12.01.2017 - 22:01
|
Actualització: 13.01.2017 - 07:54
D’avui en vuit, la sala Albéniz del Casal de Tiana obrirà les portes a la celebració del cinquè festival Tiana Negra, dedicat a la novel·la negra en català. L’edició d’enguany és molt especial –el director té l’obligació de dir-ho en cada una de les ocasions en què s’acosta la data d’inauguració d’una nova edició de la seva criatura–, perquè li hem vist cara i ulls des de Mallorca estant. Les primeres notícies a la premsa, les primeres felicitacions, han arribat mentre un servidor es preparava per al que ve en finques tan espectaculars com la de les Fonts Ufanes, a Campanet, en concret a la finca de Gabellí Petit.
Llavors, a Palma, el dia 9 de gener, quan tothom tornava a la feina, aconseguia els documents d’identitat de Francesc Sanchís i d’Antoni Serra, la presència illenca d’aquesta edició. Tiana Negra, a poc a poc, ha aconseguit tenir representació de tots els territoris de parla catalana perquè ja se sap que el crim no coneix fronteres administratives i té una pàtria que és la llengua catalana que a tots ens iguala a l’hora de formar part d’aquest cartell tan especial.
Però Tiana Negra té, enguany, un gust de mallorquinitat especial. N’Antoni Serra, als seus vuintanta-un esplèndids anys, rebrà l’homenatge del festival de novel·la negra en català per la creació de Celso Mosqueiro, un policia portuguès reconvertit en detectiu privat que viu eternament en un llaüt damunt aquella bassa d’oli que és la badia de Palma. Com han canviat les coses: Antoni Serra, d’un dels títols de la col·lecció, en va vendre a final dels anys vuitanta més de 70.000 exemplars i va assolir un reconeixement brutal. Avui, les seves novel·les les reedita una petita editorial mallorquina, coratjosa i amb ganes de fer les coses bé, anomenada Efeelbooks. Vendre mil exemplars en català és una heroïcitat. D’aquells temps, de quan les coses es feien bé, ens en parlarà n’Antoni Serra. I dels seus amics: Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster i tants altres. Sentir-lo parlar és un privilegi i un luxe. I una lliçó de memòria cultural que no ens podem perdre.
La feina comença a Palma però us assegur que falta una setmana i no hi ha res llest. Demà més.
