La Plataforma per la Llengua ha presentat l’Informe CAT 2016, que aplega una cinquantena de dades sobre la situació actual del català. Com ara fa un any, les conclusions palesen el contrast entre la ‘vitalitat’ de la llengua i la ‘situació preocupant allà on intervé l’acció de l’estat’. L’administració de justícia continua essent el punt més feble del català i un dels pocs àmbits ‘on s’ha anat clarament enrere’, segons el president de l’entitat, Òscar Escuder. Només un 3% dels procediments judicials són en català de cap a cap i al 75% dels advocats que usen el català ‘els han suggerit’ alguna vegada que canviessin al castellà.

Les cinquanta dades que recull el document indiquen, d’una banda, el creixement del català en àmbits com el cultural, internet i les noves tecnologies. El fet que quatre de les cinc ràdios capdavanteres de Catalunya emetin tota la programació en català, que quatre milions de consumidors facin servir el català en les relacions comercials, que sis de les principals webs del món tinguin versió en català, o que Netflix hagi rebut 25.000 peticions d’incorporar títols en català, són indicadors de la ‘vitalitat’ de la llengua, segons l’entitat.

La consolidació del nombre de parlants entorn de 10 milions de persones (10.047.102 exactament) i del nombre de persones que l’entenen –13,4 milions– són bons indicadors, segons l’entitat. Pel que fa a l’arrelament per territoris de parla catalana, segons l’informe les Illes Balears són, amb un 80,5%, el primer territori en parlants de català. En canvi, només el 35,5% dels habitants de la Catalunya Nord sap parlar-lo. Quant a la Franja, l’entitat celebra que la LAPAO ja sigui ‘història’ i destaca que en poc temps s’ha doblat el nombre de parlants d’aquesta zona que anomenen ‘català’ la seva llengua.

Les dificultats que es mantenen
L’informe reitera que el català continua trobant ‘dificultats’ per a normalitzar-se allà on intervé l’estat espanyol. ‘El català experimenta una ofensiva per part d’institucions com el govern del l’estat espanyol, amb el clar objectiu d’obstaculitzar la normalització de la nostra llengua’, destaquen. Segons l’informe, aquest darrer any l’estat ‘s’ha estancat’ en el compliment dels compromisos de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ha reculat en àmbits com ara l’educació i ha aprovat 64 normatives ‘que imposen el castellà a Catalunya’ (i dues que n’afavoreixen l’ús).

Les normatives en què s’imposa el castellà tenen a veure amb documentació oficial, l’etiquetatge i l’ensenyament. Algunes deriven directament de novetats jurídiques d’origen europeu, que es regeixen per les llengües oficials dels estats i no les cooficials.

Retrocés a la justícia
‘En perspectiva, la justícia és dels pocs àmbits en què hem anat enrere’, lamenta Escuder. La Plataforma posa l’accent les recomanacions del Consell d’Europa (incomplertes sis vegades per l’estat espanyol) i insisteix que la llei orgànica del poder judicial és un obstacle als drets lingüístics dels catalanoparlants. Les recomanacions orienten a modificar el marc jurídic perquè les autoritats judicials, penals, civils i administratives de les comunitats autònomes puguin dur a terme els procediments en català a petició d’una de les parts.

‘L’únic consol i dada positiva en l’àmbit de la justícia és que el grup d’experts del Consell d’Europa ens dóna la raó’, ha dit Escuder, i ha il·lustrat la situació amb dues ‘dades negatives significatives’. D’una banda, el fet que els graduats en dret només poden fer l’examen d’accés a l’advocacia en castellà. D’una altra, que el 75% dels advocats que usen professionalment el català ‘afirmen que en un moment o altre de la seva feina s’han sentit pressionats per a deixar-lo d’usar’. Escuder feia referència a una xifra extreta d’un altre informe, elaborat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, de la Generalitat.

Canvis polítics
La Plataforma per la Llengua ha donat valor tímidament als canvis de govern del 2015 al País Valencià, l’Aragó i les Illes Balears, i si bé confia que això pugui portar una millora per a la salut del català, en posa ‘en quarantena’ l’impacte.

Òscar Escuder no confia que el nou cicle electoral que s’obre a l’estat espanyol, amb les eleccions del 26 de juny, serveixin per a capgirar la situació. ‘Si algú tenia cap esperança que això canviés, en les passades eleccions –i previsiblement en les que vénen–, quatre dels cinc partits amb representació parlamentària tenen propostes per a continuar mantenint la discriminació del català o fins i tot augmentar-la’, ha afirmat.

Escuder defuig polèmiques
El president de la Plataforma per la Llengua no ha volgut entrar en el debat sobre la condició del català i el castellà en una hipotètica Catalunya independent –debat reobert fa setmanes arran del manifest signat pel Grup Koiné. ‘No estem tan preocupats pel nom com pel què i l’evolució’, ha declarat.

Segons Escuder, ara no és el moment ‘d’embrancar-se en debats que no faran millorar res’. Ha alertat sobre la complexitat d’un tema en què es barregen arguments científics, polítics i sensibilitats diverses. ‘Ho haurem d’anar veient, perquè evidentment no estem contents amb la situació actual del català, però no tenim cap interès a perjudicar ningú’, ha reblat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb