La Base de Dades de la Catalanofòbia aplega i classifica més de mil episodis de catalanofòbia des de principi del segle XX fins a l’agost d’enguany. Aquest banc de dades, desenvolupat amb tecnologia wikimedia en col·laboració amb VilaWeb, recull tots els casos concrets d’aquest fenomen, coneguts principalment per mitjans de comunicació i internet. De tot plegat, se’n poden extreure algunes conclusions i una anàlisi comparativa entre èpoques i territoris. Ahir presentàvem  la comparació dels casos entre el País Valencià i Catalunya, i avui analitzem el discurs de l’odi contra els catalans.

La proliferació en els últims anys de les noves tecnologies i les xarxes socials fan que internet sigui un medi propici per a la divulgació de missatges d’odi i d’intolerància, que fàcilment poden traspassar la línia fina de la llibertat d’expressió i enquadrar-se en l’article 510 del Codi Penal Espanyol, que persegueix la incitació a l’odi.

La importància en la propagació del discurs de l’odi (‘hate speech’) radica en què aquest és clarament l’avantsala per a la perpetració dels anomenats crims d’odi (‘hate crimes’), com són la discriminació, que atempta contra el principi d’igualtat, o bé crims violents contra individus identificats com a membres d’aquest col·lectiu.

Pel que fa al cas, els casos detectats de discurs de l’odi catalanòfob s’han classificat en tres categories: el ciberodi, quan es manifesta en pàgines web i xarxes socials; els insults catalanòfobs, quan es donen específicament declaracions injurioses fora de la xarxa contra personalitats concretes o col·lectius catalans. I el discurs de l’odi en general, aplegant el conjunt d’altres casos de discursos de l’odi elaborats fora d’internet.

wiki catalanofòbia 18 Aquest gràfic presenta l’evolució temporal del discurs de l’odi catalanòfob al llarg de les dècades. Tot i recollir-se casos des de l’inici del segle XX, 55% d’aquests s’han registrat a la dècada present i 18% a la primera dècada del segle XXI. De nou, en moments d’exacerbació de conflictes, com els anys 30 o al País Valencià, als anys 70, el discurs de l’odi fa aparició de forma especial. Recentment, a més de l’espectacular aparició del ciberodi, s’evidencia com el discurs de l’odi fora de la xarxa també han anat creixent amb força, arran de la polarització política entre Catalunya i Espanya.

Més enllà dels insults generalitzats a què, lamentablement, molts catalans s’han acostumat a conviure-hi, aquí s’ha tractat de realitzar una anàlisi temàtica dels principals elements discursius presents en moltes d’aquestes manifestacions. Així, es posa de manifest com s’ha caracteritzat el catalanisme des de postures hiperideologitzades (associant-lo amb el nazisme, amb el semitisme, el gihadisme o totalitarismes diversos), o amb què s’ha fet apologia de la violència o de la intervenció militar contra Catalunya. També s’hi inclouen els discursos d’estrangerització dels anomenats ‘catalanistes’ en terres de parla catalana fora de Catalunya o què han invocat el fantasma de la conspiració pancatalanista.

catalanofòbia gràfic 19 wiki (1)

Ací podeu veure com la banalització del nazisme per a desqualificar el catalanisme (26 casos) i l’ús de la força per apaivagar les aspiracions catalanes (18 casos) han estat, de lluny, els elements discursius més presents en el recull analitzat. En el gràfic següent s’observa com ambdues qüestions són ben presents en anys recents, com a reacció al creixent independentisme. Però tenen precedents diferents. La qüestió del nazisme i catalanisme fa aparició als anys 70 i s’empra recurrentment fins a l’època del tripartit català com a forma hiperbòlica de denunciar preteses temptacions expansionistes del govern a l’altra riba del Sénia. Ja la qüestió de l’ús de la força contra Catalunya fou present des d’inicis del segle XX, especialment als anys 30, durant l’elaboració de l’estatut del 31 i la posterior guerra civil.

gràfic 20 catalanofòbia wiki

En tercer lloc cal fer esment de casos que fan apologia de la violència contra els ‘catalanistes’ (11 casos). Es tracta d’un discurs força present al País Valencià al llarg de quatre dècades, justificador de les accions dels grups blavers i d’extrema dreta. Seguidament trobem les temàtiques de l’associació entre l’escola catalana i el totalitarisme (8 casos), bé com la fòbia, directament, a la pròpia llengua catalana (8 casos), ambdues força destacables aquests últims anys. Mentre la primera, acostuma a ser la diana de determinats formadors d’opinió, la segona està més en boca de les xarxes socials.

L’associació del catalanisme amb el sionisme (7 casos) és un discurs estrenat per Pío Baroja a inicis del segle XX, que s’alimentà al llarg dels turbulents anys 30. Recentment, n’hem tingut algunes mostres, que donen compte, de fet, de les connexions ideològiques entre la catalanofòbia i l’antisemitisme.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb