Serrat: els presos i l’empatia dels no independentistes

«Hem de convenir que els presos han de poder acceptar l'empatia i la solidaritat –per què no?– de gent que voldria que no fóssem independents, fins i tot de gent responsable de les mesures que els dugueren a la garjola»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:19
Actualització: 03.08.2018 - 11:19
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquests dies hi ha hagut una certa polèmica per les visites de gent com ara Joan Manuel Serrat o Pablo Iglesias als presos polítics catalans. I he de dir, ja d’entrada, que no entenc el perquè d’aquesta polèmica ni en compartesc molts dels raonaments.

En el cas de Pablo Iglesias, és el dirigent d’un dels principals partits polítics espanyols i només faltaria que no pogués fer la visita. Jo diria, de fet, que la visita a les presons hauria de ser obligada per a tots els dirigents polítics espanyols, perquè no és igual veure les coses directament que llegir-ne un informe. No crec que cap polític espanyol, ni tan sols els del PP, puga restar completament insensible després de passar vint minuts amb un pres polític, parlant darrere un vidre. Per tant, recomanaria que ho fes tothom, tot i saber, evidentment, que això no passarà mai.

En el cas de Serrat, però –com abans ja havia passat amb gent com ara Xavier Sardà i Jordi Évole–, la crítica àcida que en fa alguna gent crec que és injusta, perquè se centra massa en la seua posició ideològica i passa per alt l’empatia personal i el fet que aquesta empatia personal pot obrir espais. Per a mi, aquestes visites són molt positives, per la mateixa raó que ho són les dels polítics, perquè estic segur que cap dels qui hi vagen no eixirà de la presó fresc com una rosa i és bo que siga així. Però, a més, amplien l’espai de la preocupació per una situació que no té gens de sentit.

Hi ha una part de la població espanyola i catalana que està fins i tot contenta que els dirigents independentistes catalans siguen a la presó. Aquesta és la realitat. Però no tots els contraris a la independència són favorables la presó, ni de bon tros. I aquesta és, també, una realitat. I molt més important. La incomoditat, el malestar, que causa en moltes persones veure Forcadell, Junqueras, Bassa, Turull, Rull, Forn, Romeva i els Jordis a la presó és un fet que l’independentisme no ha de menystenir. Primer, per una qüestió moral a la qual no es pot renunciar mai: la d’acceptar i apreciar l’empatia de l’altre, a partir de la pròpia diversitat. Però, en segon lloc, encara que semble massa utilitari, perquè com més gent de més espais polítics compartesca que no té sentit mantenir a la presó dirigents polítics per haver complert el mandat popular, més difícil serà de mantenir-los-hi i més contra la paret posarem l’estat i les seues polítiques.

Els presos mateix han repetit una vegada i una altra que ells no han de ser moneda de canvi i que allò que el país haja de fer en termes polítics ho ha de fer sense tenir en compte si els afecta o no. Però si això és així, i crec que tots estem d’acord que ho siga, també hem de convenir que els presos han de poder acceptar l’empatia i la solidaritat –per què no?– de gent que voldria que no fóssem independents, fins i tot de gent responsable de les mesures que els dugueren a la garjola. Hi insistesc: perquè eixamplen el perímetre dels qui trobem anormal una situació que, evidentment i per més voltes que hi vulguem donar, ho és.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.06.2018  ·  23:01

Sempre és bo que qualsevol persona, més enllà de les seues conviccions o idees, es trobe cara a cara amb els efectes que les seues accions (o les accions d’aquells amb els quals estan més d’acord) provoquen. Per a Serrat o per a qualsevol persona, és bo trobar-se amb un pres polític. Sempre podrà canviar d’opinió. Al cap i a la fi, canviar d’opinió és el primer dret que li negaran els seus enemics. Ja ho va dir el mestre.

