15.02.2018 - 15:05
|
Actualització: 15.02.2018 - 17:33
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas, que investigava els membres del govern pels preparatius de l’1-O, ha remès la causa al Tribunal Suprem espanyol, a petició del magistrat instructor Pablo Llarena. La causa es va obrir el 8 de setembre arran de la querella de la fiscalia per desobediència, malversació de fons públics i prevaricació per haver signat el decret de convocatòria del referèndum independentista. D’aquesta manera, ja no queda cap membre de l’executiu de Puigdemont investigat pel TSJC, i tots depenen ara del Suprem.
Armas, que no va arribar a prendre declaració a cap investigat, va ser la magistrada que va coordinar l’operatiu policíac contra l’1-O i va ordenar el precintament de col·legis i el decomís d’urnes i paperetes. La magistrada Maria Eugènia Alegret, que instruïa una causa similar contra els membres sobiranistes de la mesa del parlament per haver permès la votació de les lleis de desconnexió i del referèndum, ja va enviar la causa al Suprem el novembre.
Assenyalen Lloveras i Buch
Un altre magistrat del TSJC, en aquest cas Jordi Seguí, ha enviat també a Llarena una exposició raonada per si el magistrat del Suprem considera que la investigació contra Neus Lloveras, ex-presidenta de l’AMI, i Miquel Buch, ex-president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), per haver col·laborat amb l’1-O es pot acumular a les diligències que ja instrueix. El setembre, la fiscalia es va querellar contra ells per considerar que havien comès desobediència quan van oferir la col·laboració dels seus consistoris associats per posar a disposició del govern locals municipals que fessin de col·legis electorals. Segons el magistrat, a les 23.31 del 6 de setembre, minuts després d’haver-se aprovat la llei del referèndum, Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic als batlles de Catalunya en què els indicaven que havien de procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret de batllia per a mostrar el seu suport al referèndum.
A la providència, s’hi afirma que Lloveras i Buch ‘guarden una evident connexió material’ amb l’aprovació de la llei del referèndum, i segons el magistrat això pot ser constitutiu dels delictes de sedició i rebel·lió.
Tot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional espanyol, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l’1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l’actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana. El 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de ‘Material de campanya per al referèndum de l’1 d’octubre’, que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l’AMI, un que demanava el vot afirmatiu.
El magistrat recorda que Lloveras, que era diputada al parlament l’anterior legislatura, ara ja no ho és. I per tot això considera que la causa s’hauria d’unir a la ja instruïda per Llarena al Suprem.
