Entitats ecologistes denuncien que han trobat més de setanta cigonyes mortes electrocutades en cinc dies

  • Calculen que extrapolant els exemplars trobats podrien haver mort 463 cigonyes · N'han trobat al Gironès, l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Selva

VilaWeb
ACN
23.08.2024 - 14:19
Actualització: 23.08.2024 - 18:13

Entitats naturalistes i ecologistes del nord del Principat demanen al govern que actuï de pressa i exigeixi a l’empresa distribuïdora de corrent el compliment de la normativa de mesures de protecció de les torres elèctriques per a evitar la mort d’ocells protegits. La reclamació arriba després d’haver trobat més de setanta cigonyes mortes electrocutades en tan sols cinc dies. Entre el 15 i el 21 d’agost, han trobat trenta-set exemplars sota torres elèctriques a Girona i a Sant Gregori (Gironès); vint-i-quatre a la Vall d’en Bas (Garrotxa), quatre a Llers i Riumors (Alt Empordà) i onze a Arbúcies i Bonmatí (Selva). Les entitats alerten que és la punta de l’iceberg perquè, segons un estudi, es localitzen una mínima part dels animals que moren electrocutats.

L’Associació de Naturalistes de Girona, IAEDEN-Salvem l’Empordà, el Meandre, Grup de Natura Sterna i Ecologistes de Catalunya (EdC) remarquen en un comunicat que, durant la segona quinzena d’agost, grups de centenars de cigonyes blanques (Ciconia ciconia), uns ocells protegits, van arribar a la ciutat de Girona i més indrets de les comarques del nord del Principat, com ara la Garrotxa, l’Alt Empordà i la Selva, per fer una aturada en el seu llarg viatge migratori cap a l’Àfrica. Els llocs que trien per fer el descans són punts elevats, sovint pròxims a zones urbanes, com ara teulades, campanars o grues, però també les torres de les línies elèctriques.

Gràcies a la col·laboració ciutadana, els col·lectius ambientals calculen que entre dissabte 17 i dimecres 21 d’agost es van aturar, pel cap baix, uns tres-cents exemplars al llarg de tot el nucli urbà de Girona, i centeners més a les comarques adjacents. I denuncien que més de setanta exemplars han mort electrocutats. “I en aquests episodis, els ocells que es troben morts són només la punta de l’iceberg, atès que un estudi publicat en la revista científica Ardeola, fet en línies elèctriques de Lanzarote i Fuerteventura, estima que la probabilitat general de detecció de cadàvers és de només el 13,4%. Això significa que al voltant del 86,6% dels exemplars morts per col·lisió no són detectats”, remarquen al comunicat. Així, calculen que extrapolant els exemplars trobats i fent el càlcul segons aquest estudi, podrien haver mort 463 cigonyes.

Les entitats denuncien que el disseny de les torres elèctriques no ha tingut en compte el fenomen migratori i que això fa que molts ocells, com ara les cigonyes blanques o grans rapinyaires, com ara els ducs, puguin tocar simultàniament la torre i un cable per la gran envergadura de les ales i rebin una descàrrega elèctrica mortal. Membres de les entitats ambientals han notificat aquestes electrocucions als Agents Rurals, amb l’objectiu que aixequin acta i tramitin la denúncia pertinent perquè l’empresa responsable de les torres adopti mesures per corregir i protegir les instal·lacions.

“És especialment important a les comarques del Pla de l’Estany i del Gironès, com també la plana de l’Alt Empordà, atès que conformen una unitat geogràfica que es troba enmig de la ruta migratòria que fan servir milers d’aus durant els mesos d’agost i setembre. Malauradament, i com ja denunciem des del 2021, fa molts anys que aquests episodis de mortalitat es repeteixen, i afecten moltes espècies d’aus i ratpenats (moltes de les quals són amenaçades o en perill d’extinció). Cal posar l’accent en què aquesta mortaldat es produeix en un context de pèrdua de diversitat galopant a escala planetària, però també local”, denuncien.

Les entitats ambientals denuncien una “deixadesa flagrant” de les companyies de transport i distribució d’energia elèctrica a l’hora de prendre mesures a les seves instal·lacions per evitar aquestes electrocucions, que consideren que són en massa, i exigeixen al govern que prengui mesures urgentment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor