El PSC refusa que Junts proposi el referèndum en les negociacions a Suïssa

El Parlament de Catalunya no ha avalat que Junts negociï amb el PSOE a Suïssa un referèndum d’autodeterminació. En les votacions de conclusió del debat de política general, el PSC ha votat en contra que es plantegi una votació sobre el futur polític de Catalunya, alineat amb el PP i Vox. Hi han votat a favor, a banda de Junts, ERC, la CUP, els Comuns i AC. Els socialistes han contribuït a tombar, així, una part dels continguts que el partit de Carles Puigdemont situava en l’acord de Brussel·les. El pacte assenyalava, concretament, que Junts proposaria el referèndum i que el PSOE defensaria l’ampli desenvolupament de l’estatut del 2006. La proposta de Junts era més ambigua i no recollia el sentiment del PSOE: “Es plantejarà en l’espai de negociació habilitat a tal efecte la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya”, deia exactament. En canvi, els socialistes catalans sí que han subscrit la diagnosi que feia aquest pacte sobre el conflicte polític, des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut fins a l’aplicació de l’article 155 i les causes judicials.

És a dir, que els socialistes només han avalat una de les dues propostes de resolució amb què Junts volia posar a prova el PSC. Caldrà veure ara quin efecte té això en les relacions del partit de Puigdemont amb el PSOE. Abans de la votació, Junts ha tornat a advertir que el vot del PSC tindria conseqüències. “No els demanem que ho comparteixin, sinó que no ho bloquegin”, ha dit la portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales.

Entesa de país sobre el conflicte polític i llistó abaixat del finançament

La majoria de partits –excepte el PP, Vox i AC– han fet que prosperés en canvi una proposta d’ERC sobre la resolució del conflicte polític més genèrica. El parlament ha constatat així la necessitat d’impulsar una gran entesa de país en defensa de la democràcia i per avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya. “Una entesa que interpel·la al conjunt de la societat catalana amb la participació dels agents socials i la societat civil”, diu la proposta, que ERC no ha concretat quina forma tindrà i si es vincularà d’alguna manera a la cambra.

El parlament també ha ratificat la necessitat d’un nou model de finançament, però sense el compromís que recapti tots els imposts que paguen els catalans. El parlament ha instat el govern a promoure un sistema de finançament a partir d’una negociació bilateral basada “en els principis de suficiència, ordinalitat, solidaritat, corresponsabilitat i eficiència” que sigui compatible “amb el fet d’avançar cap a un model tributari amb una major capacitat normativa per a Catalunya”. Amb els vots favorables del PSC, ERC i els Comuns, la cambra ha abaixat així el llistó d’exigència de les bases que definien el finançament singular en l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. El partit d’Oriol Junqueras ha prioritzat l’intent d’aconseguir la recaptació i la gestió progressiva de l’IRPF i se n’ha sortit, també amb el suport del PSC, malgrat la negativa fins ara del PSOE. El parlament ha manifestat la necessitat que el parlament espanyol impulsi les modificacions legislatives que han de permetre l’habilitació de la Generalitat per a recaptar l’IRPF abans de finalitzar l’any. També que el govern es fixi com a prioritat, sense cap horitzó temporal, aprofundir en l’autonomia fiscal i financera construint una “hisenda catalana que tingui l’estructura i els recursos necessaris perquè la Generalitat de Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els imposts que es paguen a Catalunya”. En canvi, el parlament ha tombat el concert econòmic que reclamava Junts. Només hi han votat a favor Junts i ERC. Els Comuns i la CUP s’han abstingut i s’hi han pronunciat en contra el PSC, el PP, Vox i AC.

Els intents de donar un cop d’atenció a Illa per la falta de pressupost o per la falta de lideratge no han prosperat. ERC no ha aconseguit que s’aprovés la seva resolució que denunciava la manca d’ambició social i nacional del govern en qüestions clau com l’habitatge, la llengua, la salut, l’educació, la seguretat o altres àmbits perquè s’hi han oposat, a més del PSC, el PP i Vox, i AC s’hi ha abstingut. Tampoc ha tirat endavant una iniciativa del PP que pretenia titllar de decebedora l’acció del govern i reprovar-la, a més de constatar la incapacitat per aprovar el pressupost. El PSC, ERC i els Comuns hi han votat en contra, la CUP i AC s’hi han abstingut, i la resta hi ha votat a favor.

Revés al nou pla d’habitatge d’Illa

Això no vol dir, tanmateix, que el govern hagi sortit airós del debat. El PSC ha evitat sotmetre a votació els anuncis que Illa ha fet sobre habitatge durant la discussió parlamentària. En les seves resolucions no ha inclòs la promesa de construir 210.000 pisos, entre un 40% i 50% de protecció oficial. S’ha limitat a apostar per posar en marxa un “acord de país per a l’habitatge per activar de manera imminent tots els planejaments arreu del país per disposar de més habitatge assequible” que el parlament ha refusat. Se sobreentenia que era aquesta l’aposta d’Illa pels 210.000 habitatges. La cambra sí que ha aprovat que s’accelerin els tràmits urbanístics per generar més sòl que permeti construir els 50.000 pisos que Illa va prometre en el debat de política general de l’any passat. El PSC i ERC hi ha votat a favor; Junts, el PP, Vox, els Comuns, AC i Vox s’hi han abstingut i el PP i la CUP hi han votat en contra. També, a iniciativa de Junts, ha prosperat que el govern que exigeixi el traspàs de la titularitat de tots els béns immobles de la Sareb a Catalunya.