14.04.2026 - 14:40
|
Actualització: 15.04.2026 - 09:59
El PEN Català i el CIEMEN impulsen una renovació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) per reforçar la protecció dels drets lingüístics arreu del món coincidint amb el trenta aniversari de la seva aprovació. Les dues entitats, amb el suport d’una desena d’organitzacions més, engeguen un projecte per redactar una proposta per actualitzar la DUDL que finalitzarà el 2028 amb la presentació oficial del text final davant l’Organització de les Nacions Unides.
“Els drets lingüístics no cauen del cel”, ha dit el president del Ciemen, David Minoves, per defensar més protecció de la diversitat lingüística en l’entorn digital i educatiu, així com davant “processos d’assimilació forçada”.
En declaracions als mitjans, Minoves ha advertit que “més de la meitat de les llengües del món poden desaparèixer aquest segle”, una situació “agreujada per la globalització de les xarxes socials i la presència de llengües predominants en aquestes xarxes”. Així, ha admès que la situació del català “òbviament ha empitjorat”, però que això “no només ens passa als catalans”.
Per blindar la diversitat lingüística arreu del món, el president del Ciemen ha reivindicat actualitzar la DUDL.
La coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, Vicenta Tasa, ha defensat que s’ha de tornar a demanar a Nacions Unides que s’estableixin mecanismes de protecció dels drets lingüístics com a drets humans, tenint en compte que la declaració no és vinculant.
30 anys de la DUDL
Enguany es compleix el trentè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), proclamada a Barcelona el 6 de juny de l’any 1996 en el marc del Congrés Mundial de Drets Lingüístics auspiciat per la UNESCO. No és un text legalment vinculant, però el PEN i el Ciemen consideren que ha estat decisiu, ja que proporciona “un marc de referència global de la defensa dels drets lingüístics com una dimensió essencial dels drets humans”.
Projecte d’actualització
Totes dues associacions ara impulsen un projecte d’actualització de la DUDL per “incorporar els nous desafiaments que afecten l’exercici efectiu dels drets lingüístics en el context global actual”. Aquesta actualització aborda, entre d’altres, els drets lingüístics en els entorns digitals i educatius, l’impacte de la intel·ligència artificial, els reptes vinculats a l’ensenyament i la globalització, així com les afectacions a les llengües en contextos de desplaçament forçat, migracions i conflictes armats. També posa un èmfasi especial en la protecció davant “processos d’assimilació forçada”.
En un acte de presentació avui, el PEN Català i el Ciemen donaran el tret de sortida al procés per elaborar l’actualització de la DUDL. Des del 15 d’abril fins al 31 de setembre les institucions i els col·lectius participants podran enviar les seves propostes a les entitats organitzadores.
A partir de l’1 d’octubre el comitè de redacció, format per experts, començarà a integrar esmenes i actualitzacions en el text. Aquesta versió se sotmetrà a l’examen d’un segon grup d’experts, el comitè de revisió. Finalment, un tercer grup d’experts, el Comitè d’harmonització, aprovarà el text definitiu, perquè s’enviï a les institucions col·laboradores perquè la validin. Aquest període s’estendrà des de l’1 d’octubre de 2026 fins al 28 de febrer de 2027.
El novembre del 2027 es farà a Barcelona la cerimònia de presentació pública del text final aprovat per totes les entitats participants i, simbòlicament, totes les entitats que hi assisteixin signaran la declaració.
La presentació oficial de l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics davant dels òrgans de drets humans de l’Organització de les Nacions Unides, així com de la UNESCO, es preveu el 2028, coincidint amb el vuitantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest és un projecte impulsat pel PEN Català i el CIEMEN, amb el suport de Linguapax, Plataforma per la Llengua, GLiDi, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, el PEN Interacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, i Òmnium Cultural, i es concep com un procés obert, participatiu i internacional.
