The Blind Watchmaker (“El rellotger cec”) (1986) és el tercer llibre de divulgació científica de l’etòleg i biòleg evolucionista britànic Richard Dawkins. Encara que ja hi havia diverses edicions en castellà, ara Tusquets reedita el llibre, quasi trenta anys després de publicar-lo i coincidint a més amb la publicació del segon volum de les memòries de Dawkins, Brief candle in the dark: My life in science (Ecco, 2015).

El relojero ciego Por qué la evolución de la vida no necesita de ningún creador Richard Dawkins Traducció de Manuel Arroyo Fernández. Tusquets Editores. Barcelona, 2015.  352 pàgines.
El relojero ciego
Por qué la evolución de la vida no necesita de ningún creador
Richard Dawkins
Traducció de Manuel Arroyo Fernández. Tusquets Editores. Barcelona, 2015.
352 pàgines.

El rellotger del títol del llibre de Dawkins és una clara al·lusió a un famós passatge de la Teologia natural del reverend William Paley (segle xviii). En aquest passatge Paley oferia la reflexió següent: si caminant per un erm topetem amb una pedra possiblement no ens plantejarem res d’especial sobre el seu origen; és possible que la pedra haja estat allí sempre. Però si en compte d’una pedra ens trobàrem un rellotge, qualsevol explicació del seu origen necessàriament hauria d’incorporar un element essencial: el rellotger que el va construir. Igualment, l’extraordinària complexitat dels éssers vius demostraria que la seua existència és deguda a l’acció d’un creador, d’alguna entitat sobrenatural que –com el rellotger amb els rellotges– els va dissenyar i els va construir. A pesar de la seua simplicitat quasi pueril, aquesta analogia va constituir durant uns quants segles la principal línia argumental d’aquells que defensen que la complexitat i el disseny aparentment deliberat de plantes i animals constituirien la prova definitiva i irrefutable de l’existència de Déu.

Dawkins, però, explica que l’existència i el disseny dels éssers vius no responen a processos sobrenaturals sinó a l’acció de la selecció natural, el procés que va descobrir Charles Darwin. La selecció natural és un procés automàtic, sense propòsit i incapaç d’anticipar les seues pròpies conseqüències. És un procés que no té visió de futur i, per tant, si ocupa el lloc del rellotger en la naturalesa, necessàriament ha de ser el d’un rellotger cec. En resoldre aquesta aparent paradoxa –l’aparença de disseny deliberat en els éssers vius– Darwin expeditivament va eliminar Déu de l’equació. Abans de Darwin no era possible ser un ateu intel·lectualment complet. Darwin, ens recorda Dawkins, ens va proporcionar una alternativa elegant i convincent al «Déu ho va crear» amb què alguns resolen els seus dubtes existencials.

Si el dolent d’aquesta història és el rellotger imaginari del reverend Paley, l’heroi, sense cap dubte, és la selecció natural. Possiblement el motiu pel qual molta gent no entén l’evolució és per la dimensió temporal en què aquesta actua. Com a éssers humans estem acostumats a pensar en períodes de temps de dècades o de segles. No obstant això, el temps disponible per a l’evolució per selecció natural es mesura en milers de milions d’anys. Les transformacions evolutives no es produeixen d’una sola vegada, d’un salt, sinó per acumulació gradual de petits canvis, sovint quasi insignificants; és a dir, per selecció acumulativa. En una escala temporal a mesura de l’home els canvis a què podria donar lloc la selecció acumulativa serien, en el millor dels casos, discrets. En una escala de temps geològic, però, la selecció acumulativa ha donat lloc a l’exquisida diversitat biològica que pobla el nostre planeta.

The Blind Watchmaker continua oferint, a pesar de la seua edat, arguments perfectament vàlids i explicacions sorprenentment eloqüents. Els llibres de Dawkins no sols contenen divulgació científica de primer nivell sinó que a més estan fantàsticament ben escrits. Els seus arguments són impecables, encara que sovint inquietants per les seues implicacions, però l’embolcall en què Dawkins els presenta els fa encara més atractius. The Blind Watchmaker va rebre premis de la Royal Society of Literature i Los Angeles Times pels seus mèrits literaris, un fet inusual tractant-se d’un text de divulgació científica. En comú amb altres grans divulgadors Dawkins destaca pel brillant ús que fa de les metàfores. En The Blind Watchmaker abunden les que tenen a veure amb la llavors incipient revolució digital. Dawkins utilitza conceptes informàtics per explicar el funcionament del codi genètic i fins i tot du a terme simulacions amb un primitiu ordinador (64 K de memòria!) per a generar «biomorfs», criatures virtuals que il·lustren aspectes importants del procés evolutiu.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Enrique Font. Professor de Zoologia i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (Uni­ver­sitat de València).

Què és Mètode? 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb