Astral

Etimològicament, el prefix pseudo- procedeix del grec i significa “fals”. Quan s’afegeix a un concepte dóna a entendre que no es refereix a l’original sinó que es tracta d’una còpia o un engany. En conseqüència, podem definir les pseudociències com uns coneixements o creences que es presenten com a científics o imiten les formes i els vocables de les ciències, tot i que, en realitat, no fan ús d’una metodologia científica per avalar els seus presumptes assoliments sinó que, al contrari, es basen en afirmacions de suposats especialistes proposades sense contrastar.

Per tal de posar un poc d’ordre en aquesta allau d’activitats pseudocientífiques, hem establert una classificació en funció dels seus camps d’actuació.  Així, en primer lloc trobem les pseudociències clàssiques, que són aquelles que responen a desitjos humans com conèixer el futur (astrologia i horòscops), els distints fenòmens que estudia la parapsicologia (moure objectes amb la ment, telecinesi; comunicar-nos amb el pensament, telepatia; trobar aigua i objectes amagats, radioestèsia, etc.), ser visitats per extraterrestres (ufologia i pseudoarqueologia), entre d’altres. També hi ha les pseudociències de la salut, relacionades amb tota sort de teràpies i efectes no sostinguts per l’evidència científica, com el cas de l’homeopatia, acupuntura, reiki, algunes dietes, les influències de la Lluna, la curació quàntica, els efectes del wifi, etc. Pel que fa a les pseudociències legitimadores, són aquelles que utilitzen postulats científics sense demostrar amb el propòsit de donar suport a diferents ideologies, com el darwinisme social, algunes idees de l’economia neoliberal, el disseny intel·ligent, el quocient intel·lectual i la seua heretabilitat majoritària, el negacionisme del canvi climàtic antròpic, etc. Finalment, les pseudociències per a la publicitat utilitzen la ciència amb l’objectiu d’augmentar les vendes de diferents productes, com articles de neteja, cosmètics, aliments enriquits, etc.

Atenent l’ampli ventall i la quotidianitat dels temes a què fan referència, no és estranya l’omnipresència de les pseudociències en els mitjans de comunicació, que els dediquen múltiples canals de televisió, programes com Cuarto milenio, pel·lícules amb plantejaments suposadament científics, com What the bleep do we know!?, (“I tu què saps?!”) (2004), que tracta nocions generals de física quàntica utilitzant-les per a justificar la curació quàntica, o d’altres que tenen com a protagonistes superherois, mutants, etc., amb poders telepàtics, de telecinesi…

Cuarto Milenio
No és estranya l’omnipresència de les pseudociències en els mitjans de comunicació, que els dediquen múltiples canals de televisió, programes com Cuarto milenio, o pel·lícules amb plantejaments suposadament científics. / Nave del misterio.com

Com s’utilitzen les pseudociències?

Malgrat la potencial perillositat que les pseudo­ciències representen per a la societat, l’ensenyament de les ciències no ofereix un tractament rigorós d’aquestes creences (Martin, 1994; Monografía. Ciencia, pseudociencia y publicidad, 2015) i tampoc les institucions fan massa pedagogia al respecte. En aquest sentit és interessant fer notar que la UNESCO, que no ha assignat cap codi per a la didàctica de les ciències, ha atorgat el codi 6110 a la parapsicologia (Solbes, 2013). Aquest codi significa un reconeixement d’estatus científic i l’utilitza el Govern espanyol per assignar recursos a la recerca.

La realitat de l’omnipresència de les pseudocièn­cies fa que ens preguntem fins a quin punt les accepta la comunitat educativa. Amb la finalitat de respondre aquesta pregunta hem dut a terme una recerca que té com a objectiu analitzar en quin grau el professorat de ciències en formació està afectat per creences pseudocientífiques.

LLEGIR ARTICLE COMPLET

Jordi Solbes treballa en el departament de Didàctica de les Ciències de la Universitat de València.

Rafael Palomar Fons és doctor en Didàctica de les Ciències per la Universitat de València, professor d’Educació Secundària i professor de l’àrea de Didàctica de les Ciències a la Universitat Internacional de València (VIU). Ha publicat alguns articles sobre didàctica de l’astronomia i actualment investiga les pseudociències a l’aula.

Maria Consuelo Dominguez Sales és doctora en Químiques i catedràtica d’Educació Secundària i professora associada al Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals de la Universitat de València. Inves­tiga en Didàctica de la Química i ha publicat diversos articles d’inves­tigació i llibres de text d’ESO i Batxillerat.

QUÈ ÉS MÈTODE?

 

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb