El 14 de setembre es va desnonar a Sants una família amb tres menors que va reobrir el debat sobre el dret a l’habitatge. Tot i la pressió feta per entitats com la PAH, l’estat segueix tenint una de les legislacions més contràries pels deutors i els intents, com el del parlament català, d’aprovar lleis pròpies que protegissin als més vulnerables han estat recorregudes i suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol.

Encara hi ha desnonaments?
Actualment, tot i el descens mediàtic, els desnonaments no s’han aturat. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en el període d’abril del 2015 a fins a març del 2016 hi trobem 27.143 desnonaments als Països Catalans, el que significa 74 desnonaments diaris. Una xifra no gaire lluny del nombre de desnonaments en els quatre trimestres anteriors, que era de 28.693.

Encara que l’inici d’aquest període coincideix amb l’arribada de nous governs progressistes a les Illes Balears i el País Valencià i l’entrada d’ajuntaments que posen l’accent en aquesta qüestió, el canvi no ha estat radical. El descens és lleugerament superior als Països Catalans que a l’estat, però sense una tendència clara: la caiguda és major a la província de Tarragona que no pas a la de Barcelona, i mentre a Castelló fins i tot puja lleugerament a Alacant cau més pronunciadament.

Captura de pantalla 2016-09-23 a les 18.07.22

Més enllà del procés judicial, la resposta ha estat en gran part l’objectiu que, encara hi hagi desnonaments, cap ciutadà es quedi al carrer. Cal remarcar que, segons el Banc d’Espanya, un 77% és l’habitatge habitual dels desnonats. Dins d’aquests desnonaments es pot dividir entre els que són deguts a una execució hipotecària, normalment d’entitats financeres, que tenen el 85% del crèdit hipotecari de l’estat, i els procediments de la llei d’arrendataris urbans, principalment per lloguer impagat.

Captura de pantalla 2016-09-23 a les 18.09.53

Si dividim els desnonaments segons aquestes dues categories, trobem diferències importants per comunitats autònomes. En els desnonaments per execució hipotecària (o sigui per impagament de la hipoteca), en el País Valencià, tot i tenir dos milions i mig menys habitants que Catalunya, hi ha gairebé 750 més desnonaments per aquesta qüestió. Les províncies d’Alacant i València tenen gairebé el mateix nombre que la de Barcelona. En canvi, a la província de la capital catalana es disparen els desnonaments per impagament del lloguer, representant aquestes tres quartes parts dels que es produeixen a la província, percentatge molt superior que a la resta de províncies. Les diferències són clares.

Una de les claus les trobem en els processos d’execució hipotecària. El procés comença quan el creditor reclama el pagament d’una hipoteca. El ciutadà rep les quotes impagades (sumat als interessos i comissions) i si no hi ha acord entre les parts, es fixa una subhasta, d’on surt un nou propietari (pot ser la pròpia entitat creditora pagant el 70% del valor de taxació) que pot demanar una ordre de desnonament. Per tant, sense acord, s’arriba a un desnonament.

Encara que a Catalunya s’inicien més processos d’execució hipotecària, al País Valencià el 58% dels processos d’execució hipotecària acaben amb un desnonament, mentre que a Catalunya aquest percentatge es redueix el 44%, fet que provoca que els desnonaments per aquesta qüestió siguin més alts al País Valencià. Els que no acaben en desnonament pot ser per un acord, o perquè els inquilins abandonen l’habitatge abans que es produeixi l’ordre.

Els ciutadans de l’estat, dels més desprotegits d’Europa
Una de les grans reclamacions de la PAH, així com de les entitats que van promoure una Iniciativa Legislativa (ILP) al Congrés reclamant la dació amb pagament, o sigui la possibilitat de saldar el deute entregant l’habitatge. Actualment, si l’habitatge és venut a la subhasta per un preu inferior al deute, el deutor ha de pagar la totalitat de l’import encara que sigui desnonat del seu habitatge. Sense habitatge i amb deutes.

L’any 2011 el PP i el PSOE (en aquell moment en el govern) van votar en contra d’una proposta d’ERC, IU i ICV de considerar suficient l’entrega de l’habitatge per cancel·lar el préstec. Aquest fet va portar a la PAH i altres entitats a promoure aquesta ambiciosa ILP que demanava la dació en pagament, paralització dels desnonaments i possibilitat de lloguer social, amb més d’un milió i mig de signatures. Aquest cop tenia el suport d’un PSOE que no governava, però que es va topar amb una majoria absoluta del PP.

El PP va rebaixar radicalment la proposta, que va provocar que fins i tot la ILP fos retirada. En la llei aprovada el 2013 es dona la possibilitat de demanar la condonació del deute al creditor (sense obligar a aquest a acceptar-ho), s’impedeix desallotjar en dos anys a les persones amb risc d’exclusió social (famílies nombroses, monoparentals amb dos fills, menors de tres anys, amb discapacitat, desocupats i sense prestació social o víctimes de violència de gènere) ‘amb la confiança que, a la finalització d’aquest període, haurà superat la situació de dificultat en què es pugui trobar en aquell moment’ i també permet alliberar part del deute si es paga el 65% en cinc anys o el 80% en deu anys.

El govern espanyol contra les lleis d’habitatge i pobresa energètica dels parlaments
El 29 de juliol de 2015 el Parlament de Catalunya aprovava la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, a proposta d’activistes catalans. En aquesta llei les entitats tenen l’obligació d’oferir lloguer social si els desnonats no tenien una alternativa d’habitatge pròpia i no assolien un màxim d’ingressos. Sent el lloguer un 10% dels ingressos familiars, en el mateix poble i una durada mínim de tres anys.

A més posava l’accent en els desnonaments per impagament de lloguer (la majoria dels que es produeixen a Catalunya). Així com la pobresa energètica, on es blindava l’accés a aigua, gas o electricitat, fent que en el moment que no es pot pagar, les empreses avisen serveis socials, per si els afectats tenen risc d’exclusió social (quan la família no supera els 1.480 euros mensuals).

Però part d’aquesta llei va ser recorreguda el maig d’aquest any pel govern del PP i suspesa pel Tribunal Constitucional. Aquest fet ha portat al Parlament a aprovar una nova llei (aquest cop sense el suport de la PAH), però amb el suport amb matisos de l’ajuntament barceloní. Punts com l’obligatorietat a oferir un lloguer social a persones vulnerables han estat impugnats i ha portat a crear comissions amb la mediació del Govern, entitats socials, advocats, ajuntament i bancs per analitzar els casos. A la vegada que s’augmenten els habitatges de lloguer social.

Les dades han mostrat que el govern català ha evitat de forma directa 4.334 desnonaments durant el 2015 (16.827 des del 2012), així com 42.000 ajuts per pagar el lloguer o quota hipotecària.

També trobem la intervenció dels ajuntaments. En els dotze ajuntaments catalans més grans, en els nous mesos que la llei havia estat vigent, s’havien aturat 4.286 desnonaments, 314 dacions en pagaments, 328 refinançaments i 64 quitances. A la vegada, gràcies a la llei s’havien aturat 4.399 talls de subministrament.

A Barcelona s’havien augmentat les ajudes a lloguer i gràcies a la llei es van evitar 639 desnonaments el primer trimestre del 2016, així com 300 a l’Hospitalet o 165 a Badalona. Segons l’ajuntament, tot i els desnonaments, no hi ha cap ciutadà que s’hagi quedat al carrer després de l’esdeveniment.

A la ciutat de València, el batlle Joan Ribó va anunciar que la policia local no intervindria en cap desnonament, a la vegada que també s’augmentaven les ajudes a lloguer i al pagament de proveïments de gas, electricitat i aigua, així com el govern valencià que està rehabilitant habitatges públics per posar-los com a lloguer social. A la vegada que s’han compromès a no executar cap desnonament en habitatges del parc públic i deixar de treballar amb entitats que executen desnonaments a persones en risc d’exclusió. Per la seva part, l’ajuntament de Palma ha creat l’Oficina Antidesnonaments, que ha aconseguit aturar el 62% dels desnonaments el primer any d’existència.

El govern espanyol també ha recorregut i suspès al Tribunal Constitucional les lleis sobre habitatge d’Andalusia, el País Basc, Navarra i les Illes Canàries. Algunes amb propostes similars a la catalana, com la del País Basc, que garantia un lloguer a l’afectat per part de les entitats financeres (si no hi havia alternativa d’habitatge). A la vegada paralitza lleis que ja estaven avançades com a les Illes Balears o al País Valencià, quedant la llei per la funció social de l’habitatge en un esborrany de moment.

Critica europea i altres estats
El març del 2013 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que les lleis espanyoles sobre desnonaments no garantien la protecció suficient als ciutadans davant les clàusules abusives i el maig del 2013 un dictamen del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, afirmava que l’execució hipotecaria hauria de ser l’últim recurs i que les mesures del govern de Rajoy eren insuficients.

El mes d’abril d’aquest any la Comissió Europea obria un expedient a Espanya per primer cop per la seva legislació hipotecària, considerant que incomplia la directiva que ‘garanteix que els consumidors no quedin vinculats per clàusules abusives’, ja que només un reduït grup pot agafar-se a les mesures del govern. Si no se soluciona, la comissió Europea podria denunciar Espanya davant el Tribunal de la Unió Europea, procés que pot durar anys i podria acabar sense efectes legals.

Altres estats sí que han modificat la seva legislació per a protegir els més vulnerables. Per exemple, Grècia, que tenia una legislació similar a l’espanyola, va aprovar una moratòria que impedeix a bancs expulsar per impagament si l’habitatge és la primera residència i és menor de 200 metres quadrats, a Itàlia un decret-llei impedeix desnonar famílies amb menys ingressos que 27.000 € i altres països com els Països Baixos o Estats Units tenen mesures similars a la dació en pagament.

Les modificacions d’Espanya han estat evitades en gran part pels bancs espanyols, ja que consideren que la dació en pagament podria temptar als hipotecats a no pagar quan el deute pendent està per sobre el valor de l’habitatge. A Barcelona hi ha al voltant de 1.500 pisos buits en mans del ‘banc dolent’ i prop de 150 fa més de dos anys que estan buits, que podrien portar a la cessió obligatòria o a multes a l’entitat.

Un dels problemes de la bombolla immobiliària ha estat que les taxadores estaven en mans d’entitats de crèdit, que s’encarregaven de valorar les hipoteques que es concedien. El 2013 havia 57 taxadores, Tasamadrid (controlada per Bankia), VTH (La Caixa) o Tabimed (Banco Santander), fins que el Banc d’Espanya ha obligat a deslligar-se dels bancs. Però els bancs no sempre són els culpables. Per exemple, l’Associació d’Estats Víctimes Financeres (Adevif), calcula que un 30% dels desnonaments que es produeixen a l’estat són per prestadors privats de ‘crèdit ràpid’, amb individus que tenen 3.800 habitatges i 1000 drets d’hipoteques.

Tot i el descens mediàtic que s’ha produït sobre aquesta qüestió, sembla que el problema encara està lluny tenir una solució.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.