El Farró recupera la Bodega Josefa, el celler de sempre

Després de sis mesos tancada, poc devien confiar els veïns del barri barceloní del Farró a tornar a veure servir un got de vi, una cervesa o unes patates braves a la Bodega Josefa, el bar de tota la vida del número 86 del carrer de Saragossa. Abans de tancar, de totes maneres, aquest celler ja no mantenia el caliu autèntic del seu origen. Havia esdevingut més aviat el lloc on anar a veure els partits de futbol del Barça i compartir afecció amb els veïns i els amics culers.

Però un bon dia, no fa gaires setmanes, va tornar a aixecar la persiana havent recuperat no tan sols l’activitat de bar, sinó també la seva essència: als fogons, en la fesomia i en l’esperit. “Vam venir a veure el local i ens va agradar molt, i ens vam posar a investigar. Vam fer una gran tasca de recerca perquè volíem recuperar el concepte del bar celler que havia estat antigament”, explica Santi Olivella Roig, director del grup Boadas, la companyia que ha adquirit el negoci. Són també els qui van adquirir la cocteleria Boadas –d’aquí el nom del grup–, i ara fa uns dos anys van comprar també la mítica hamburgueseria OK Sarrià, que aviat farà quaranta anys.

Compren i mantenen o recuperen el caràcter original de cada negoci, la seva filosofia i l’esperit, que molt sovint és allò que fa estimar-lo i, per tant, triar-lo.

Això és el que han fet amb la Bodega Josefa; Pepeta, com en diuen ells. Han retornat als veïns del Farró el seu bar dels cafès, les tapes i el futbol, però alhora han recuperat allò que fou originalment, un celler on es venia, primer, vi a granel i, en un moment donat, es varen començar a servir gots de vi amb unes olives, unes anxoves i més tapes.

Ara s’hi pot fer un bon plat del dia, que cada dia de la setmana és diferent. “Dimarts, sempre hi ha lluç, cuinat d’una manera o d’una altra. Dimecres, llegums, que pot ser, per exemple, la mongeta blanca guisada amb verdures. Dijous, fideus a la cassola. I divendres, algun guisat, com ara pollastre amb samfaina o galtes de porc. Això, amb un tall de gelat i una beguda, tot per quinze euros. Si no, tens la carta, on el plat més car són dotze euros”, puntualitza en Santi.

No estranya, doncs, que la rebuda, tal com diu, hagi estat tan bona. “Ha tingut una rebuda increïble”, comenta. I afegeix: “I, parlant com a barceloní, crec que la gent de Barcelona té necessitat d’això.” Un bon menjar i un bon tracte en un espai familiar, proper, de barri. “S’hi menja molt bé”, ens diu una parella que s’aixeca de la taula després d’haver dinat. “Hem mantingut preus molt populars. Aquí pots gaudir d’uns bons macarrons gratinats al forn, plats de cuina normal a preus normals. Per vint-i-cinc euros pots dinar molt bé, o fas el plat únic del dia”, apunta l’encarregat del local.

Fricandó amb morro de porc

Opten per cuina casolana, cuina de barri, diu en Santi. Així són el 90% dels plats que ofereixen. I en destaquen alguns com el fricandó, però fet amb morro de porc, i una versió de la pilota de Nadal, però amb salsa Strogonoff (amb dues mostasses). Gasten conserves Espinaler, i totes les postres són fetes per ells, tant els flams com la crema catalana i les postres de músic, per exemple.

En una cuina semioberta, al fons del local, hi treballa el cuiner Oriol Lagé. De les seves mans surten aquestes elaboracions eminentment casolanes que es poden acompanyar d’un bon vi, a triar entre els de collita catalana, que són la majoria dels vins que tenen –el 90%, diu en Santi–, si bé també serveixen algun verdejo de La Rioja. “Tenim sempre uns vuit vins oberts per a servir en copes”, comenta el responsable del celler. En aquest establiment encara mantenen algunes de les bótes de vi a granel, que era el que es despatxava al principi de tot al celler.

Jordi Balsalobre, una de les persones que atén en aquest local, és el nét de qui va donar nom a la Bodega Josefa, la Pepeta. Ara algunes fotografies antigues decoren les parets d’aquest local, que té tot l’aspecte de menjador de casa. Les taules, el taulell de marbre i la fusta, a les parets i a la prestatgeria darrere la barra, combinada amb pintura i unes làmpades individuals que enfoquen cada espai per als comensals, confereixen al conjunt del local un encant que forma part de l’experiència d’entrar a dinar, a sopar o a prendre alguna cosa en aquest celler de tota la vida. Els nous propietaris, fins i tot, han volgut recuperar part de la pintura original de les parets, que han deixat a la vista en un bocí de mur, tot just entrant a l’esquerra.

L’establiment té el seu origen l’any 1905, per tant, ja ha fet cent vint-i-un anys. Però va ser cap al 1930 quan hi va entrar a treballar una tal Josefa, que després es va casar amb l’amo.

De dimarts a divendres, obren de 8.30 a 23.30, encara que la cuina tanca a les 22.30. El divendres i el dissabte, aixequen la persiana a les 12.00. També fan tapes i entrepans. La truita amb pa amb tomàquet i la cervesa, o el platet de seitons, sempre hi són.

“Ens fa molta il·lusió, perquè volíem un perfil transversal de clientela, gent jove i gent gran de Gràcia i del Farró”, diu en Santi. I ho tenen. “La gent del Farró és molt del Farró”, puntualitza. I explica que el 75% de la gent que hi va és del barri o de la vora, i el 25% restant els ha conegut per les xarxes o pel boca-orella. Són gent que aplaudeix que locals així no es perdin. Per al barri del Farró, a més de significar la recuperació de part de la seva essència i de la història del veïnat, és un gran servei per a qui vol fer algun àpat del dia fora. A la Bodega Josefa, ara hi té menú i un tracte de proximitat. I, molt important per a molts d’ells: al celler els parlen en la seva llengua. Hi troben taules i plats com a casa i el mateix idioma.

Si, cap als anys seixanta o setanta, aquí mateix, a banda de vendre vi a granel, es van començar a servir tapes, ara el celler destaca sobretot per la part gastronòmica, tot i que, com explica en Santi, mantenen unes bótes del vi ranci i el vermut, que encara avui despatxen a granel. Avui, tot això és un bon bocí d’història a la vista que torna a bategar per a la gent, i un puntal de felicitat al bell mig del Farró.