Les plantofades dels EUA i el Canadà a García-Castellón pel Tsunami

  • El 2020 Suïssa ja va refusar de col·laborar en la investigació contra el Tsunami i va avisar tres vegades Espanya que perseguia els exiliats per un "delicte polític"

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
20.02.2024 - 12:17
Actualització: 20.02.2024 - 18:26

Quan el mes de maig de l’any passat es va aixecar el secret de sumari sobre la causa del Tsunami Democràtic a l’Audiència espanyola, després de gairebé quatre anys, es va constatar que feia aigües per tot arreu. Perquè els informes amb què la Guàrdia Civil volia sostenir la causa no aportaven proves concloents, però sobretot perquè les peticions de col·laboració internacional que havia fet el jutge Manuel García-Castellón d’ençà de final del 2019 havien acabat en fracàs. Les comissions rogatòries enviades a Suïssa, als Estats Units i al Canadà van acabar en fracàs, com aquesta darrera, enviada una altra vegada a Suïssa, i que ha acabat amb la denegació de col·laboració del govern suís, que ha qüestionat la investigació per terrorisme.

“Un delicte polític”

I s’ha remès a la resposta, molt contundent, que ja va donar a les autoritats espanyoles el març del 2020 mitjançant una carta enviada a l’Audiència espanyola i a la qual ha tingut accés VilaWeb. Els demanaven informació sobre un compte bancari des d’on, suposadament, es finançaven les activitats de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem que, en paraules del tribunal espanyol, “significaven una amenaça excepcionalment greu per a l’estat espanyol i la seva integritat territorial, amb indubtables possibilitats de subvertir i pertorbar l’ordre constitucional”. Suïssa va respondre que allò era un delicte polític, de manera que, segons la legislació d’aquest país, feia inadmissible la petició de col·laboració que li feien les autoritats espanyoles. 

Però no es van pas aturar ací, sinó que hi van afegir tot un seguit de consideracions sobre els fets pels quals s’obria una investigació per terrorisme, tot negant que poguessin ser qualificats d’aquesta manera del seu punt de vista. Els suposats responsables dels fets “no exercien cap coacció ni cap extorsió, ni havien posat en perill ni amenaçat de posar en perill la vida i la integritat física de les persones (per exemple, mitjançant el segrest d’un avió, la utilització de mitjans d’extermini en massa, la provocació d’una catàstrofe o una presa d’ostatges)”, deien. “Tot això no s’esdevé en aquest cas.”

Suïssa ja s’havia negat a col·laborar anteriorment amb la justícia espanyola en la persecució dels exiliats per rebel·lió i sedició. Ho va fer fins a tres vegades, el 2017, el 2018 i el 2019, aquesta darrera coincidint amb la sentència del Tribunal Suprem contra el procés i en la reactivació aleshores de les euroordres per sedició. Així es pot comprovar en les comunicacions de l’estat espanyol mitjançant el sistema Sirene per al compliment de les ordres de detenció internacional i les euroordres dins l’espai Schengen. El 2019 Suïssa deia: “Us informem que els fets descrits no constitueixen, a primera vista, cap delicte extradible, segons el dret suís; els fets descrits semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un de polític. Per això, una sol·licitud formal d’extradició probablement entraria en l’àmbit d’aplicació de l’article 3 del Conveni Europeu d’Extradició.”

Abans, el novembre del 2017, amb l’emissió de la primera ordre internacional d’extradició per part de la jutgessa Carmen Lamela, Suïssa va marcar-la amb un indicador de validesa, tot dient: “D’acord amb la llei suïssa, els fets descrits no són constitutius de cap delicte extradible.” I el 23 de març de 2018, quan el jutge Pablo Llarena va reactivar les euroordres que ell mateix havia retirat uns mesos abans, Suïssa diu, mitjançant el sistema Sirene: “Els fets inclosos en la informació addicional no s’adiuen a les condicions de l’article 16 del Conveni Europeu d’Extradicions. Per a jutjar la mútua criminalitat, si us plau envieu una descripció més precisa dels fets, concretament el modus operandi exacte.” No consta que Llarena es molestés a respondre-hi.

El no dels Estats Units i el del Canadà

Però tornant a la causa contra el Tsunami Democràtic, el febrer del 2020, el jutge García-Castellón també va rebre una resposta negativa dels EUA, a qui havien fet una petició d’informació sobre els usuaris de comptes de GitHub, d’on es feien rèpliques de la web del Tsunami. Les autoritats judicials nord-americanes deien que necessitaven més informació, més concreció, més detalls que demostressin que aquells usuaris podien tenir cap mena de relació amb una investigació com aquella, que no podien donar informació tan sensible i que podia afectar drets fonamentals amb un enfocament tan vague com el que hi havia en la investigació contra el Tsunami. 

La representant de l’oficina d’afers internacionals de la divisió criminal del Departament de Justícia dels EUA deia en la comunicació enviada al Ministeri de Justícia espanyol, tot responent a la comissió rogatòria, que havien d’especificar si l’ús del domini tsdem.gitlab.io per a donatius, amb el qual s’havia finançat en part l’activitat de Tsunami, tenia cap mena de vinculació amb actes “violents o il·legals”, i recordava que la Primera Esmena de la constitució dels EUA protegeix la llibertat d’expressió excepte “en circumstàncies molt limitades”. “Necessitem saber que aquest domini ha generat aquest caos” per a executar la sol·licitud d’investigació.

I finalment, el juny del 2021, les autoritats judicials del Canadà van refusar la comissió rogatòria perquè la petició per a aclarir qui va registrar una sèrie de dominis d’internet quedava fora de la seva jurisdicció. En el cas del Canadà, les autoritats judicials van refusar la comissió rogatòria perquè la petició per a aclarir qui va registrar una sèrie de dominis d’internet quedava fora de la seva jurisdicció. L’empresa dels dominis és canadenca –Tucows–, però la gestió de les altes i el registre dels clients és en mans d’una altra empresa –Njalla–, que té la seu a l’Illa Nieves (Saint Kitts i Nevis, al Carib).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any