El TSJC cita a declarar Roger Torrent i els membres de la mesa per desobediència

  • Els ha citats el 15 de setembre

VilaWeb
ACN
26.07.2021 - 13:43
Actualització: 26.07.2021 - 17:54

El TSJC ha acordat d’obrir diligències a l’ex-president del parlament Roger Torrent, l’ex-vice-president Josep Costa i els ex-membres de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per un presumpte delicte de desobediència. Els ha citats a declarar el 15 de setembre.

La magistrada instructora també dóna cinc dies a Vox per aportar una fiança de 10.000 euros per a continuar com a acusació popular. La resolució es pot recórrer, però no suspèn el procediment.

La querella de la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions: una, el 12 de novembre de 2019 i l’altra, el 26 de novembre de 2019. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, i la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem espanyol per l’1-O, reiterava la reprovació del rei espanyol.

En l’escrit, diu que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del parlament del 9 de novembre del 2015 sobre el començament del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la mesa el deure d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que ignorés o eludís la suspensió. També els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. La fiscalia considera que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència quan van permetre els dos debats.

En el debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre de 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del parlament d’exercir “de forma concreta” el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català. El 29 d’octubre la mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia diu que el 12 de novembre mateix el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que s’havia notificat als afectats el “deure” d’impedir la iniciativa.

Sobre la reprovació del rei espanyol, el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem espanyol que incloïa una declaració que deia: “El parlament reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia.” La mesa ho va admetre a tràmit, es van desestimar les peticions de reconsideració i es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia diu que a la sentència del 17 de juliol de 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament en què es reprovava l’actuació del rei en relació amb el procés. En una resolució posterior –25 de juliol de 2019– es tornava a reiterar la reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls aquests incisos una altra vegada.

La resolució del parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella– també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació: “El parlament reitera i reiterarà tantes vegades com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any