18.01.2021 - 13:16
|
Actualització: 18.01.2021 - 14:03
El poeta Pol Guasch (Tarragona, 1997) ha guanyat el 6è premi Llibres Anagrama amb Napalm al cor. L’obra és estructurada en fragments breus i el jurat n’ha destacat la seva força poètica. Imma Monsó ha parlat de com aquesta obra “evidencia la confiança infinita en el poder de la paraula i de la poesia per alliberar-nos d’aquesta monotonia cataclísmica. L’autor utilitza la poesia com una forma de resistència. Amb una llengua precisa, sòbria i impecable, d’una bellesa palpable, que es pot tocar. Un llibre per ser rellegit i que es pot llegir de moltes maneres segons el bagatge del lector, ja sigui una lectura que s’acosta al compromís ideològic o aquella lectura que pivota sobre el fet literari. Ara, no és per a lectors amants de les obvietats.”
Segons que ha explicat l’autor: “Quan escric em perdo, literalment. No sé de què va la novel·la, perquè si pogués explicar-la, ja no l’hagués escrit. Diria que parlo de les maneres d’estar al món que em sorprenen i de com seguir la vida.” Sobre el títol, Napalm al cor, comenta: “Llegint la novel·la el títol pren sentit, són dues paraules: Napalm com el símbol de la destrucció i cor, perquè un dels motius que travessen el llibre està vinculat a la intimitat, l’amor i la relació.”
“La novel·la no s’inscriu en un temps determinat ni en un lloc determinat i això és volgut. No tinc la intenció de complaure a ningú i això va lligat amb aquesta desvinculació. A la novel·la apareix el narrador, que no té nom, i en Boris, amb qui el narrador té una relació estranya, profunda, dolorosa, de dependència; en Boris (es diu així per Boris Vian) és com una presència fantasmal. I mentre el narrador viu en unes cases acantonades a la vall d’una muntanya on queden encara rastres de vida, vida al marge, en Boris viu en una ciutat en declivi. I al mig apareix una fàbrica, on passen coses que no se saben.”
En la novel·la apareix un magma de recursos, no només literaris. Inclou un testament, unes cartes, il·lustracions, fotografies. En Boris hereta unes fotografies fetes pel seu pare que es mostren. La idea de l’herència, genètica, però també cultural, també es planteja. “M’interessava que les fotografies narressin no només mostressin”, diu.
Pol Guasch diu que apareixen qüestions relacionades amb violències o opressions, sense voler fer-ne un tractat moral, més aviat la voluntat d’explicar la fina línia que separa la víctima del botxí.
En aquest sentit, un altre membre del jurat, Mita Casacuberta, apunta: “El que queda sempre en el cor és aquesta destrucció, que és la destrucció de l’individu en un context de massacre. I ens adonem que aquest context de massacre interessa als escriptors joves d’ara. Aquesta lectura simbòlica, que propicia la poesia, nosaltres la interpretem amb cadascuna de les nostres vivències i concretament amb el que vivim cada dia. El mal que gairebé podríem dir pur. Jo crec que és una novel·la molt valenta, no només perquè és feta des del llenguatge, de la construcció poètica del llenguatge, sinó perquè és una obra que busca, com d’altres que s’escriuen en aquests moments (penso amb l’obra de teatre que es representa ara al TNC, Encara hi ha algú al bosc) de superar allò que semblava insuperable, com es pot escriure després d’Auschwitz. I s’escriu pensant en el que va passar allà, allà i en totes les massacres produïdes per aquest mal, que és un mal constant. Perquè el mal també pot ser fascinant des d’un punt de vista de la bellesa. És una obra que no et deixa indiferent i sembla mentida que pugui ser escrita per una persona tan jove.”
Guasch també comenta: “La novel·la demana ser llegida amb calma, lentitud i atenció. El fet que estigui construïda en forma de càpsules, també permet que et puguis aturar, a descansar. A mi m’hauria agradat fer la novel·la encara més incomprensible, però clar, després penses que hi haurà qui la llegirà. Però treballo la batalla del llenguatge, sense fer fàcil les coses. Amb això no cull dir que sigui una novel·la fosquíssima, també hi ha trama: a la primera part hi ha una trama a través d’unes cartes i d’una fàbrica i en la segona part, un viatge en cotxe.”
La novel·la arribarà a les llibreries el mes de març.
Pol Guasch és poeta. Es va formar en Estudis Literaris (Universitat de Barcelona), és màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB) i en el Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Forma part de la productora cultural La Sullivan. Ha estat professor associat de literatura i crítica de la cultura a la UB i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres, amb una beca. És autor dels llibres de poesia Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2020), i ha recitat els seus versos a diversos festivals nacionals i internacionals.