11.07.2015 - 17:45
|
Actualització: 15.07.2015 - 20:31
Com cada any, Srebrenica commemora avui el genocidi comès per tropes sèrbies contra la població civil amb una cerimònia oficial, presidida pel batlle i representants de les associacions de víctimes. Dos anys després de la primera disculpa oficial de Sèrbia per la matança, el primer ministre del país, Aleksandar Vucic ha intentat assistir a l’acte per expressar el seu dolor. Però Vucic ha hagut de fugir atacat pels familiars de les víctimes que li han volgut pegar i li han llençat pedres.
Srebrenica, un tranquil municipi de majoria musulmana enclavat al sud de Bòsnia i Hercegovina, va sortir de l’anonimat secular el 1995. Fa vint anys, aquest enrevessat topònim bosnià va saltar a primera plana com a sinònim de genocidi, de matança indiscriminada i, també, de vergonya internacional. L’11 de juliol de 1995, en plena guerra als Balcans, forces paramilitars sèrbies comandades pel general Ratko Mladic van encerclar la població, plena de refugiats, i hi van entrar sense cap mena d’oposició del contingent neerlandès de Cascs Blaus de l’ONU. Les forces sèrbies hi van assassinar més de vuit mil homes i nois i en van expulsar vint mil persones.
Per la principal matança de civils a Europa després de la Segona Guerra Mundial, foren jutjats al Tribunal Penal Internacional i condemnats per crims de guerra els presidents de Sèrbia, Slobodan Milosevic (que es va morir a la presó el 2006), i dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic, com a inductors; i el general Ratko Mladic, com a executor.
Però en la matança, també hi va haver deixadesa de la comunitat internacional: des de la inacció dels Cascs Blaus desplegats sobre el terreny fins a la revelació recent, al diari The Guardian, que la caiguda de Srebrenica formava part de l’estratègia de la Gran Bretanya, França, els EUA i les mateixes Nacions Unides per a aconseguir la pau a qualsevol preu, fins i tot lliurant la ciutat a Mladic.
Cerimònies simultànies a Barcelona i Sarajevo
Els actes de record del vintè aniversari de la matança no sols es concentren a la ciutat bosniana. La Universitat de Barcelona, a través de l’Observatori Europeu de Memòries, organitza avui una commemoració simultània de la matança a Barcelona i Sarajevo amb la col·laboració de la Fundació Districte 11 i del Museu d’Història i la Fundació per la Democràcia Local de Bòsnia i Hercegovina.
A la capital catalana, de 10.30 a 20.30, es farà a l’esplanada del Born Centre Cultural una lectura col·lectiva dels 8.873 noms de les persones assassinades que s’han pogut identificar fins ara. L’acte es tancarà amb el concert manifest ‘L’Escopetarra’, de l’artista i activista per la pau César López.
A la capital bosniana, els mateixos 8.873 noms es projectaran a partir de les 20.00 a la façana del Museu d’Història de Bòsnia i Hercegovina, una projecció acompanyada de la performance ‘Guernica-Srebrenica. La vida continua’ amb grafits en directe, música i videoart.