jaume vall
jaume vall
26.06.2018  ·  23:31

Veig una diferència entre la visita de Pablo Iglesias i la de Serrat.
La de Pablo Iglesias, polític amb voluntat, i segurament incapacitat, de presidir un govern espanyol, la trobo normal amb la seva trajectòria. Segurament és interessada des d’un punt de vista polític (pocs vots li restarà, perquè els nacionalistes espanyols ja no el votaven, i en canvi, pot donar-li una pàtina d’equalitzador en el conflicte territorial). Encara que sigui una mica impostada, bé per ell.
La de Serrat, artista compromés amb la cultura catalana al mateix temps que visceralment anti-catalanista (ressentiment al que representava Pujol, “cosmopolitisme sudamericà”, negoci musical, pel que sigui), l’he de valorar doblement. D’un costat, des de l’utilitat per als presos, és un fet útil per cultivar aquesta no-beligèrancia contra nosaltres. D’altra banda, des d’un punt de vista d’ètica, el considero un esdeveniment tardà ( vuit mesos !!!), acovardit (les seves declaracions prèvies no les recordo contundents, com haguessin estat amb presos xilens, argentins…), i interessat (sembla que s’apunti quan ja no cal desbrossar el camí, i ja no li suposa risc professional).
És a dir, la paradoxa que el mateix gest resulta més agosarat d’un polític espanyol, menys agosarat d’un artista català.
Ara bé, benvingudes siguin les imatges que ajudin a l’alliberament dels nostres futurs herois.

Jordi T.
Jordi T.
27.06.2018  ·  00:08

Totalment d’acord Vicent. Es d’agrair que no-independentistes mostrin públicament una empatia que molts unionistes no han sigut capaços de tenir und o exterioritzar altres.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
27.06.2018  ·  00:43

Molt d’acord amb els comentaris anteriors. Bona, l’anàlisi d’en Jaume Vall…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.06.2018  ·  01:26

Ho podem resumir, en el cas d’en Serrat, que no deixa d’haver-hi una profunda dissonància cognitiva entre el Serrat dels grans discos i el Serrat polític pèssimament assessorat. Tot i que és cert que si l’acorralem molt el durem ràpidament a l’òrbita de Mario Vargas Llosa. I això no ens interessa.
Sobre l’empatia, si és mútua, endavant.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
27.06.2018  ·  02:27

Doncs jo aquesta vegada discrepo de l’editorial. Vejam, estic d’acord que cal tenir en compte els no-independentistes que ens respecten i es preocupen per nosaltres. La qüestió és que, en la meva opinió, aquest no és el cas ni de l’Iglesias ni d’en Serrat. Pel que hem vist d’aquests personatges, em fa l’efecte que si poguessin escopirien a la cara dels ostatges polítics. Coi, que Serrat va sortir de la presó rient, com si a sobre es cardés de la desgràcia dels altres! Pensar que veure algú a la presó els crearà remordiments i que ens respectaran i defensaran em sembla ésser molt innocent.

Aquest parell són uns ultraespanyolistes hipòcrites fent una campanya de màrqueting perquè darrerament les vendes (vots) han disminuït i els catalans sempre caiem al parany de pensar que tothom és bona persona. Trobo que ja ens ha passat massa vegades, això de voler confiar en la bona fe d’algun espanyolot així i que ens l’acabi cardant de la manera més miserable que hom pugui imaginar. No ho sé, potser és que sóc massa desconfiat, però jo aquests dos casos els veig clars. Si jo fos a la presó, no voldria que aquests aprofitats m’utilitzessin per a fer-se publicitat.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
27.06.2018  ·  03:51

Doncs miti, si la visita d’aquesta gent als presos ha de servir perquè després, manteixin, distorsionin i posin maranya com ho va fer el Sardà, què vol que li digui…

Roman Sauret
Roman Sauret
27.06.2018  ·  03:51

Apreciat Sr. Serrat,

Li haig de confesar, que jo vaig fer una mica de sarcasme fàcil amb el llaç groc quan el Sr. Sardà (al que respecto com a qualsevol altre), va anar a veure al Sr. Jonqueres a la garjola. Només era una mica de humor, millor o pitjor, era només això, sarcasme fàcil.
Però la cosa va més enllà, en aquest cas, a més de sarcasme fàcil, va ser molt hipòcrita per part meva. Jo soc independentista tot el que puc, m’hi esforço a diari, i encara que algú pugui pensar que jo desitjo que hi hagui presos privats de llibertat injustament, es totalment al contrari.
Doncs bé, tot i ser un indepe hiperventilat amb un embut al cap, no he portat mai el llaç groc. No fa cap falta (tot i que agraeixo a tothom que el porta), el que fa falta son accions sinceres i honestes com la seva (i la que va tenir el Sr. Sardà en el seu moment tot i el sarcasme “barato” que jo en vaig fer).
Podem esatar d’acord o no amb certs posicionaments polítics, però hi ha coses que estan molt per sobre d’altres.
Li agraeixo molt el seu gest, per arriscat, valent, i sobretot sincer.

Josep Segura
Josep Segura
27.06.2018  ·  06:45

No deixa de ser sospitós el fet que aquestes visites es facin vuit mesos després dels primers empresonaments, com també és el cas del manifest del Grup Pròleg. Jo només puc pensar en motivacions oportunistes, sobre tot quan s’adonen que la causa judicial està caient a trossos, amb l’agreujant de que començarà aviat amb una resolució vinguda d’Alemanya. El ressò serà doncs internacional. D’aquesta manera, sempre podran excusar-se exclamant un sonor: “jo vaig ser al seu costat!”.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
27.06.2018  ·  07:45

Discrepo de l’editorial. Els que critiquem aquestes visites (en el meu cas la de Serrat, la d’Iglesias l’analitzo diferent) ho fem pel seu oportunisme no per la seua ideologia no independentista. A Serrat el precedeixen declaracions molt desafortunades, per dir-ho finet. Que hi vagi precisament ara no és atzarós i sí que ho és en clau partidista.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
27.06.2018  ·  08:05

Es pot visitar algú a la presó per empatia discretament. Quan personatges públics que s’han destacat per atacar aquesta mateixa gent ho fan anunciant públicament la visita, amb càmeres i explotant després aquesta visita comentant-la o fins i tot fent de presumpte portaveu, com en Sardà, de forma també pública, és evident que la motivació no ha estat l’empatia.
Aquests personatges han pretés reacreditar-se moralment per la via ràpida del petit i anunciat gest d’una visita pública i publicada. Sobta que els funcioni fins i tot en mitjans com aquest.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.06.2018  ·  08:28

Puc estar d’acord amb el fons de l’editorial però no puc deixar de pensar i dir que alguns d’aquests oportunistes es mouen ara perquè ja veuen que estan en un lloc poc confortable en vistes a la resolució dels jutges Alemanys que no lliuraran al President Puigdemont i això farà molt difícil defensar l’acusació de rebel·lió i sedició als que estan empresonats a Espanya. Dic poc confortable perquè no podem oblidar l’actitud sarcàstica del Sr. Sardà (ironia cruel que ridiculitza, humilia i insulta) a les tertúlies que freqüenta o l’actitud de superioritat moral de Sr. Serrat amb declaracions i mentides com dir que la societat catalana està dividida i enfrontada (ell sap que no és veritat) i no oblidem l’anunci de Campofrio dirigit per Isabel Coixet on ens titllaven directament de boixos. Que diferent en Raimon que, no essent independentista, ha tingut un respecte escrupolós amb el procés i s’ha manifestat des del primer moment (no ara després de tants mesos) contrari a la judicialització i a la repressió de l’independentisme. El llautó acaba sortint sempre.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
27.06.2018  ·  08:29

És ben trist que s’hagi d’anar a visitar un pres perquè la família d’aquest t’ho demani. Si la visita no surt del cor de poc serveix.

Robert Joan
Robert Joan
27.06.2018  ·  08:30

Faré dos comentaris. Un de previ. Fa pocs dies vaig saber que el
falangista Cebrián va dir al seu moment: “Encerradlos, así hablarán de
los presos i no de independencia”. Doncs, hem caigut en el parany. Jo
el primer. Ara parlem molt de presoners i poc o gens d’independència,
que és l’objectiu del poble. M’he tret el llaç groc del pit i he
retirat del balcó tot el que feia referència al groc. Al capdavall,
els presoners són un efecte colateral de la guerra, així de dur i així
de clar.

Això em porta a l’editorial. Totalment d’acord en la idea filosòfica
que el suporta. Totalment en desacord en els efectes pràctics que, en
general, se’n poden derivar. Les visites del Sr Évole i de gentola
com Serrat, al meu entendre, no són res més que part de l’intent de
rentar la cara dels socialistes al nou govern de l’estat. Pel que fa
a manifestos signats per Obiol i dèspotes pretesament il.lustrats com
Rabell o Coscubiela no són res més que la confirmació del pla.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
27.06.2018  ·  09:00

El Sr.Serrat no ens fa cap falta , que segueixi amb els del 155 , sense ells probablement no hi hauria presos politics
Llibertat,i Republica
🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻adeu 👑🇪🇸

Nina Santiago
Nina Santiago
27.06.2018  ·  09:02

Ahir quan vaig llegir les declaracions de Serrat que havia anat a veure Romeva perquè aquest,li havia demanat em vaig quedar trasbalsada, o sigui que no hi va anar per pròpia iniciativa.
Patètic per les dues bandes.

xavier rodríguez
xavier rodríguez
27.06.2018  ·  09:11

Això només es veure un punt de vista. El problema no són les visites, sino la intenció.
Tan Serrat com Pablo Iglesias NO ho fan pel presos o per convicció, sino per oportunisme. Ni un ni l’altre ho fan per demanar la lliberació de presós, els dos volen treure redit personat, promosionar-se i fer ús dels presós polítics per tindré visibilitat pública. Dos fets inegables, i que s’amagan en les teves paraules, Serrat està de promoció de disc, Pablo Iglesias sense espai a la política després del buit del PSOE. I les preguntes que no et fas. On han estat fins ara? Per què no varen sortir el primer dia a les places públiques a demanar el seu alliberament?

En definitiva, els espanyols ens donen cops, ens apallissen i ens insulten. Ara, ens utilitzen i nosaltres li riem les gràcies, On està la nostra dignitat?

Gemma R.
Gemma R.
27.06.2018  ·  09:16

D’ acord amb el comentari de Jaume Vall. I afegiria que personalment crec que més que una visita empàtica per part de Sardà i Serrat, crec que és una visita política. Si tenim en compte que tots dos trien Extremera, ón hi ha Junqueres i no altres, que les visites son 8 mesos després i amb el canvi de govern, i que tots dos surten d’ allà fent el mateix comentari: ” estic molt content perquè els he vist molt disposats al diàleg”. Si jo fós Pedro Sánchez i volgués pactar un nou Estatut per solventar el tema, ho faria amb ERC que de tots són els que més oberts s’ han mostrat a tornar a l’ autonomisme. Però enviaría missatgers socialistes però no polítics de professió,per no alertar mitjants espanyolistes, i lligar pactes abans de crear el terratrèmol. No crec en casualitats, ni en actes mèrament humans per part de segons qui, a aquestes alçades, doncs quan es necessitava més que mai que mostréssin aquesta cara humana, deixant de banda ideologíes, van triar posar-se d’ esquena i deixar fer. Ho sento, però avui no estic d’ acord amb l’ editorial, se’ m va pensir el lliri de tant passejar-lo.

teresa permanyer
teresa permanyer
27.06.2018  ·  09:26

Estic d’acord amb la Gemma, però em preocupa que aquesta visió no ens dugui al camí ja conegut del victimisme. Hem d’aprendre a donar la volta a allò que no ens convenç i aprofitar-ho per alimentar el nostre objectiu

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
27.06.2018  ·  09:42

Dubto molt de l’existència d’empatia i temo molt l’oportunisme.
Només cal observar els tempos i les circumstàncies de l’entorn. Un exemple, les declaracions en paral·lel d’Yz.
Que la visita pot produir distencions en certs sectors? Potser, però els que hem anat seguint amb cert interès els esdeveniments més recents 2017-2018 veiem clarament que aquí hi ha gat amagat. Com va dir en Serrat, “el referéndum catalán no es transparente”, en aquest cas el seu gest no és aigua clara.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
27.06.2018  ·  09:50

Molt ben vist, Gemma. Si, com diuen, alguna d’aquestes visites a presos d’ERC han estat promogudes pels mateixos presos d’ERC, i recordant que el mateix Junqueras va demanar d’escoltar més les opinions de Sardà, tot podria ser una escenificació d’aquest eixamplament que busquen en sintonia amb les esquerres espanyoles, un acte públic de constricció amb benedicció simbòlica d’aquests representants extraoficials de l’òrbita socialista anunciant que l’ovella esgarriada ha tornat al ramat constitucional, com a preparació i justificació públiques prèvies a pactes amb el govern socialista amb el vistiplau de comuns i podemites. Certament ni el qui, ni el com, ni el quan tenen res de casual. Empatia? Quin bon acudit.

