MuseumPasseier
Passeirer Straße 72,  St. Leonhard in Passeier, Tirol del Sud
Mapa a Google

Una de les atraccions dels visitants que passen per St. Leonhard in Passeier, un dels nombrosos poblets bucòlics del Tirol del Sud, és el museu local, dedicat en part al personatge més famós de la contrada: Andreas Hofer (1767-1810). Aquest fill d’un hostaler del municipi va passar a la posteritat, sobretot, per haver estat l’instigador de la rebel·lió dels tirolesos contra els anhels imperialistes de Napoleó Bonaparte, al començament del segle XIX. El Tirol, part integrant del Sacre Imperi Romano-germànic, va passar el 1805 –pel tractat de pau de Pressburg– a ser una possessió de Baviera, aliada de Napoleó.

El canvi de règim no va ser rebut de bon grat pels tirolesos, que s’hi van revoltar. Al capdavant seu hi havia l’ardit i barbut Hofer, sovint anomenat també el Guillem Tell del Tirol, que amb els seus seguidors armats va aconseguir d’infligir unes quantes derrotes a les tropes franco-bavareses, cosa que va implicar que ràpidament posessin un preu elevat al seu cap. Fou així com, per la suma de 1.500 florins, un veí el va acabar traint no gaire lluny del seu poble natal i fou lliurat a les autoritats.

El 20 de febrer de 1810, després d’un judici llampec i sense garanties, el comandant en cap dels revoltats, Andreas Hofer, fou afusellat a Màntua (Llombardia). L’execució no va fer sinó engrandir la figura polièdrica de l’hostaler guerriller. En dóna compte, sense anar més lluny, el fet que Zu Mantua in Banden, més conegut popularment com el cant d’Andreas Hofer perquè s’hi evoquen passatges heroics de la seva vida, sigui actualment l’himne oficial del Tirol. I també n’és una bona mostra l’estrena, el 1830 a Londres, d’una òpera dedicada a l’heroi tirolès: Hofer, oder: Der Tiroler Tell.

L’òpera és, precisament, l’element que permet de vincular aquest veritable símbol nacional del Tirol amb Catalunya. Una descendent seva, la soprano Ulrike Haller, nascuda al municipi sud-tirolès de Meran (on cada mes de febrer l’Associació de Fusellers del Tirol del Sud homenatja Hofer amb una recreació històrica), es va establir a Barcelona el 2004 per ampliar estudis i es va acabar especialitzant com a cantant d’oratori i liederista. Entre recitals i òperes, Haller ha anat madurant de Catalunya estant la idea de dedicar, algun dia, una òpera a les vides duríssimes i tràgiques de les quatre filles de Hofer, que l’execució a Màntua va deixar òrfenes de ben petites: la Maria, la Rosa, l’Anna i la Gertraud, casada el 13 de setembre de 1830 amb Johann Haller i morta poc després, a tan sols vint-i-nou anys.

Ulrike Haller es va casar amb el director d’orquestra igualadí Daniel Mestre i Dalmau (1973), el qual es va iniciar musicalment a Catalunya (Escolania de Montserrat, conservatoris de Badalona i de Barcelona) i el 1997 es va traslladar a Viena per ampliar estudis de direcció al Konservatorium der Stadt. A la capital austríaca es va graduar, amb les màximes qualificacions, dirigint al Konzerthaus l’Orquestra Simfònica de Bratislava, amb obres d’Edward Elgar i de Xavier Montsalvatge. L’any 2002, Mestre es va traslladar a Sud-àfrica per assumir la direcció del Cape Town Opera Chorus i va debutar com a director d’òpera amb La traviata de Verdi. Del 2004 ençà, la seva activitat professional s’ha desenvolupat sobretot a Barcelona, sovint al costat de Haller.

Per tot plegat, no és estrany si, tornant a la visita al museu de St. Leonhard in Passeier, ens trobem a les sales dedicades a Andreas Hofer un arbre genealògic de la família en què apareixen, en un dels extrems, la soprano Ulrike Haller, el director orquestral Daniel Mestre i els seus fills, nascuts a Barcelona.

I una mica més: Mestre i Haller són els grans protagonistes del concert de primavera que es farà el 10 de maig vinent a l’Auditori de Barcelona, organitzat per l’Associació Messies Participatiu. Amb el títol Guerra i pau, un tema malauradament de molta actualitat, la funció se centrarà en composicions de Mendelssohn i, molt especialment, en la Missa in tempore belli (‘Missa en temps de guerra’) de Joseph Haydn, que fa referència precisament a la guerra entre Àustria i França. El concert començarà i s’acabarà amb obres de Pau Casals, com a homenatge al cent cinquantè aniversari del seu naixement.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat