Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del FLNKS (Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista, en les sigles en francès), assegura que la unitat a Catalunya al voltant de l’1-O els ha donat ‘molta força i coratge’ a l’hora de reclamar la independència de Nova Caledònia. En declaracions a l’ACN, Forrest admet que el vot del primer d’octubre va ser ‘molt important’ i lamenta que l’estat espanyol no l’hagués respectat.

Dema l’arxipèlag del Pacífic votarà en un referèndum acordat amb París si s’independitza de França. Els ciutadans de les illes que el conformen podran votar entre les 8.00 i les 18.00 l’hora local i hauran de respondre ‘sí’ o ‘no’ a la pregunta ‘Vols que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?’.

Segons informació oficial facilitada per l’Alt Comissariat de la República de França a Nova Caledònia, 174.154 electors s’han inscrit al registre electoral especial per poder votar al referèndum d’independència. L’arxipèlag té vora 269.000 habitants segons dades del cens del 2014.

Segons el darrer sondeig de Harris Interactive per a France.tv al setembre, un 66% de la població s’inclina pel ‘no’ contra un 34% favorable a la independència.

Estatus de Nova Caledònia
Nova Caledònia va ser colonitzada per l’estat francès durant la primera meitat del segle XIX. Primer va ser annexionada el 1853 i gairebé un segle després, el 1946, França en va fer un territori d’ultramar amb autonomia limitada. El 1986 l’Assemblea General de les Nacions Unides va determinar-la com a ‘territori no autònom’ i, per tant, subjecte a la descolonització.

Del 1998 ençà i arran de la signatura de l’Acord de Nouméa, Nova Caledònia és una ‘col·lectivitat sui generis‘ de la República Francesa, un estatus únic entre el d’un país independent i un departament ultramarí de França.

Trencament del vincle colonial
‘Amb el referèndum esperem de poder confirmar aquest pas de la història colonial que dura de fa 165 anys, que són molts; esperem poder dir avui què és el nostre poble i la nostra regió’, afirma Forrest. Segons ell, els paral·lelismes amb Catalunya són naturals’, car defensa que el dret d’autodeterminació és propi de tots els pobles, ‘del kanak però també del català o del basc’. Admet que l’aspecte socioeconòmic té molt de pes però confia a trobar vies per a innovar i satisfer les necessitats de la població.

Per la seva banda, els partits unionistes, com Caledónie Ensemble o els Républicains calédoniens, defensors del ‘no’ durant la campanya, argumenten que els darrers trenta anys hi ha hagut molt de progrés econòmic i social. A més, neguen que votar ‘no’ sigui mantenir el vincle colonial amb França, perquè, a parer seu, el referèndum ja permetrà de triar als ciutadans de Nova Caledònia quina és la relació que volen mantenir amb París. Per això entenen que la consulta ja implica la descolonització i creuen que mantenir-se dins França els garanteix un futur econòmic millor.

L’Acord de Nouméa
Mitjançant la signatura de l’Acord de Nouméa, França es va comprometre a traspassar certes competències a Nova Caledònia, exceptuant-ne els poders sobirans la com defensa o la justícia, entre el 1998 i el 2018.

En l’acord s’estipula també un referèndum d’autodeterminació abans no acabi el 2018 sobre el traspàs dels poders sobirans, l’accés a un estatut internacionalitat de responsabilitat plena i la transició de la ciutadania a una nacionalitat. La data finalment fixada al calendari, el 4 de novembre, va ser acordada fa uns quants mesos. ‘El referèndum s’inscriu en un acord polític’, remarca Forrest.

El moviment independentista
Segons informació de les Nacions Unides, el moviment independentista canac es va originar durant els anys setanta com a resposta als processos de descolonització a l’Àfrica i a Oceania. El 1984 es va fundar el Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS), que aglutina els partits favorables a la independència.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb