17.06.2026 - 21:35
El Parlament Europeu ha aprovat el nou reglament de retorns, una de les reformes més dures de la política migratòria de la Unió Europea. La norma facilita l’expulsió d’immigrants en situació irregular, amplia els terminis de detenció i consolida l’externalització dels retorns, amb la possibilitat d’enviar persones amb ordre d’expulsió a centres situats en països de fora de la UE.
El text ha estat aprovat al ple d’Estrasburg per 418 vots a favor, 218 en contra i 30 abstencions. Encara ha de ser adoptat formalment pel Consell de la Unió Europea i publicat al Diari Oficial abans no entri en vigor. El reglament substituirà l’actual directiva de retorns, vigent de fa gairebé dues dècades, i fixa un marc comú per a expulsar ciutadans d’estats tercers que es trobin en situació administrativa irregular o que hagin rebut una ordre de retorn. Segons el Parlament Europeu, aquestes persones hauran de cooperar amb les autoritats i abandonar el territori comunitari immediatament o dins el termini que se’ls fixi.
El punt més polèmic és la creació dels anomenats centres de retorn en països tercers. Els estats membres podran pactar amb governs de fora de la UE el trasllat de persones amb ordre d’expulsió a aquests centres, que podran actuar com a destinació final o com a espais de trànsit abans del retorn al país d’origen o a un altre estat. Els menors no acompanyats en queden exclosos.
El nou reglament també endureix els terminis de detenció. Les autoritats podran retenir una persona amb ordre de retorn fins a vint-i-quatre mesos si consideren que no coopera, que hi ha risc de fugida o que representa un risc per a la seguretat. Aquest període es podrà prorrogar sis mesos més si canvien les circumstàncies, apareix informació nova o millora la cooperació amb el país de retorn. Si la persona es desplaça a un altre estat membre, el còmput podrà tornar a començar.
La norma també autoritza mesures d’investigació per preparar o garantir el retorn, com ara escorcolls personals, registres en domicilis o locals i la confiscació d’objectes personals i dispositius electrònics, sempre amb autorització judicial o administrativa i amb les garanties previstes pel dret europeu i estatal.
Els defensors del reglament sostenen que la UE necessita un sistema de retorn més eficaç. El ponent del text, el liberal neerlandès Malik Azmani, ha celebrat que Europa disposi finalment d’unes normes comunes després de gairebé vint anys de blocatge. També el Partit Popular Europeu ha defensat que sense retorns efectius no hi pot haver una política migratòria creïble. En canvi, els grups d’esquerra, els Verds i organitzacions de drets humans han denunciat que la nova norma pot afeblir garanties bàsiques i normalitzar la detenció de migrants en països tercers amb menys control democràtic. El socialista Juan Fernando López Aguilar ha avisat que el reglament vulnera drets fonamentals com la dignitat humana, el dret d’asil i la tutela judicial efectiva.
Che orrore, i fascisti che festeggiano l’approvazione del Regolamento Rimpatri al Parlamento UE al grido di “send them back”.
La miseria umana di una certa parte politica sembra davvero non avere fondo:
esultare per la deportazione di persone innocenti.
Gioire non perché la… pic.twitter.com/JlkgIpf8ZX— Ilaria Salis (@SalisIlaria) June 17, 2026
L’aprovació ha arribat enmig d’una escena tensa a l’hemicicle. Després de la votació, eurodiputats de la dreta i l’extrema dreta han celebrat el resultat amb crits de “Envieu-los de tornada”, mentre que diputats contraris al reglament els han respost amb crits de “Vergonya”.
La votació confirma el gir restrictiu de la política migratòria europea i consolida una majoria parlamentària formada pel Partit Popular Europeu i grups de dreta i extrema dreta en aquesta matèria.
