleg i hi ha un principi d’acord, ERC introduirà els temes que afecten les Illes. Tenim un diàleg fluid amb ERC, compartim que hi ha d’haver una taula de diàleg. D’acord amb les converses que hi hem tingut, tant per a la investidura com per als pressupostos que hi hagi, hi haurà aquesta col·laboració i el plantejament comú de reivindicar l’agenda balear. És una manera molt sana de fer país.

Penseu que ERC facilitarà la investidura?
—Si PSOE i Podem es creuen de debò que són un govern progressista, i que opten per fer una altra política d’estat, han de dialogar. El problema més important que ha tingut l’anomenada democràcia espanyola és el procés català i això requereix una taula de diàleg. Si no es fa, serà una investidura fallida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any