Maria de
Maria de
27.06.2018  ·  10:20

Doncs llavors, què? Quines conclusions n’hem de treure d’aquests últims aconteixements?
Dençà del canvi politic a Espanya, amb l’arrivada de Pedro Sanchez, ara de cop i volta tot canvia; passem pàgina i de tot allò que es va dir i es va fer (o no es va fer) ho esborrem i tots aquells que van donar suport al 155, a l’entramat judicial, a culpar els politics i liders socials d’empènyer la gent a desobeïr, etc. ara molt OPORTUNAMENT s’han rentat la cara i comencen a mostrar empatia i tot de cara a la galeria.
Es per pensar que la majoria d’aquells que ténen una imatge pública, ja siguin politics, artistes, personatges de TV, etc. es mouen segons d’on ve el vent. Ni principis, ni ètica ni moral que valgui, només compten els vots, les vendes, els sous, l’exposició mediàtica, etc.
Que trist haver de donar la raó a aquells que diuen que TOTS els politics son uns interessats i hipòcrites que només miren per ells i els seus partits…

Ramon Sans
Ramon Sans
27.06.2018  ·  10:25

¿EMPATIA O CAMPAÑA DE IMAGEN ?

Es mejor 100 culpables en la calle que un solo INOCENTE EN LA CARCEL … ES ESPAÑA ES AL REVES , neofascistas de blanquerna , violadores , corruptos , familia real … TRATO ESPECIAL O LIBERTAD … INOCENTES CATALANES EN LA CARCEL.

Y LOS QUE DAN CREDIBILIDAD AL SISTEMA JUDICIAL , A ESOS JUECES , son las izquierdas que avalan la represion ES UN LAVADO DE IMAGEN DE UN SERRAT (MAGNIFICO MUSICO Y PROFESIONAL ) pero miserable imagen artistica del PSC del 155 .

Si creyese en OTROS VALORES … HABRIA VISITADO AL PRESIDENT PUIGDEMONT , A VALTONIC … O A OTRAS VICTIMAS DE LA REPRESION ESPAÑOLA … SERRAT COMO EL LIDER DE PODEMOS AVALAN LA REPRESION Y LA ACTUACION DE LA JUSTICIA ESPAÑOLA.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.06.2018  ·  10:51

QUAN S’APLICAVA EL 155 NO HI HAVIA EMPATIA, PER QUÈ ARA?
Deixant de banda els efectes personals positius de reconeixement i empatia que pot tenir pels presos i preses (aquestes, poques visites reben), ens hauríem de preguntar perquè ara que ja no hi ha el PP al govern s’activen les visites a les presons i alguns dirigents clamen perquè no haurien de ser-hi, tot apel·lant al diàleg. Tot va parar al famós diàleg sempre entre l’Estat i la colònia, aquesta també en la presó constitucional, només faltaria.
Potser hauríem de parlar d’una gran operació d’Estat per salvar els mobles. Volen “normalitzar” la vida política amb gests hipòcrites (de qui van votar el 155, i dels qui callaven miserablement), mentre la repressió no s’atura ni un mil·límetre. Volen negociar la rendició dels objectius republicans.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
27.06.2018  ·  11:16

Si l’empatia dels no independentistes ha de servir perquè obrin els ulls davant la injustícia, endavant, si només ha de servir per donar-se bona consciència i per fer-los partidaris d’un càstig més suau (10 anys en una presó catalana enlloc de 20 a l’estepa castellana), doncs què volen que els digui…

A què em refereixo quan parlo de “injustícia”? No sols a la desproporció de la persecució, és clar, sinó a la negativa de l’unionisme de reconèixer al dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, dret humà inalienable, universal i reconegut per l’ordenament jurídic espanyol amb la firma de dos tractats internacionals. Per “injustícia” em refereixo al fet de considerar que preguntar a la gent si vol o no ser independent és quelcom antidemocràtic, quan el que és antidemocràtic és posar en qüestió aquest dret i propugnar o acceptar calladet que se’l reprimeixi.

Si en Serrat i tots els altres que estan en idèntica posició fa aquest exercici de reflexió i rectificació, si finalment veu que d’unilateralitat aquí sols hi ha l’obstinació repressora de l’Estat espanyol, benvolgudes siguin aquesta mena de visites. Si no és el cas, què voleu que us digui…

Elena LOPEZ
Elena LOPEZ
27.06.2018  ·  11:42

No cal ser independentiste per defendre els drets humans i per solidaritzarse amb els q pateixen injusticies.
Es pot arrivar a ser independents dins d una confederació de repúbliqes indepentes.
Es com els 2 asses amarrats amb la mateixa corda qe no arrivan als 2 menjars prqe sont massa lluny
Fins q s anadonen q la corda no está fixade a cap altre punt q ells mateixos. Llavors poden menjar, junts, 1èr 1 paqet i desprès l altre.

Daniel Mir
Daniel Mir
27.06.2018  ·  12:05

Un pres pot refusar alguna visita no desitjada. o aguantar a tothom és part de la condemna?
Els hi anuncien quina és la visita que rep? Llavors, si ell la accepta, rés a dir. E quant a les visites d’en Serrat, Iglesias, Èvole iels molts que vindran darrera es evident que totes son pel bombo i platets.

Estic d’acord amb part del comentari d’en Robert Joan. Jo tampoc porto el llaç groc, ho trobo un signe de debilitat i no ens podem permetre de ser-ho ni de semblar-ho.

Per altra part no podem ni plorar. Som a la trinxera i no podem parar de disparar o s’ens fotran a sobre. Si plorem, les llàgrimes no ens deixara apuntar i errarem el tret.

Hem de ser conscients que ens les havem amb gent molt sàdica. I als sàdics els gemecs els esperonen.

És molt dur, però és la guerra. Incruenta però és guerra.

Daniel Mir
Daniel Mir
27.06.2018  ·  12:20

Que estem en guerra ens ho demostren les pallisses del 1-O, el 155 amb les seves destrosses, els ostatges i els exiliats. Si això no és guerra, quan ho serà?

Lluis Molist
Lluis Molist
27.06.2018  ·  12:45

Entenc el teu escrit, y raonament que fas en l’editorial………..Peró aquesta empatia que parles al cap de quasi 9 mesos del 1 O, es la mateixa o molt semblant, que la que els va portar a presó, amb els seus silencis.

Lourdes Guinaldo
Lourdes Guinaldo
27.06.2018  ·  13:43

Mol d’acord amb la Gemma R i Pep Agulló. Jo penso que nosaltres també podem fer el hipòcrita amb ells si ens interessa. Però ni oblit ni perdó.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
27.06.2018  ·  14:21

Forma tot part d´una maniobra d´estat per maquillar de normalitat internacional la situació catalana amb al propòsit de fer-nos renunciar a alló que varem votar i guanyar l´1 d´Octubre.

Pilar Martínez-Carner
Pilar Martínez-Carner
27.06.2018  ·  14:24

Hi estic d’acord. Cal acceptar tot gest positiu. Això no implica que oblidem silencis i declaracions nefastes. Però no ens tanquem per sempre a nous posicionaments d’empatia

Roser Caminals
Roser Caminals
27.06.2018  ·  15:15

Tant si es empatia com si es campanya, hem de ser consequents. Catalunya vol un regim mes obert i democratic, cosa que inclou les relacions amb els oponents politics. Hem de tancar la porta als assalts politics, no als intercanvis purament humans. No imitem els espanyols en les seves pitjors facetes.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
27.06.2018  ·  15:59

Ni oblit ni perdó!! I menys si encara som víctimes de l’odi i la injustícia que ells han generat i ajudat a escampar.
Com a prova, les declaracions del “moderat i empàtic Sanchez” de voler canviar el codi penal per anar contra els independentistes!!

jordi Rovira
jordi Rovira
27.06.2018  ·  16:15

I tant que alguns volen salvar els mobles. I tant que aquesta situació de presos polítics sense causa criminal és una nota insostenible en l’entorn de l’estat de dret a espanya. I tant que que aquests suflé ibèric ha de tornar al seu nivell d’inflor. .. i tant que han de començar a plegar veles.
Res de tot això que anem dient, res del que ens anirem trobant, ens ha de fer desdir del molt lícit dret a decidir, del reconegut e instrumental dret a l’autodeterminació. Eina eficient i provada en la finalitat de reconduir els espais nacionals naturals, i per construir a partir d’aquests, entorns de gestió més eficient, adequada i duradera.
Estem fent com el gran Arquimedes, fer que els miralls eliminin les forces de l’enemic.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
27.06.2018  ·  16:15

En fin, yo no lo llamaría empatía pero la verdad me da absolutamente igual. Llevamos tiempo (meses) en el juego ese que se trae el lumpenproletariado de la sociedad, es decir los partidos políticos que por un puesto, una buena nómina e incluso por una buena foto son capaces incluso de soltar unas lágrimas cantando la de Mediterráneo.

Por cierto ¿por qué Vilaweb no ha dado cuenta de la interesantísima entrevista a Clara Ponsatí – no sé si recuerdan la dama que fue consellera d’Ensenyament – en eldiario.es -?

https://www.eldiario.es/catalunya/politica/PDeCAT-ERC-ocupados-batallando-espacios_0_784272804.html

Josep Albà
Josep Albà
27.06.2018  ·  16:20

No em crec que algú com vostè no detecti en les visites d’aquests indesitjables als presos polítics l’intent de l’entorn socialista per semblar diferents dels seus socis del 155.

Semblar bona gent mentre preparen, via justícia borbònica, la liquidació final de l’independentisme i dels independentistes.

I nosaltres, com babaus, aplaudint els amics dels nostres botxins.

No entenc com després de dos referèndums guanyats i dues majories absolutes s’apunta vostè a l’argument estrella de l’espanyolisme: no som prous? Cal eixamplar la base? Fins on, fins ser el 110%, potser?

Hauríem estat més que suficients si els 72 no s’haguessin rendit sense condicions.

ESTEVE TORRUELLA
ESTEVE TORRUELLA
27.06.2018  ·  17:20

*Escrit signat per Maria Solà*

Que el sr. Serrat no hagi anat a la presó per incitiva pròpia sinó perquè li ho ha demanat el sr. Romeva, a mi, personalment, em destrempa. N’estic tipa de la hipocresia d,aquest senyor i d,altres, que se les donen de progres d,esquerres i l, únic que són és uns oportunistes. En Serrat, si no vaig mal errada, fa una setmana va fer una actuació a Saragossa!!!!! ¿Alguna paraula, algun gest, alguna cançó adreçada als nostres presos i preses polítiques? ¿Algun missatge perquè la gent, de fora Catalunya, pugui entendre una mica millor la situació del nostre país? Ni un, ni un!!!! Que trist!!!! Molt trist!!!! No creu sr. Partal?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.06.2018  ·  18:56

Serrat encara no ha demanat perdó dels cops de porra fets pels seus al cap dels catalans pel fet criminal d’anar votar.
No entenc com els presos van rebre aquest pepero serrat de la banda criminal i genocida del 155-pp-psc-cs.
Serrat, es franquisme pur i dur, com al temps de la vergonya franquista del la-la-la, QUE CANTAVA la folklorica franquista

Sergi Guitart
Sergi Guitart
27.06.2018  ·  19:28

El que sorpren dels pressos i cap lider no independentista en diu res es que a l’estranger estan lliures -provisionalment- i a l’estat espanyol engarjolats…

Quan tinguem resolucions o sentencies europees es fara mes evident o no la diferencia, pero tinc la sensacio que estan esperant a que tothom estigui de vacances per donar males noticies i que no hi hagi gaire moviltzacio social… i el que em segueixo preguntant es qui s’atreviara a posar els peus a la Catalunya Nord amb el que aixo suposaria i suposant que tot els bufi a favor juridicament…

