Entrevista Enric Casasses

Òmnium Cultural ha anunciat avui que atorgaria el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Enric Casasses, un dels poetes amb més intensitat artística i literària del país aquestes darreres dècades. ‘Narrador, dramaturg i traductor, ha esdevingut referent d’una nova manera de fer poesia a Catalunya, amb un repertori profund i extens que suma versos, narrativa i dramatúrgia’, ha destacat el jurat. A continuació fem un recull d’entrevistes i recitals enregistrats per VilaWeb aquests últims anys.

En aquest vídeo del 2013, el crític Jordi Galves entrevista Casasses, que parla de temes tan distants com la independència de Catalunya, l’alegria i paradisos artificials, i fa una crítica esmolada a un dels grans referents de la poesia catalana: ‘Espriu és el poeta de la Catalunya morta.’

‘Les cases del meu carrer. Una cova a la muntanya. El jardí vermell de flors. L’embarcador de la platja’. Casasses va recitar al CCCB de Barcelona l’any 2002 Les cases del meu carrer, al costat de l’inseparable piano de Pascal Comelade amb qui tants ha col·laborat.

En aquesta entrevista publicada el 2006 explica quan va començar a recitar, en quins referents s’inspirava. Parla de quan vivia a Berlín i reflexiona sobre el vers lliure: ‘El vers lliure està bé, però ha de ser vers! Si no sembla que tinguis la mania d’anar passant línia.’ També deia com observava el sistema polític. ‘Amb això que li diuen democràcia, la conclusió és que no saben grec. Aquí el poble ni mana ni res. Allò que diu aquell argentí que pots triar empanada d’espinacs, empanada gallega, empanada de carn… Però empanada!’

Aquest vídeo correspon a l’espectacle Precaució: obres!, que Casasses va fer juntament amb Feliu Gasull a l’Hospitalet de Llobregat, l’any 2006. En la seva intervenció, el poeta recita el Romanç De lloc sant.

En aquesta altra intervenció amb Pascal Comelade, Cassasses fa una lectura de texts de Mercè Rodoreda amb motiu del centenari del seu naixement, el 2008. Va triar textos de Quanta, quanta guerra i Viatges i flors, a més d’un petit poema. Per a Casasses la millor Rodoreda és la darrera. ‘M’agrada sobretot la producció final de la Rodoreda. La seva carrera és, sens dubte, ascendent, del principi al final. Quanta, quanta guerra és superior a El carrer de les camèlies. I amb el Pascal hem treballat la selecció de textos com sempre fem. Ens entenem a la perfecció.’

Enric Casasses, el poeta pirata que es nodreix de la tradició

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.