04.03.2024 - 20:38
|
Actualització: 04.03.2024 - 20:40
Les emissions de diòxid de carboni (CO₂) als països rics van caure al nivell més baix en cinc dècades el 2023. És una de les principals conclusions que es desprenen del darrer estudi sobre emissions de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), publicat divendres proppassat, que constata diverses tendències positives en les tasques de mitigació del canvi climàtic.
Les emissions dels països rics, al nivell més baix des dels anys setanta
Després de disminuir de prop d’un 4,5%, les emissions de CO₂ a les economies avançades van assolir el nivell més baix d’ençà del 1973, tot just cinc dècades enrere. Al contrari que altres anys en què el volum d’emissions va ser semblant (com ara el 2020, o bé el període 1982-1983 i 1974-1975), l’informe remarca que la xifra del 2023 evidencia un declivi estructural –més que no pas temporal– en les emissions que es remunta a l’any 2007. Al contrari que aquests altres precedents, a més, el declivi de les emissions del 2023 no va coincidir amb un any de crisi o d’estagnació econòmica, sinó amb una expansió d’un 1,7%, de mitjana, en el producte interior brut (PIB) en aquests països.
Gairebé dos terços d’aquesta reducció en les emissions, segons que informa l’IEA, es deu a millores en la descarbonització del procés de producció de l’electricitat. I és que el 2023 va ser la primera vegada a la història en què el percentatge de generació d’electricitat mitjançant fonts renovables o nuclears fa assolir un 50% a les economies avançades. De fet, les fonts renovables en si mateixes van suposar més d’un terç (34%) de la generació total d’electricitat en aquestes economies, una xifra sense precedents. De forma inversament proporcional, la generació d’electricitat a partir de carbó en aquestes avançades va caure a un mínim històric d’un 17% l’any 2023. Després de tocar sostre el 2007, la demanda de carbó en aquestes economies assolí l’any passat el nivell més baix en 123 anys, una transformació empesa per l’auge de la producció amb fonts renovables al llarg de la darrera dècada i mitja.
Les emissions continuen augmentant, però les renovables n’aturen el ritme de creixement
Lluny de caure, tal com marquen els objectius de l’Acord de París, les emissions globals de CO₂ van créixer d’un 1,1% i van assolir un rècord de 37,4 gigatones mètriques durant el 2023.
Així i tot, el 2023 ha confirmat la tendència a la desacceleració en el creixement de les emissions, el més baix d’ençà de l’època de la Gran Depressió. Al contrari que aleshores, tanmateix, aquest període ha coincidit amb un creixement mitjà d’un 3% del PIB global. Això permet a l’IEA de concloure que “les emissions globals de CO₂ estan experimentant una desacceleració estructural, tot i el creixement de la prosperitat”.
Aquesta desacceleració en el creixement de les emissions, segons que explica l’organització, es deu a l’expansió en el ritme d’expansió de la implementació de les renovables fins a un rècord de 540 gigawatts en energia fotovoltaica i solar, un 75% per sobre del nivell del 2022. Un altre motiu per l’optimisme és que les fonts renovables –tant en la producció com en el consum final– han crescut dues vegades més de pressa que no les fonts fòssils d’ençà del 2019.
La importància de l’expansió de la producció renovable s’aprecia encara més si es considera l’escenari contrari: que les renovables s’haguessin mantingut al nivell del 2019 al llarg dels darrers cinc anys. I és que l’IEA estima que el creixement en les emissions globals des del 2019 hauria estat tres vegades més gran sense l’energia fotovoltaica, eòlica i nuclear. Per si no n’hi hagués prou, el desplegament de renovables entre el 2019 i el 2023 va evitar un gruix d’emissions lleugerament superior a la demanda de carbó en totes les economies avançades l’any 2023, entre més.
Les emissions canvien de mans
El 2023 també ha certificat la transformació en el panorama global d’emissions de CO₂. Si les emissions de diòxid de carboni de la Xina van superar les del conjunt de les economies avançades l’any 2020, el 2023 ja eren un 15% més altes. Pequín, de fet, és ara responsable de més d’un terç (un 35%) de les emissions planetàries de diòxid de carboni. Paral·lelament, el 2023 va ser l’any en què l’Índia va avançar la UE com el tercer emissor de CO₂ del planeta.
Així i tot, les economies avançades continuen tenen unes emissions per càpita altes, un 70% més altes que no la mitjana global. Vist des d’aquesta òptica, de fet, el pes de les emissions de països com l’Índia –on les emissions per càpita romanen per sota de la mitjana global– decau considerablement. Un cas a part és el de la Xina, on les emissions per càpita van superar les de les economies avançades el 2020 i ara s’hi situen un 15% per sobre. Així i tot, romanen un 33% per sota de les dels Estats Units, que continua encapçalant el rànquing.