Digui el que digui la justicia a la EU, seguiran engarjolats a Madrid… En els fons se’ls acusa mes mediaticament que juridicament de declarar la independencia cosa que sembla no tenien ni prevista, el que hi havia previst era la “declaració d’inici del procés d’independència” tal com diu el programa electoral de JxS (encara online, 125 pagines) i on la paraula “unilateralitat” no surt cap vegada, “republica” nomes tres, i “nou estat” moltissimes vegades… no cal o quasi ni es pot recordar com va variar tot despres del 27S… N’hi havia uns que fins i tot deien que farien una DUI l’endema si es guanyava en vots!!! pero en vots es va perdre, sino ens ho haguessin fet saber rapidament…

Si haguessin esperat a fer cap declaracio d’independencia a escala internacional ni que fos simbolica i estiguessin tancats per haver deixat votar a la gent, jo diria que la pel.licula seria molt diferent i qualsevol democrata del mon estaria de la nostra banda estigues d’acord o no amb l’objectiu… I probablement ja haguessin rebut visites d’uns quants liders internacionals… Mediaticament i internacionalment seria tot molt diferent… I encara tindriem la honorabilitat d’estar oferint a l’adversari la posibilitat de jugar al referendum abans de sentenciar el torneig, torneig que haviem perdut una vegada a les eleccions…

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.06.2018  ·  19:30

Empatia? per sa tia. Oportunisme i imatge, sobretot dels dels medis. L’entorn socialista cerca ara rentar-se la cara, nedar i guardar la roba. Presos, refugiats, feminisme, tot val per Europa. Però a qui amollen és als violador i perillosos socials, sobretot de guant blanc.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
27.06.2018  ·  20:14

Empatia?
Esperit democràtic?

No, no estic d’acord amb la editorial.

Fa 8 mesos, quan manava el PP i la seva branca SA de C’s atiava l’odi contra Catalunya i mentia a tort i a dret, mentides aplaudides pels mitjans de comunicació nazionalistes espanyols aleshores haurien estat creïbles, ara no, no els crec.

Aquests senyors estaven i estan a sou de la oligarquia econòmica i mediàtica.
Ara toca anar preparant el camí per a un rentat de cara d’un PSC-PSOE que va avalar el cop d’estat del 155. Això és el que han fet.

Josep manel Brunet
Josep manel Brunet
27.06.2018  ·  20:23

Pug compartir la seva opinió pero amb matissos,aquesta gent Serrat, Iglesias ,i cia ,ja fá molt de temps que veuen las inusticies que s’han portat a terme i¿ ara que s’ha produit un “cambi”politic han despertat¡?.Doncs ja era hora¡¡¡

maria serra
maria serra
27.06.2018  ·  21:36

`
Ànims, aquestes visites encara que fetes amb retard, vol dir que anem per bon camí, si no, en Serrat no hi hauria anat.
Aquests dies estic visitant petits Empresaris per una causa solidaria per els presos polítics , la gent no els oblida.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
27.06.2018  ·  22:55

Molt d’acord amb Robert Joan. La nostra prioritat ha deixat de ser la independència, ara només són els presos polítics?.
Aquest és els seu objectiu de tenir-los com ostatges. I malauradament, els polítics d’aquest govern il.legitim que tenim ara al Parlament vescanviaran una cosa per l’altra. Serem capaços d’aturar-los?. Em temo que no, si com veiem, són ells mateixos ( els ostatges) els que estàn preparant la cerimònia de reconciliació.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
27.06.2018  ·  23:13

Molt d’acord-un cop més- amb vostè Vicent; Només cal èsser una persona amb un mínim de sensibilitat per mostrar d’alguna manera la seva solidaritat amb els pressos i fins i tot fer-los-hi una visita. Aquest fet res te a veure amb la ideologia de cadascú, sigui independentista o no; te a veure amb el que es considera una autèntica aberració judicial i un comportament de la justicia més prop del’Inquisició que d’una justicia tal com cal. Els que sostenen amb alegria la permanència dels pressos a les pressons, per contra, denoten un molt baix nivell ètic i humà

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies