La presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha tornat a obrir una capsa de Pandora que feia gairebé dos anys que semblava tancada. Ha estat aquest matí, quan ha enfrontat salut i economia. I la seva tria ha estat clara: l’economia. Diu que no està “en disposició” de canviar l’estratègia sanitària de Madrid, ni acordar noves restriccions amb les comunitats autònomes a la conferència de presidents de demà, una convocatòria que ha qualificat de “sobrevinguda”. Però ha anat més enllà: ha passat de llarg de les xifres d’infectats i ha acusat els sanitaris. Del col·lapse de molts centres de salut de Madrid, n’ha culpat els treballadors i ha insinuat una negligència i, fins i tot, un boicot. “Els ciutadans no s’han d’esperar per res, i en alguns centres no agafen el telèfon, el pengen o de sobte no hi ha metges. Ho investigarem”, ha dit. Potser que miri els indicadors sanitaris, en lloc d’investigar.

I això passa tot just l’endemà que la Generalitat es despengés amb unes mesures dràstiques, que en aquests moments tots sabem de memòria, ja. El blanc i el negre. Dos enfocaments molt allunyats dins les possibilitats existents. Això sí, falta saber si aquí els jutges aprovaran mesures com el confinament nocturn. El cas és que demà, a la reunió de presidents, hi haurà dues posicions radicalment diferents, que dificultaran, sens dubte, allò que fóra desitjable: que hi hagués un cert consens entre totes les comunitats, perquè vénen dies de molts viatges de l’una a l’altra.

No puc estar més en desacord amb Ayuso. Ni amb el joc que fa. Aquest matí ha fet les declaracions a la ràdio amb Jiménez Losantos; potser això ja ho diu tot. Però, en uns moments en què la convulsió ciutadana torna a ser molt gran, aquesta decisió i la pseudo-argumentació corresponent fan mal. I l’acusació als sanitaris, després de milers de morts a l’esquena, em sembla, directament, de jutjat de guàrdia.

Dit això, crec que la decisió d’aquí potser s’hauria pogut fer d’una altra manera. Ahir el conseller deia que ja sabia que molts es queixarien per la urgència amb què s’havia pres, però que també a ells els havia sorprès la gravetat de l’evolució de la sisena onada, però no sé si és ben bé així. L’OMS ja fa molts dies que avisa. El confinament que han fet els Països Baixos i les mesures que s’implanten arreu són arguments suficients per a pensar que no hi havia d’haver hagut una gran sorpresa a la conselleria.

I les dates que afecta són la cirereta del pastís. Per a molta gent de l’oci nocturn i la restauració pot ser un cop definitiu. I també per a l’hoteleria. Els Estats Units ja han dit que la gent no viatgi a l’estat espanyol. Això no és nou, oi? És un malson que es repeteix, amb els mateixos errors d’onades anteriors. La sensació d’improvisació que es trasllada als ciutadans no la pot evitar ningú. Els catorze dies assenyalats de vigència de les mesures afecten Nadal i Cap d’Any, dues dates assenyalades per al sector, que, com és lògic, treu foc pels queixals. S’ha parlat d’ajuts. Però quins? Com seran? Quan s’aplicaran? Plou sobre mullat. I no seré jo qui digui que no cal tallar la pandèmia com sigui, però calia avisar amb més antelació. Molts restaurants s’hauran trobat agafats per la pluja d’anul·lacions de reserves, amb les neveres plenes. I molts proveïdors també se’n ressentiran. Hotels i cases rurals hauran de fer front a un reenfocament de la situació, sense temps material per a fer un ERTO als treballadors que ja no necessitaran aquestes festes.

D’ençà del primer dia, he pensat que la salut és prioritària, però que no es pot deixar de banda l’economia. Només un exemple. Si teniu una estona aneu a Google i cerqueu els ajuts que el govern de França ha donat al sector en el llarg període de tancament a què els ha obligats. La prova és que hi ha hagut relativament poques queixes, en un país on les protestes es fan de seguida. Aquí, no ens enganyem, no tenim diners per a fer això. O, si voleu, el govern de Madrid no té tant crèdit com el de París per a demanar més crèdit a Europa.

Aquest matí, la CECOT ha fet una nota que m’ha semblat molt assenyada. Venia a dir que les empreses gestionen en entorns VUCA (acrònim de l’anglès que significa “volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat”) des de la crisi anterior i en un context de pandèmia des d’ara ja fa dos anys, i que saben que el marge de temps d’adaptació als entorns canviants actualment és molt curt. Per això el president de la patronal, Antoni Abad, deia: “Fóra desitjable que els dirigents polítics ens ajudessin a gestionar. D’una banda, permetent la participació de representants empresarials en el procés d’anàlisi i diàleg previ a la presa de decisions; i d’una altra, acompanyant les mesures sanitàries amb un pla de xoc d’ajuda directa a empreses i autònoms per l’impacte d’aquestes mesures conjunturals.” I posava d’exemple el treball a distància que afecta els seus associats molt directament. “Recomanar el teletreball és correcte, sempre que tinguis llocs de treball amb capacitat per a fer-ho. El gruix d’empreses que representem a la CECOT no el poden aplicar, perquè tenim indústria, manufactura, construcció, instal·lacions, reparació de vehicles, fusteria, comerç, restauració, hoteleria i una llarga llista d’activitats econòmiques que no es poden teledesenvolupar.”

Sens dubte, la situació que tenim davant és difícil i, malauradament, es pot agreujar els dies i setmanes vinents, digui què digui la senyora Ayuso. No sé com anirà demà la conferència de presidents, però caldria que entre tots –jutges inclosos, encara que no hi siguin presents– fossin capaços de trobar un equilibri entre els dos extrems, amb la salut sempre com a element prioritari, però escoltant els empresaris i autònoms. És cert que la situació –les xifres canten– és pitjor que no pas la de fa un any, però també és cert que en tot aquest temps potser s’havia d’haver acumulat prou experiència per a gestionar la pandèmia i actuar amb una mica més seny tots plegats.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.