‘On són els joves? Els joves són aquí, al centre neuràlgic de la mobilització, amb una butlleta a la mà.’ Són paraules de Mireia Boya, la diputada de la CUP, ahir davant milers d’estudiants a la plaça de la Universitat. Jordi Cuixart va insistir-hi: ‘Deien que estàveu adormits, que havíeu dimitit. Amics i amigues, jo aquí no veig cap estudiant adormit.’

Quan falten només quatre dies per al referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre, la vida política del país es troba sumida en una calma tensa. Tothom sap que passaran coses, però quan? De fet, ja en passen, cada dia és un degoteig de citacions per part de la fiscalia, de batlles que es neguen a declarar, d’intents de l’estat de controlar la policia i, sobretot, de maniobres per atemorir els ciutadans perquè s’ho pensin dues vegades abans de prendre part en el referèndum. En aquest context, hi ha un col·lectiu que ha pres el relleu de la ‘mobilització permanent’ que Jordi Cuixart va demanar després del cop d’estat del 20-S: els estudiants.

Ahir, de fet, va fer-se pública una amenaça –amb un to certament desesperat– per provar de frenar els estudiants. La fiscalia espanyola va fer un advertiment als pares i mares i als centres educatius, a qui recorda que tenen la ‘responsabilitat civil’ sobre els danys que els estudiants menors d’edat poden rebre o causar durant les mobilitzacions. Això, el mateix dia que a Lleida gairebé un miler d’alumnes de secundària i d’universitat omplien els carrers i tallaven el trànsit contra el cop d’estat.

Una reacció immediata
Les detencions de catorze alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat dimarts passat i els escorcolls als departaments d’Economia i Afers Socials i Família, a més de diversos domicilis particulars, van provocar una resposta multitudinària que va tenir la màxima expressió a la rambla de Catalunya, davant el Departament d’Economia. Alhora, els estudiants es van organitzar i el mateix dia 20 al matí van tallar l’avinguda Diagonal. Hi hagué talls també l’endemà. Era només el començament.

El dia 21 hi va haver el primer gran acte dels estudiants catalans contra la repressió i en favor del referèndum de l’1 d’octubre, impulsat per la plataforma unitària Universitats per la República. La plaça Cívica del campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma era plena a vessar per escoltar David Fernàndez, Neus Lloveras, Lluís Llach, Joan Giner, Elvira Vila i Josep-Maria Terricabras. Sempre pacífics, disposats a cridar ‘premsa espanyola, manipuladora!’ en plena connexió en directe de La Sexta i a entonar un ‘Boig per tu’ multitudinari i a plens pulmons per compensar la periodista que havien convertit en cap de turc. Molts es van desplaçar a Cerdanyola després d’haver passat la nit davant el Tribunal Superior de Justícia, en un campament improvisat al passeig Lluís Companys

Les ocupacions pacífiques i Assange
Aquell mateix dia, poques hores abans, els estudiants s’havien concentrat també a tres campus de la Universitat de Barcelona i davant els rectorats de la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili. L’endemà es van repetir les concentracions a les universitats de tot el Principat, que van confluir a la plaça de la Universitat. D’ençà de llavors, els joves es van instal·lar a l’edifici històric de la UB i no se n’han mogut. I la plaça ha esdevingut un dels punts neuràlgics de la mobilització pel referèndum.

Representants de totes les formacions polítiques sobiranistes han passat per la plaça aquests darrers dies. Des de Gabriel Rufián fins a Antoni Castellà, passant per Anna Simó, Mireia Boya, Joan Giner i Jaume Asens. Fins i tot la presidenta del parlament, Carme Forcadell. També s’hi han fet conferències, hi han intervingut portaveus d’entitats cíviques i s’hi han celebrat concerts. S’han aturat les classes, però no l’activitat. D’una altra banda, els cartells que fa córrer Universitats per la República van encapçalats d’un títol amb reminiscències de lluita antifranquista: Caputxinada 2017.

Hi ha activitats, fins i tot, que han sobrepassat l’àmbit universitari. Dimarts a la tarda, amb una pantalla i un projector n’hi hagué prou per a organitzar una classe a distància sobre com protegir-se dels atacs informàtics. El professor? Ni més ni menys que el ciberactivista i fundador de WikiLeaks, Julian Assange, des del seu confinament a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Assange, que darrerament s’ha mostrat molt crític amb la repressió de l’estat espanyol contra l’1-O, fins i tot ha fet públic un mirall de la web del referèndum des del domini de WikiLeaks.

Compenetració intergenacional
D’una altra banda, aquests darrers dies els estudiants concentrats a la UB s’han convertit en voluntaris del referèndum de facto. Mentre encara no han arribat les targetes censals a tots els municipis de Catalunya, els locals de votació assignats a cada ciutadà només es poden consultar de manera telemàtica. A més, la persecució contínua de l’estat espanyol fa que quasi cada dia canviïn els dominis actius on es pot consultar. Les últimes opcions són un compte de Twitter, un bot de Telegram i una aplicació.

Els estudiants, avesats a l’ús de les tecnologies, han ajudat centenars de persones que s’han arribat a la universitat per saber a quin col·legi electoral els havia estat assignat. A més, han repartit un milió de butlletes de votació. La mitjana d’edat dels manifestants que, per exemple, s’han manifestat una vegada i una altra a les portes del Tribunal Superior de Justícia és alta. Ara, el jovent ha pogut retornar als grans el favor d’haver mantingut encesa la mobilització pel referèndum.

La primera vaga
Avui comença oficialment la vaga a les universitats catalanes. Una vaga convocada per a dos dies, però que no es pot preveure fins quan s’haurà d’allargar. Per una altra banda, els estudiants de secundària són majoritàriament menors d’edat i, per tant, no podran votar l’1-O. Així i tot, ahir i avui també han secundat una vaga arreu del país, convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Ahir, quan feia dos anys de les eleccions del 27-S que van donar lloc a la majoria absoluta independentista al parlament, els estudiants de Barcelona van tornar a tallar la Diagonal i en més de vint ciutats del Principat hi hagué manifestacions. En aquest cas, els estudiants són pioners. La seva vaga és la primera convocada per defensar les urnes des del carrer.

Els rectors han reaccionat d’una manera diversa a les mobilitzacions. El de la Universitat Pompeu Fabra ha emès un comunicat en què anunciava que, preocupat ‘per la vulneració de drets fonamentals’ i ‘en defensa de les institucions catalanes’, se suspenien les activitats acadèmiques a la UPF per als dies 28 i 29 de setembre.

En canvi, el consell de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona no ha suspès l’activitat, però ha demanat als docents que procurin no fer activitats avaluables durant aquests dies per ‘fer compatible el manteniment de l’activitat docent amb el dret individual de vaga’. Alhora, el claustre de la Universitat de Lleida va descartar de sumar-se a la convocatòria de vaga, tal com demanaven els estudiants, però sí que va aprovar una declaració institucional en favor de la convocatòria del referèndum de l’1-O.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb