El que hem après de la COVID-19

VilaWeb
Pere Puigdomènech
31.05.2022 - 05:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La COVID-19 està representant la disrupció de la societat humana no bèl·lica més gran que hem sofert en la història recent. Per molta gent ha significat un patiment físic, la pèrdua d’una persona estimada, problemes per la feina o canvis en els costums, com la reducció dels viatges. Hi ha moltes lliçons a aprendre del que ha passat. És un exercici que l’Institut d’Estudis Catalans va fer l’any passat i els texts del debat a què va donar lloc acaben de sortir publicats en l’informe Allò que hem après de la COVID-19.

D’una banda, cal fer una reflexió del que ha suposat aquesta gran pandèmia per aprendre com reaccionar si en torna a aparèixer una altra. Això implica primer saber identificar que una malaltia està causada per la infecció d’un nou virus, una feina que fan metges especialitzats en malalties infeccioses; més tard, cal identificar el virus de què es tracta, el que avui dia fan viròlegs fent servir les tècniques de DNA, i un cop la malaltia s’estén, els epidemiòlegs analitzen com es propaga i també els matemàtics fan models per tractar de predir l’evolució de la malaltia. Per analitzar una pandèmia cal el concurs de diferents disciplines científiques compostes per professionals que han d’estar ben entrenats en les seves diferents disciplines. Per tant, una de les lliçons és que temàtiques científiques que a cops semblen allunyades de la realitat han de ser conreades de forma activa.

Un cop la pandèmia arriba, cal reaccionar. La urgència és tractar les persones que han emmalaltit i per això tenim un sistema sanitari al qual hem demanat durant mesos que tracti els malalts per fer que se’n surtin el millor possible. Per tant, cal un sistema sanitari ben finançat i ben organitzat. Però també cal que sigui un sistema flexible que faci que les infraestructures i sobretot els professionals tinguin la formació i la mentalitat per canviar de feina quan l’emergència ho necessiti. I hem vist que disposar d’una ciència que fa servir les tècniques més avançades possibles serveix per a treure’ns del problema. Ha estat la biologia molecular més avançada la que, amb totes les mesures de seguretat que són necessàries, ens ha proporcionat vacunes i medicaments que han minimitzat l’impacte de la pandèmia.

I tots plegats hem d’aprendre a entendre què vol dir una pandèmia i que cal reaccionar de formes que impliquen disciplina i solidaritat. En una societat democràtica això significa comprendre l’abast i l’evolució de la infecció i la necessitat de mesures públiques que poden acabar tenint un fort efecte sobre la vida de la gent, com ha estat el cas del confinament que hem sofert. Disposar de criteris científics i mèdics elaborats de la manera més acurada possible necessita de debat. A casa nostra no hi ha tradició de comitès científics als quals es consultin qüestions complexes, que estiguin constituïts per experts de diverses disciplines i que transmetin les seves conclusions i les seves incerteses als qui han de prendre decisions i a la població en general. Per això mateix són indispensables uns mitjans de comunicació de qualitat que puguin identificar les notícies falses o les opinions interessades. Tot això ho hauríem de realitzar quan no hi ha urgència per saber com fer-ho quan les coses van malament.

I hem d’aprendre a saber si podem evitar una altra pandèmia en l’entorn en què vivim. La COVID-19 s’ha estès d’una forma rapidíssima i està afectant la població humana d’una forma global. La densitat de la població en alguns llocs, l’increment dels intercanvis comercials i de persones han estat factors determinants en la propagació del virus i les seves variants. A tots els nivells, global, regional, estatal o local hem d’integrar en la nostra cultura aquells criteris i aquells costums que podrien evitar, retardar o minimitzar una pandèmia quan aquesta es presenta. Hem après que calen sistemes científics i mèdics sòlids i ben finançats, amb la flexibilitat suficient i ben comunicats amb aquells que prenen decisions i amb la gent. Perquè som tots els qui acabem sofrint els efectes sobre la salut, la feina i el nostre estil de vida i els qui hem de reaccionar perquè la pandèmia passi.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes