La primera cervesa és per a celebrar que ja hem arribat a Benlloc, a la Plana Alta, al nord del País Valencià. I que hem pogut aparcar molt a prop de l’entrada del Feslloc. I que no hi ha cues ni aglomeracions. I que es respira un ‘bon rotllo’ evident. I que la xarrada (escrit així, amb ‘a’) que acaben de fer Jordi Borràs i Miquel Ramos sobre l’extrema dreta ha estat un èxit. La primera cervesa (Lola) és un got d’un litre, per quatre euros i mig, pagats amb la nostra polsera de color taronja. La primera cervesa és per a celebrar que ens estrenem en aquest festival que té fama de familiar, que s’anuncia com a ‘transformador del País Valencià’ i que enguany porta per lema ‘Terra, llengua i feminisme i arriba al tretzè any amb tots els abonaments venuts i la força motriu de la imprescindible Escola Valenciana, que l’impulsa i el coorganitza.

És divendres, fosqueja lentament i fa una calor prou suportable. Després de Borriana Big Band i Pupil·les, arriba el torn de la Balkan Paradise Orchestra, un conjunt femení que omple de vent l’escenari Ovidi i ens transporta a l’univers sonor de Goran Bregovic, popularitzat pels films de Kusturica. El so és excel·lent. És el moment de fer una segona cervesa i parar una mica d’atenció a la fauna de feslloquers i feslloqueres. Hi predomina el jovent, és clar, però no solament. També n’hi ha de no tan joves i famílies amb nens, com al Clownia. Hi ha molt poques estelades, moltes samarretes reivindicatives i, a mesura que avança la nit, uns quants nois amb el tors nu i noies en sostenidors. Deu ser la calor, o un nou costum.

La tercera cervesa és compartida amb l’estimat Borja Penalba, músic immens i total. Potser vam beure gintònics o rom amb cola, però ara no espatllarem el títol de la crònica. A més, fer combinats amb Kas i Pepsi, com fan a la barra del Feslloc, és un element que val més oblidar. Amb ell parlem sobre les servituds de la música i de la indústria que l’acompanya. Les servituds tenen aquest costum desagradable d’acompanyar massa sovint els plaers. Quan fas 70.000 quilòmetres de cotxe cada any i la teva carrera s’acosta a 5.000 concerts, la música –o els ‘bolos’– pot arribar a pesar, com tot a la vida. La conversa s’allarga i acabem decidint que ell regalarà la guitarra i que obrirem plegats una parada de kebabs a Berlín.

Les cançons de Xavi Sarrià i el Cor de la Fera són el punt culminant de la nit de divendres, però per mi el descobriment de la nit i del festival és el grup X-Fanekaes que, malgrat aquest nom tan poc fàcil de recordar, mereix la quarta cervesa i moltes més. Vénen de l’Horta de València i diuen que fan punk-folk d’arrel. En tot cas, fan una música amb aromes celtes evidents, que depenent de la generació a què pertanyis et poden recordar els Celtas Cortos o els Mägo de Oz. Però X-Fanekaes són igual de bons o més, d’alegria i ball altament contagiosos. Descobrir grups nous és una de les coses boniques dels festivals.

L’escenari del Feslloc és a l’extrem d’una pista polisportiva amb terra de ciment. Al costat hi ha una piscina, oberta als feslloquers durant tot el festival, amb un bar que és ideal per a fer-hi la cinquena cervesa. Una mica més enllà hi una pineda que fa les funcions de lloc d’acampada, amb les tendes literalment enganxades les unes a les altres. El límit d’aforament és de 3.900 persones, que tant divendres com dissabte hi són. Aquests darrers anys, els concerts es feien al camp de futbol, que és allà al costat i en pot encabir 10.000, però enguany hi fan obres. En tot cas, per a un poble de menys de 2.000 habitants, el festival és tot un esdeveniment i una bona font d’ingressos. Parant l’orella t’adones que gairebé tothom és del País Valencià. Els pocs principatins som els qui fem cara de sorpresa quan veiem una patrulla de la guàrdia civil passejant pel recinte.

Malgrat la calor, a mig matí ja s’organitzen conferències, tallers i activitats esportives. Però fins a la tarda tot va a mig gas. Dissabte a l’hora de dinar Borja Penalba ens fa un regal d’aquests que no es poden pagar amb diners i se’ns emporta a dinar a un ‘xalet’ dels afores del poble, que és el nom que al País Valencià reben totes les casetes que hi ha als afores dels pobles. Els amfitrions són Enric Morera, president de les Corts Valencianes, i la seva dona, que també són assidus al festival. Fem la sisena cervesa amb la vintena de persones que s’hi han aplegat i que contemplen com els mestres paellers col·loquen el pimentó formant les lletres ‘VAE’ sobre l’arròs, en honor d’Estellés.

Sense temps de fer la migdiada, deixem la sobretaula i el karaoke festiu del xalet per anar a l’Auditori del festival, on Borja Penalba i Mireia Vives presenten el seu nou projecte, Cançons de fer camí. La sala és plena a vessar i una quarantena de persones acaben sense poder entrar. Mireia Vives parla dels nervis de les primeres vegades i Penalba avisa que ‘tenim poc temps i molta ressaca’. Els acompanyen Sergi Carós al baix i Marta Margaix, que també toca amb X-Fanekaes, als teclats i el violí. L’espectacle, les cançons i ells són preciosos. Arrenquen versionant Leonard Cohen i acaben amb Casablanca, en què Rick diu que ‘el món s’afona i tu i jo ens enamorem’. La setena cervesa és per a celebrar que Borja Penalba encara no hagi regalat la guitarra i per a brindar per l’èxit de les Cançons de fer camí, que, per cert, encara tenen Verkami obert.

La jornada de dissabte continua amb Clara Peya, tocant descalça i arrencant bellesa de les tecles del piano; els Jóvens, que són un dels grups revelació del País Valencià; i Botifarra, que s’ha aliat amb Ahmed Touzani i afegeix tons àrabs als seus cants ancestrals. El jovent l’acompanya cantant la ‘Malaguenya de Barxeta’, famosa gràcies als Obrint Pas. Durant una pausa, saludem Feliu Ventura, que acaba de polir un nou disc. Amb la mitjanit arriba el torn de Diluvi, frescos, espectaculars i incansables; un grup gallec que es diu Dakidarria i que canta que as ruas serão sempre nossas i, ja ben entrada la matinada, la festa dels Ebri Knight i els punxadiscs que faran sortir el sol. La vuitena cervesa és la de comiat i la que desitja llarga vida a la música en valencià i al Feslloc!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb