El 75% dels productes del cistell de consum s’ha encarit el 2021

La pujada de preu de l'electricitat i els combustibles fa pujar la resta de preus de béns i serveis

VilaWeb
EFE
16.01.2022 - 11:27
Actualització: 16.01.2022 - 12:27

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Tres de cada quatre productes i serveis inclosos al cistell de consum, dissenyat per a calcular l’Índex de Preus del Consum (IPC), van augmentar de preu el 2021 respecte de l’any anterior, amb l’electricitat i els combustibles encapçalant les pujades i el sector turístic i la telefonia mòbil al capdavant de les baixades. Ho mostren les dades publicades per l’Institut d’Estatística espanyol (INE) sobre la inflació mitjana de l’any, que es va situar finalment a 3,1%, el valor més alt d’aquesta darrera dècada. L’altre antecedent més alt és del 2011 (3,2%), enmig de la crisi financera.

La taxa mitjana de l’IPC general es va moderar a partir d’aleshores: el 2012 els preus van créixer d’un 2,4%, durant el 2013 van repuntar d’un 1,4% i després van encadenar tres anys consecutius en negatiu –van baixar entre un 0,2 i un 0,5%. El 2017 van tornar al terreny positiu amb una pujada del 2%; van augmentar d’un 1,7% el 2018 i d’un 0,7% el 2019. El 2020 hi va haver una caiguda del 0,3%, un exercici marcat per l’impacte de la pandèmia de la covid-19.

De les 221 subclasses en què s’estructura l’IPC –que engloben 479 articles–, en 165 es van registrar augments de preu en comparació amb el 2020, és a dir, un 75% del total. L’electricitat va fer créixer els preus amb una alça mitjana del 35,6%, un factor clau amb un gran efecte multiplicador pel fet que va causar un augment generalitzat del rebut de la llum no solament a les cases, sinó també a les empreses.

Això va fer créixer els costs de producció de les companyies, i algunes els van traslladar als preus de venda al públic, encara que la majoria d’analistes consideren que encara hi ha sectors que es resisteixen a apujar preus a costa de reduir el seu marge de benefici. També va contribuir a aquesta espiral alcista l’encariment de la gasolina i el gasoil –16,7% i 15,4% de mitjana, respectivament–, amb impacte, per exemple, al transport per carretera.

Els olis comestibles sense incloure el d’oliva (26,9%), els combustibles líquids (26,5%), els hidrocarburs liquats com el butà o el propà (14,9%), l’oli d’oliva (13,6%) i els refrescs (10,1%) completen la llista de productes i serveis amb augments de preu de doble dígit.

D’una altra banda, hi ha 7 subclasses que van mantenir l’IPC intacte respecte del 2020 i 49 que van registrar baixades, encara que la majoria de menys intensitat que no pas les pujades. De fet, no va haver-hi caigudes de doble dígit. Entre les categories que més van reduir el preu hi ha els equips i serveis de telefonia mòbil, amb una reculada del 8% i del 4,3%, respectivament, i els ordinadors personals (-5,1%).

Les dificultats del turisme per la pandèmia expliquen les baixades de preu dels vols internacionals (-7,5%) i els de l’interior de l’estat espanyol (-4,5%), com també dels paquets turístics internacionals (-5%) i els hotels, hostals, pensions i més allotjaments (-4,2%). Les restriccions de mobilitat també han fet que s’abaratissin els automòbils de segona mà (-4,6%) i els peatges, aparcaments públics i parquímetres (-7,3%).

Els sindicats demanen sous més alts

Els sindicats UGT i CCOO demanen pujades salarials als convenis laborals tan aviat com sigui possible per a compensar la pèrdua de capacitat adquisitiva dels assalariats. Argumenten que els convenis amb efectes econòmics el 2021 van recollir de mitjana un creixement dels sous de l’1,5%, menys de la meitat del repunt mitjà de la inflació (3,1%).

Per contra, la patronal CEOE dóna la volta a l’argument i diu que, justament per l’augment de preus, no és moment de repercutir tot l’IPC als salaris, atès que la mitjana anual es va situar molt lluny de la dada interanual registrada al desembre (6,5%, la taxa més alta en trenta anys) i confien en una desacceleració al llarg del 2022.

Entitats com el Banc d’Espanya o la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas) ja projecten taxes altes de l’IPC també per a enguany, i pronostiquen una inflació mitjana de l’entorn del 3,7%, sis dècimes per sobre de la de l’any passat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies