TEMA DEL DIA
Esquerda.
El suport sense contrapartides que el PDECat va donar a Pedro Sánchez va ser acceptat amb recel per Junts per Catalunya, tot i que tant el president Quim Torra com el president Carles Puigdemont hi van donar suport, després d’intentar infructuosament una abstenció. El vot afirmatiu es va acabar imposant per la determinació de Marta Pascal i Carles Campuzano, que veien molt clar que la prioritat era fer fora Rajoy. El PDECat va imposar, per primera vegada, les seves tesis a Junts per Catalunya, entre més raons perquè la formació de Puigdemont i Torra no té cap diputat a Madrid. Pascal tenia la paella pel mànec i va guanyar.

Però la designació dels nous ministres de l’executiu de Sánchez ha despertat fortes crítiques de dirigents de Junts per Catalunya i membres del govern, que no amaguen el seu rebuig a un executiu espanyol que veuen molt hostil a l’independentisme, sobretot per les designacions de Josep Borrell, Carmen Calvo i el jutge Grande-Marlaska. La nova portaveu del govern, Elsa Artadi, ha qualificat de ‘sorprenents i inquietants’ alguns nomenaments, i ha posat d’exemple el de Grande-Marlaska. Fins i tot Junts per Catalunya, per manifestar el seu malestar, ha demanat avui simbòlicament que el nou ministre de Cultura, Màxim Huerta, no prengués posició arran de les seves manifestacions a les xarxes contra l’independentisme. La petició és una revenja per les crítiques que va fer Pedro Sánchez contra el president Torra també per uns piulets.

Més prudent, al grup parlamentari del PDECat a Madrid, Carles Campuzano ha qualificat l’executiu espanyol d’irregular i ha lamentat la presència de Borrell i Màxim Huerta, però mantenint l’expectativa sobre la resta. En canvi, la crítica que fa Junts per Catalunya és que no es podia donar el sí sense negociar, sense pactar res en canvi, perquè aleshores no pots exigir res, com asseguren fonts de la formació. Però el debat de fons és estratègic i és el que tenen pendent de fer Junts per Catalunya i el PDECat de fa mesos. Els primers són partidaris de mantenir la pugna amb l’estat amb la implantació de la República com a únic objectiu, sense renunciar a la negociació amb Sánchez, tot i que són molt escèptics sobre el resultat que pugui donar. En canvi, la majoria de la direcció del PDECat és partidària de reduir el conflicte, obrir vies de diàleg amb Madrid i mirar de bastir ponts per arribar a un acord. Aquest acord començaria per un ‘gest’ del govern espanyol amb els presos polítics.

És un debat que s’arrossega d’ençà del moment fundacional del PDECat, que es va accentuar després del referèndum del primer d’octubre, amb tensions somortes entre Marta Pascal i Carles Puigdemont, i que probablement es revifaran al congrés que el partit ha de celebrar aquest mes de juliol. Els dirigents afins a Puigdemont ja fa setmanes que es van organitzant per situar el PDECat i Junts per Catalunya en una mateixa estratègia. No descarten de caminar cap a una confluència i aprofitar l’ocasió per proposar un relleu de noms. És un debat pendent que fa molt de temps que s’arrossega i que la política d’aliances a Madrid ha fet sortir a la llum pública d’una manera més crua i descarada.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig allarga la mà al nou govern català per accelerar el corredor mediterrani.
El president de la Generalitat, Ximo Puig allarga la mà al nou govern de Catalunya per fer pinya amb objectius comuns per a atreure inversions estratègiques. Entre aquests objectius hi ha l’impuls definitiu del corredor mediterrani. Malgrat el conflicte polític, Puig ha explicat que Catalunya i el País Valencià tenen, ‘com a territoris amb interessos compartits i societats amb objectius comuns’, la necessitat d’impulsar el corredor mediterrani, una infrastructura pendent i que ha d’esdevenir prioritària per al nou ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos. El president, després de visitar el Saló Internacional de la Logística (SIL), que es fa a Barcelona, espera que la designació d’Ábalos garanteixi les inversions que es mereix el País Valencià, com ara la del corredor mediterrani i les previstes en els ports. Les empreses més interessades en el corredor són les d’exportacions de cítrics, productes hortofructícoles, vins i fruita; però també les de productes ceràmics, químics, plàstics i cosmètics, segons que ha explicat el Consell. També interessa a la factoria Ford d’Almussafes, que exporta més del 90% dels cotxes que fabrica.

El nomenament d’Ana Barceló com a consellera de Sanitat irrita Oltra. La diputada socialista Ana Barceló serà la nova consellera de Sanitat Universal i Salut Pública després del nomenament de Carmen Montón com a ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social espanyola. El president, Ximo Puig, ha signat el nomenament de Barceló, que es publicarà en una edició extraordinària del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) avui a la nit. La presa de possessió serà demà, 8 de juny, a les 8.30 al Palau de la Generalitat, abans de la reunió setmanal del ple del Consell. La filtració de la notícia ha irritat la vice-presidenta, Mònica Oltra, que se n’ha assabentat per la premsa. Tot i que no qüestiona el nom, diu que s’havia de fer públic en la reunió del govern de demà.

El PSIB aspira a ocupar la secretaria d’estat de Turisme. En el nou govern espanyol, no hi ha cap membre del PSIB, cosa que contrasta amb la presència de quatre valencians i dos catalans. Els socialistes mallorquins han llevat importància a aquest fet i han recordat la bona sintonia que hi ha entre Pedro Sánchez i Francina Armengol, que va assistir a Madrid a la moció de censura. Tanmateix, esperen que en els nomenaments de segona fila del govern espanyol hi hagi representació balear. Concretament, el PSIB aspira a ocupar la secretaria d’estat de Turisme. ‘Encara s’ha de saber qui ocuparà el segon nivell del govern i hi ha nomenaments importants a fer’, ha dit el portaveu parlamentari dels socialistes, Andreu Alcover, que s’ha estimat més no concretar públicament a quin lloc es referia.

El copríncep Macron no assisteix a l’acte dels vint-i-cinc anys de la constitució andorrana. La celebració dels vint-i-cinc anys de la constitució andorrana que s’ha fet avui a París no ha comptat amb la participació del copríncep Emanuel Macron. En principi, hi havia d’assistir el primer ministre, Edouard Philippe, però finalment ha estat la ministra d’Afers Europeus, Nathalie Loiseau, que ha aprofitat l’avinentesa per reunir-se amb el cap de govern, Antoni Martí. L’acte s’ha fet a la sala Gaveau de la capital francesa.

À Punt revela la programació de l’estrena d’aquest diumenge. La televisió pública arrenca diumenge les emissions oficials amb dos informatius, un magazín de presentació i programes de llengua, cuina i dansa. El ministre de Cultura del nou govern espanyol, Màxim Huerta, serà un dels primers rostres que apareixeran als televisors que sintonitzin À Punt el dia de l’estrena. Huerta és un dels protagonistes del programa ‘Assumptes interns’, que en aquesta emissió inicial es titula ‘Com som els valencians’. En una nota de premsa, À Punt ha explicat que era ‘una mirada divertida, sarcàstica i descarada a la manera de ser i de fer dels valencians en les situacions més quotidianes’. El programa el presenta Pere Aznar. Però el primer programa de la represa oficial de les emissions públiques serà un informatiu de migdia –’À Punt Notícies-Cap de setmana’– amb una durada de 45 minuts. Després continuarà l’emissió en directe amb un magazín especial per a donar la benvinguda al nou mitjà. ‘À Punt directe’, presentat per Carolina Ferre amb Juan Nieto i Joan López, i amb la participació de Clara Castelló. El programa, que s’emetrà habitualment de dilluns a divendres, connectarà cada dia en directe amb diversos punts del País Valencià ‘per a estar al dia de l’actualitat i gaudir del millor entreteniment’.

LA XIFRA
20,4 milions d’euros és la xifra que ha injectat el govern a TV3 i Catalunya Ràdio per fer front al pagament de l’IVA que li reclamava el govern espanyol. El vice-president Pere Aragonès ho ha justificat dient que calia ‘afrontar els nous pagaments d’IVA imposats injustament i evitar que això afectés la qualitat de la programació dels mitjans públics’.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de juny de 1926 un tramvia de la línia 30 va envestir Antoni Gaudí a la Gran Via de Barcelona, a l’altura del carrer de Bailèn. L’arquitecte va morir tres dies després a l’Hospital de la Santa Creu.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb