Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

No deixa de ser una casualitat, però és curiós com, en vint-i-quatre hores de diferència, hi ha hagut tres notícies a Europa que em semblen molt significatives per a anar clarificant la situació econòmica que tenim en aquesta fase de la pandèmia a diferents països. Ahir, el Banc de França va anunciar que l’evolució de l’economia era menys dolenta de l’esperada i va millorar les previsions per a enguany –les feia menys negatives– i per a l’any vinent. A més, va anunciar que el primer trimestre del 2022 assolirien el nivell del PIB previ a la pandèmia.

Aquest matí, un dels grans centre d’investigació alemanys, el ZEF de la Universitat de Bonn, deia en un informe que la confiança havia pujat a Alemanya al setembre, per segon mes consecutiu, perquè els inversors esperaven ‘una notable recuperació de l’economia alemanya’. Tanmateix, les dades econòmiques recents han alimentat les esperances d’una recuperació sòlida. Val a dir que la moral dels inversors es va recuperar gràcies a la millora de l’activitat en els sectors industrial i de serveis. La demanda exportadora, especialment de la Xina, va repuntar per segon mes consecutiu al juny. Tot plegat apunta a una caiguda menys important de la prevista per al 2020, que ara sembla que podria romandre en el 6%.

I aquest migdia, Funcas –el think tank de les caixes– ha empitjorat durament la previsió a l’estat espanyol: estima que enguany l’economia espanyola es contraurà un 13%, fet que significa un empitjorament de 3,2 punts percentuals respecte a l’estimació anterior. La rebaixa de les previsions respon a la multiplicació dels contagis de la covid i el seu efecte dissuasiu sobre l’arribada de turistes estrangers i l’impacte negatiu en la confiança d’empreses i consumidors. La crisi del turisme, diuen, explica les dues terceres parts de la retallada i la resta és a causa de la incertesa més gran sobre la demanda interna. I deixava anar una dada preocupant, que la recuperació no seria total fins al 2023 o fins i tot el 2024, depenent de la senda de política econòmica que es decideixi; és a dir, un any més tard del que s’havia estimat a la primavera. Potser les previsions de Funcas són un pèl pessimistes, tot s’ha de dir, perquè estimen un creixement de l’11,5% en aquest tercer trimestre, quan l’AIReF, en temps real, el preveu del 14,4%.

Per mi, hi ha un denominador comú als tres països i que els informes esmenten: la confiança. En els casos francès i alemany, en sentit positiu; i en l’espanyol, en negatiu.

Vet aquí el gran perill. Si les autoritats no generen prou confiança –a uns, per a consumir, i a uns altres, per a invertir– ho passarem malament. Fixeu-vos en un cas. Quan a l’estat espanyol encara es discuteix què fer amb els ERTO –que s’acaben d’aquí a quinze dies– a l’estat francès i a l’alemany els han allargat per a tot l’any 2021. On hi ha d’haver més confiança de cara al futur immediat? És un exemple ben clar que les coses no passen perquè sí, i en economia encara menys.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.