El jutjat arxiva la investigació sobre l’accident del metro de València

La magistrada descarta responsabilitats penals i considera que no s'ha acreditat que la causa de l'accident fos l'estat del vagó o de la via

VilaWeb
ACN
24.05.2017 - 06:17
Actualització: 24.05.2017 - 08:17

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutjat d’instrucció número 21 de València ha arxivat la investigació reoberta per l’accident de metro del 3 de juliol del 2006, en el qual varen morir 43 persones i 47 més varen resultar ferides. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, la magistrada considera que no hi ha responsabilitats penals i que no ha quedat acreditat que l’accident es produís a causa de l’estat del vagó o de les vies. Les mateixes fonts han informat que la decisió havia estat presa després d’estudiar els informes emesos per diversos perits i les declaracions de testimonis.

Així mateix, la jutgessa assenyala que, segons els experts en seguretat ferroviària, tant les instal·lacions com el traçat, el carril, les travesses, les fixacions i més elements es trobaven en un estat i en unes condicions suficients per a mantenir la seguretat de la marxa als 40 quilòmetres per hora que indicava el punt on hi hagué el descarrilament del comboi, que circulava a 80 quilòmetres per hora.

El jutjat refusa la petició de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juny (AVM3J), que representa 13 de les 90 víctimes, perquè es prengués declaració a l’ex-directora de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i als quatre tècnics investigats. La jutgessa considera que ni a ells ni als altres 3 treballadors investigats que sí que han declarat, no se’ls pot exigir responsabilitats penals per 43 delictes d’homicidi i 47 delictes de lesions per imprudència professional per no haver adoptat mesures de seguretat addicionals a les que ja existien.

La instructora es remet als informes pericials per remarcar que el 2006 la inexistència de balises davant els revolts era una pauta d’actuació comuna en les altres administracions ferroviàries. I afegeix que, en el cas de València, es van valorar unes altres circumstàncies com el fet que no hi hagués hagut mai accidents ni incidents relacionats amb els excessos de velocitat en un revolt; i que ni maquinistes, ni factors de circulació, ni treballadors d’infrastructures, ni tècnics de línia, ni sindicats no varen advertir mai del perill de la mateixa.

‘Des de la perspectiva penal és decisiu si les mesures de seguretat existents complien els estàndards de seguretat del sector. I, com es va assenyalar en resolucions anteriors a la reobertura del procediment, la millora o l’increment de les mesures de seguretat efectuades a posteriori no pot equivaler en l’àmbit penal al fet que la situació prèvia es pugui considerar sospitosa de criminalitat’, assenyala la jutgessa en la resolució.

Frustració en l’associació de víctimes
En declaracions a la Cadena Ser de València, la presidenta de l’Associació de víctimes del metro 3 de juliol, Rosa Garrote, ha dit que era una decisió que ja s’esperava. No obstant això, diu que se senten frustrats: ‘Ens sentim decebuts per la justícia, frustrats per no poder fer res per una decisió subjectiva’.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes