Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Més de 175.000 persones grans viuen soles sense voler-ho a Catalunya

BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)

El 61,3% de les persones grans de 65 anys a Catalunya té problemes per arribar a final de mes i cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació i despeses, segons es desprèn del VII Informe Persones Grans: Pobresa i Vulnerabilitat, promogut per Entitats Catalanes d’Acció Social (Ecas).

La dada és fruit de dades recollides d’una enquesta de l’Idescat, segons la qual només l el 9,2% de les persones grans no té cap problema per arribar a final de mes i fer front a despeses sobrevingudes, el que indica també una capacitat d’estalvi, ha explicat una de les autores de l’estudi, Júlia Montserrat.

El document, presentat aquest dimecres en roda de premsa, remarca que el 47,3% de les persones grans ha patit alguna privació material el 2015, i d’aquests el 19,2% pateix dues privacions materials com per exemple no poder consumir carn, pollastre o peix com a mínim cada dos dies o fer-se càrrec de despeses imprevistes.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Persones Grans l’1 d’octubre, la presidenta d’Ecas, Teresa Crespo, ha remarcat que l’informe vol fer patent la vulnerabilitat del col·lectiu de les persones grans i analitzar la seva afectació per la crisi econòmica.

Un altre dels temes que apunta l’informe és la soledat que pateixen els ancians: “Veiem que les persones grans cada vegada viuen més soles i estan més soles, mentre que la crisi persisteix”, ha advertit la presidenta d’Ecas.

De fet, 175.000 persones grans viuen soles sense desitjar-ho, segons dades facilitades per Fatec, ha dit Crespo, que ha parlat d’un petit descens de la taxa de risc de pobresa de les persones grans atribuïda al manteniment de pensions, tot i que aquest col·lectiu no ha vist augmentada la seva capacitat adquisitiva.

BAIXA LA TAXA DE POBRESA

Ha atribuït el descens –del 14,4% al 12,1% del 2014 al 2015– a la baixada del llindar de pobresa i l’enfonsament de la resta de la població, i no a una millora real de la situació de les persones grans: “Cada vegada fa falta ser més pobre per ser considerat oficialment pobre”.

La directora de la Unitat Operativa Sociosanitària d’ABD, Pilar Rodríguez, ha alertat que l’índex d’envelliment és del 116% i la del sobreenvelliment del 16%, el que vol dir que cada vegada les persones grans superen els 80 anys i necessiten unes atencions especials.

CUIDADORS ANCIANS

Els cuidadors també són grans, per la qual cosa les retallades i augment del copagament a l’àmbit social i de la dependència repercuteixen en les persones que es fan càrrec d’un pacient i que ara poden tenir entre 75 i 80 anys, ha defensat Rodríguez.

Davant d’aquesta situació, la presidenta d’Ecas i Rodríguez han apostat per la creació de nous models organitzatius fruit del consens de les administracions locals, famílies i entitats.

Sobre l’àmbit de les pensions, la directora de l’àmbit de Client Públic de Suara Cooperativa, Elisenda Xifré, ha destacat que les grans bosses de pobresa es troben en el grup de persones que reben una pensió no contributiva –renda bàsica d’una mitjana 367,90 euros– per no cotització en la Seguretat Social.

PENSIÓ NO CONTRIBUTIVA: CARA DE DONA

Un 2,3% de les persones de més de 65 anys no tenen accés a una pensió contributiva i viuen en una situació de pobresa, i només el 45% de les dones cobren una pensió contributiva respecte del 80% dels homes.

La presidenta d’Ecas ha apostat per portar a terme una mirada de gènere a la desigualtat social de la pobresa, ja que la dona resulta més perjudicada en termes de pobresa pel fet que ha quedat relegada sovint a la vida privada i familiar.

Les pensions de jubilació generals són d’una mitjana de 1.000 euros, tot i que el 60% no arriben a aquesta quantitat, segons posa de manifest l’informe, que recull que 100.000 persones reben pensions contributives i 32.000 no contributives.

PENSIÓ, ÚNIC INGRÉS FAMILIAR

“Ha estressat molt el fet que les pensions hagin estat sovint l’únic ingrés familiar”, cosa que ha impedit accedir a serveis de centres de dia –alguns sense demanda en determinades zones–, despeses sobrevingudes de canvi d’ulleres, dentista i obres en domicili familiar per vellesa, ha advertit Xifré.

De fet, l’estudi apunta que una de cada tres famílies està ajudant els fills de manera econòmica per fer front a necessitats bàsiques d’habitatge i alimentació, tot i que falten estadístiques més profundes sobre aquesta qüestió.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.